Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Figures Retòriques Essencials

Al·literació: Repetició d’un mateix so o de diversos sons semblants en un mateix fragment.

Anagrama: Reordenació dels sons d’una paraula per formar-ne una altra.

Anàfora: Repetició d’un mateix mot al començament de dues o més oracions.

Asindeton: Acumulació de signes de puntuació, en substitució de conjuncions de coordinació.

Antítesi: Contraposició de dos mots, sintagmes o oracions de sentit oposat.

Al·legoria: Conjunt de metàfores relacionades en el marc d’un text o composició poètica.

Apòstrofe: Invocació a una entitat real o imaginària.

Comparació: Relació de semblança entre dos termes que s’estableixen mitjançant el nexe com, o el verb semblar.

Epítet: Ús d’un adjectiu qualificatiu...

Introducció

Solitud és l'obra més important i coneguda de Víctor Català. Es tracta d'una novel·la de drames rurals que també tracta les problemàtiques de l'individu; sintetitza el conjunt de la narrativa de Víctor Català. La novel·la sembla construïda a base de posar costat a costat un conjunt de narracions o drames rurals travats per l'itinerari vital de la protagonista: la Mila.

La Mila com a centre narratiu

Aquest personatge dona unitat a l'obra, no només per la seva continuïtat dins la novel·la, sinó per la perspectiva que crea i a través de la qual prenen sentit els diferents elements de l'obra. La Mila actua com a fil conductor que unifica episodis i situacions aparentment disperses.

Tema i estructura

Solitud planteja el conflicte...

Varietats dialectals de la llengua catalana

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals:

• Bloc Oriental: comprèn el rossellonès, el central, el balear i l'alguerès.
• Bloc Occidental: comprèn el nord-occidental i el valencià.

Principals característiques lèxiques i morfològiques

Valencià: ús de este, eixe, prompte, xic, bou, llevar, orellals, escurar; formes verbals com jo cante, jo aní, diguí, nàixer; combinacions com li la donaré i els pronoms me, mos.

Nord-occidental: variants com aquet, aquest, este, esta, estos, estas; lèxic específic com bajoca, depús-demà, mançana, panís, padrí, padrina; formes verbals jo canto, tu cantos; ús del sufix -eiar en lloc de -ejar i els articles lo, los.

Central: ús de aquet,...

L'arribada de Tirant a Constantinoble

Tirant rep de l'Emperador el càrrec de capità general en arribar a Constantinoble, gràcies a la seva gran fama com a estrateg militar; prèviament, havia estat a Rodes ajudant els cavallers de l'Hospital en la lluita contra els turcs.

En entrar al palau, Tirant observa que l'habitació és molt fosca, ja que totes les finestres estan tancades a causa del clima de pessimisme que regna a l'Imperi. L'Emperador ordena obrir-les perquè entri la llum i l'estança deixi de semblar un lloc tan depriment.

Els amors de Tirant i Carmesina

Tirant confessa a Carmesina que l'estima. Ella, tot i posar-se nerviosa, se sent afalagada perquè correspón als seus sentiments. La dida, per la seva banda, aprova la relació...

1. El Romanticisme

1.1 Una nova sensibilitat: la romàntica

• Origen: Alemanya a mitjans del segle XVIII, es desenvolupa a Europa, Amèrica del Nord i Hispanoamèrica fins a mitjans del segle XIX.

• Moviment multidisciplinari: Filosofia, pintura, música, dansa i literatura.

• Nou públic lector: Creixement de la premsa, poesia, teatre i narrativa amb subgèneres com:

  • Aventures (sovint amb rerefons científic).

  • Western (temàtica exòtica).

  • Gòtica (terror).

  • Negra (misteri, detectivesc).

  • Històrica.

  • Femenina.

Característiques del Romanticisme

1. Rebuig de la raó i exaltació de l’emoció:

   • Passió, imaginació, fantasia i interès per l'irracional.

   • Temes com el misteri, la màgia, el fora de la llei i el marginat.

2. Creativitat lliure:

   • Rebuig de la norma neoclàssica.

