Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Gertrudis foix

Llengua i literatura2,85 KB

Josep Vicenç Foix:

Família burguesa menestral que regentava una pastisseria // Va iniciar els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, però els va abandonar par dedicar-se a la literatura. // 1916 inicia la seva carrera com a periodista i escriptor. Va fer les seves primeres anotacions en el seu dietari que més tard li va servir com a font literaria. // 1922: Pseudonim de Focius --> "La publicitat" // El seu primer llibre --> Gertrudis (1927) // Un dels més grans poetes de la literatura catalana, l'obra del qual, extensa i rigorosa, compren ambits de la creació literaria diversos, com ara la poesia, la prosa poetica, l'assaig i el periodisme. // Desenvolupa temes metafísics sempre resultat de la percepció no racionalitzada...

Continua llegint "Gertrudis foix" »

Sons fricatius i africats

Llengua i literatura2,75 KB

FENÒMENS DE CONTACTE CONSONÀNTICS

A)Ensordiment.  Sons oclusius, fricatius i africats a finals De mot seguits d’una pausa són sempre sords, també seguit d’un so vocàlic, i Seguit d’un so sord

Ex: fred à fret // fred Intensà fret intens // fred furiosà fret furiós

B)Sonorització.  So sord + so sonor, a final de mot o de Síl·laba, es converteix amb so sonor, quan va seguit de consonant sonora o Vocal. També si és a final de paraula i la paraula següent es sonora.

ex: grup de à grub de // Els bitllets à elz bitllets

C)Assimilació. Quan un so adopta les carac. Del so que el segueix.

·Labialització. Ex: sant pol à [sampol] // nen bell à [nembell]

·Dentalització.  N i l seguits d’una consonant Dental (t,d) es transformen...

Continua llegint "Sons fricatius i africats" »

Novel·la decadentista

Llengua i literatura3,19 KB

ModernismeSituem La literatura modernista, a Catalunya, des del 1892 al 1911. Durant aquests Anys els intel·lectuals aconsegueixen que la cultura catalana passi de ser Regional i tradicional a nacional i moderna degut a què hi introduiran tot allò Nou i modern provinent d'Europa.

Regeneracionisme

·L’artista té un compromís amb la societat a la qual ha de “regenerar”. L’artista té capacitat per transformar la societat, així doncs, és Una època agressiva amb intencions al desvetllament ideològic de la societat. (El superhome de Nietzche)

·Hi ha un rebuig a la burgesia. Són antimaterialistes, individualistes, Antiracionals (tot es mou per impuls), etc. Per a ells l’art és una activitat superior I, així doncs, l’artista

...
Continua llegint "Novel·la decadentista" »

Diferencias entre Modernisme i noucentisme

Llengua i literatura4,96 KB

 1- El Modernisme: un període amb caràcter propi
El Modernisme va ser un moviment cultural que es va produir a Europa durant l'última dècada del Segle XIX i la primera del XX, i se sol identificar amb el corrents artístics, especialment arquitectònics i decoratius, més que no amb els literaris.
Els modernistes catalans es van proposar com a objectiu construir una literatura nacional que superara l'estadi regional i el desfasament de la literatura catalana respecte de les altres literatures europees.
2- El noucentisme: la institucionalització d' una nova cultura
Cap al 1906 apareix un nou grup d'intel·lectuals joves, que impulsen una nova imatge de l'artista, no com un rebel enfrontat al burgés, actitud típica de l'artista modernista,
...
Continua llegint "Diferencias entre Modernisme i noucentisme" »

L'infern de marta personatges

Llengua i literatura5,29 KB

Sebastià:hi ha una relaciÛ arrauxada i masoquista que, en el cas díella, es tradueix en un doble impuls díatracciÛ i repulsiÛ. De fet, na Marta apareix durant tota líobra com un personatge indefens, torturat per aquesta situaciÛ. Líargument, entorn del triangle sentimental esmentat, Ès un plantejament molt tÚpic en la literatura i, en aquest cas, tota la seva forÁa i gr‡cia recau b‡sicament en el personatge de líamo, en Sebasti‡, i en la propietat que exerceix sobre na Marta, que encara que alguns personatges la vegin com a material, Ès realment sexual i moral. I Ès que na Marta Ès utilitzada per en Sebasti‡ com a objecte de plaer. A mÈs, i Ès que en Sebasti‡ Ès líamo de tot i tÈ sota el seu domini tots els personatges:
...
Continua llegint "L'infern de marta personatges" »

Diferències fonètiques entre el català oriental i el català occidental

Llengua i literatura2,84 KB

Dialectes:  -El Català és la llengua pròpia d’una superfície de 69.809 km2, amb mes de 11 milions D’habitants dividits en 4 estats europeus. –El Català és llengua oficial en un Sol territori: Andorra, és ço-oficial a Catalunya (Principat), illes balears i País Valencíà. No es oficial a Catalunya Nord, franja d’Aragó i el Carxe. –Principat de Catalunya: Català Llengua oficial, menys a la Vall d’Aràn, que la llengua pròpia és l’Aranès (Gascó, dialèctica de l’occità). –Catalunya Nord:És un territori cedit per la monarquia espanyola o França 1659 (Tractat del pirineus- Guerra dels segadors). Comprèn 4 comarques: Alta Cerdanya, Conflent, Rosselló, Capcir, Vallespir. · Llívia no pertany a França. –Andorra:
...
Continua llegint "Diferències fonètiques entre el català oriental i el català occidental" »

Personatge pla o rodó

Llengua i literatura10,16 KB

Vocabulari: Tema 1 - Galdosa - malparada, frustrada Esfereïdet - esverat, horroritzat, Ferreny - fort Embadalideta - encantada Denfarfegada - recarregada, atapeïda Tupí - olla Grimpar - escalar, enfilar-se Arraulit - encongit Esparsa - solta Ungüent - crema, pomada Mústia - trista, malenconiosa Entumits - inflats Pervingut - arribat, esdevingut Desballestat - desorganitzat, desmanegat Espiells - finestrons Merlets - prisma dobra a sobre dun mur Frisosa - paient,neguitosa Llucar - endevinar, veure Magra - prima, flaca Atupen - estoven Fontanella - petita Font Encantivam - empresonam Llim - fang Revincla - retorça Delit - plaer Lloure - amb llibertat Bramulen - brogeixen Contristat - entristit Funestes - dissortades, desgraciades Batalla
...
Continua llegint "Personatge pla o rodó" »

Corrent literari de Joan maragall

Llengua i literatura3,52 KB

al tombant de segle apareix la burgesia.Nova. Es una epoca marcada per catastrofes () Modernisme: la nova generació dartistes i intelectuals pensen q cal modernitzar i transformar la societat catalana atès el seu enderreriment envers Europa. Moviment q intenta introduir lart en la societat, abastà 20 anys de producció literaria, amb una gran diversitat dobres, corrents i influències diferents, el Modernisme es el discurs cultural contra el poder establert. Les revistes actuaren com a organs dexpressio de les idees pragmatiques dels intelectuals modernistes. Etapes: a)1892-1900: període combatiu i de formació del moviment. 4 gats, pel i ploma, lavenç i catalonia b)1900-1911: període de consolidació del moviment. La burgesia laccepta...

Continua llegint "Corrent literari de Joan maragall" »

Sirventès contra Ponç de Mataplana

Llengua i literatura2,05 KB

CANSSONETA LLEU E PLANA- GUILLEMDE BERGUEDÀ: ed. Mitjana, finals s. XI i s.XII, epoca feudalisme i vassallatge. Conserva 31 poesies, casi totes sirventesos, 4 dirigits a Pere de Berga, 4 a Ponç de Mataplana (dins de CLEP) i 4 a bisbe d'Urgell. Quan p de Mataplana mor li escriu un plany on desmenteix totes acusacions i calúmnies que ha dedicat tots els seus poemes// Tracta un trobar lleu, senzill de forma i contingut, objectiu arribar a tothom.//Cobles de 5 v, quintets, heptas. I dos últ. V de cada estrf idèntics al llarg tot poema i rimen. Rima consonant i estructura a'a'ba'bb, les a rima fem (planes) i b rima masc (agudes). Paral·lelisme últ dos v cada estrf "ah Marquès.... I obès", Hiperbatons 2 estrf "on perdèreu...Tres" i a l'
...
Continua llegint "Sirventès contra Ponç de Mataplana" »

No faig així com al petit vailet ausiàs march

Llengua i literatura4,2 KB


1-Els trobadors podien ser des de grans senyors i reis, per als quals trobar era una manera de passar l'estona, un mitjà de difusió ideològica, o fins a autèntics professionals de la poesia.
L'amor cortès es el concepte que centra bona part de la producció dels trobadors. Sorgeix de la conducta que havia de mantenir l'individu en una cort regida per la cortesia, educació, refinament i espiritualitat. L'amor cortès és l'aplicació de la rígida estructura de la societat feudal al món literari. Protagonistes : Senyor, vassall, dama i amador.
Gèneres més rellevants: Cançó: màxima expressió de l'amor Cortès; lloa i idealitza a la dama. Sirventès: poesia moralitzadora, d'atac personal o de propaganda ideològica. Plany: composició...

Continua llegint "No faig així com al petit vailet ausiàs march" »