Estructura de l'obra

L'obra s'organitza en tres actes que permeten la comprensió progressiva de la trama:

• Primer acte: Introdueix les afirmacions clau per a la posterior comprensió de l'argument, com el passat de la Caterina, el futur de la Rosa, la relació entre la Salvadora i en Claudi, i la fugida d'aquest últim a Amèrica. Es presenten tots els personatges: en Bernat, l'Artista i en Valent.
• Segon acte: Es defineix el conflicte central. Apareix en Bernat, un pretendent adinerat però repulsiu que el pare busca per a la filla contra la seva voluntat. Davant les esperances d'un aspirant jove, s'instaura el triangle sentimental i el joc de tensions dramàtiques.
• Tercer acte: Representa la sortida del túnel. En Bernat retira l'oferta matrimonial

Capítol 5: Orígens i tragèdia

La protagonista comença explicant la història de Can Pujades, el fill Sindu i la seva dona, Teresa Bell-llonch. També ens explica com era la vida i com el seu avi va arribar a ser el porter dels Pujades i per què va deixar la vila dels Milà.

El seu avi, Salvador Milà, va entrar el 1893 (any molt perillós per la guerra). Va començar a agafar confiança amb els amos de la fàbrica. Un dia, el senyor Pujades va pujar a la seva habitació i es va estranyar que la seva dona tingués el llum encès. La senyora Reinal li va explicar al seu marit que la filla d’en Salvador Milà estava embarassada per culpa del seu fill. La senyora va decidir enviar la filla d’en Milà a viure amb la Marina perquè es fes...

L’estimada de Don Jaume

Mètrica i Figures Retòriques

Anàlisi Mètrica (Set-sil·labes i Octosíl·labes amb sinalefes):

• Don/Jau|me/té‿u/na‿es/ti/ma/da 7(-1)
• que/ben/jo|ve/l /va‿em|pren|dar 8
• L’es|ti|ma|da/de/Don/Jau|me 7(-1)
• u/na/ter|ra/so|bre/l/mar 8
• No/més/de/sen|tir/par/lar/-ne 7(-1)
• ja/n/va/que/dâ-en|a|mo|rat 8
• Diu/als/ba/rons/que/l’a/ju/din 7(-1)
• que/la/vol/a/na/a/cer|car 8
• Men/tre-ls/ba/rons/tre/uen/comp/tes 7(-1)
• Don/Jau/me/va‿a /mi/râ/al/mar 8
• De/tant/mi|rar/-hi‿i /mi|rar/-hi 7(-1)
• en/surt/un/es/tol/de/naus 7
• en/surt/un/es/tol/de/ve/les 7(-1)
• que/tot/el/mar/n’e/ra/blanc 7
• Don/Jau/me/som/riu/i/hi/en/tra 8(-1)
• l’es/tol/mar/en/dins/sen/va 7
• A/l’ho/ra/que/l/sol/va‿a/pon|dre-s 8(-1)
• Ma/llor/ca/veu/l’ai/ma/dor 7
• que/ve/dret/da/

Objectius de la Renaixença

1. Dotar de prestigi social la llengua i literatura catalana.
2. Recuperar la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
3. Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
4. Unificar un model de llengua literària.
5. Reconstruir i divulgar l'edat mitjana i els clàssics medievals.
6. Rescatar i fixar la literatura popular de transmissió oral.
7. Fomentar una estructura editorial i premsa escrita.
8. Potenciar institucions existents.

Característiques del Teatre Romàntic i Realista

Teatre Romàntic

• Trama: Conflictes sentimentals.
• Marc: Passat i llocs estranys.
• Protagonistes: Arquetípics.
• Sentimentalism: Extrem.
• Diàleg: Vers.

Teatre Realista

• Trama: Conflictes socials.
• Marc: Contemporani i llocs normals.
• Protagonistes:

*3)DEMÀ SERA UNA CANÇÓ* Ab dol, ab gauig, ab mal, ab Sanitat. PERE MARCH. ANIMAL de records, lent i trist animał, ja no vius, sols Recordes. Ja no vius, sols recordes haver viscut alguna volta en alguna banda. Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos. No els versos estellats, Apressats, que escrivies, sinó els versos solemnes ¿solemnes?- del record. Et Permets recordar amb un paisatge i tot: les butaques del cine, el film que es Projectava, del que no vàreu fer gens de cas, està clar; i evoques l'Albereda, Les granotes del riu, les carcasses obrint-se en el cel de la fira, tota València en flames la nit de Sant Josep mentre féieu l'amor en aquella Terrassa. Animal de records, lent i trist animal, ara evoques i penses la carn...