Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Poesia, mètrica, rima i ritme: conceptes bàsics

Llengua i literaturaActualitzat el 2,66 KB

LA POESIA: és l'art de crear textos en vers. Destaca per la mesura i el ritme dels versos i, quant al contingut, per la intensitat emotiva i expressiva que comporta. 3 classes: 1-l'èpica, que presentava gestes d'herois versificades; 2-la lírica, en què el poètic reflexiona i expressa els sentiments propis; 3-la dramàtica, que presenta poemes dialogats. Se sobreentén com a poesia la de caràcter líric. LA MÉTRICA: La mètrica és la tècnica que s'ocupa de la composició dels versos i de la seua estructura. Per a fer-ho es basa en el còmput sil·làbic i la distribució dels accents, és a dir, en el Patró del nombre i la tonicitat de les síl·labes. En aquest fragment d'Ausiàs March, entre la síl·laba quarta i la cinquena i¡Hi
...
Continua llegint "Poesia, mètrica, rima i ritme: conceptes bàsics" »

Resum de la novel·la artúrica i de Ramon Llull: cavalleria, literatura i humanisme

Llengua i literaturaActualitzat el 6,07 KB

3.La novela artúrica
4.El mon cavalleresc es un producte de la societat feudal i de la seva evolució. La cavalleria, com a tema literari te els seus orígens en la poesia èpica. La missió dels primers cavallers era servir el seu senyor ( fensarles terres, i conquerirne de noves); aquesta missió es va acavar amb la creació d'exercits professionals. Aleshores, la cavalleria, perdudes les seves atribucions inicials, va haber de crear activitats paral·leles: justes, passos d'armes i torneigs, que permetien als cavallers lluir les seves arts guerreres. La literatura, havia enaltit el valor i les gestes dels cavallers, els quals havia elevat a la categoria d'herois. Els nous cavallers, qua ja no feien la guerra, llegien aquelles obres i aspiraven
...
Continua llegint "Resum de la novel·la artúrica i de Ramon Llull: cavalleria, literatura i humanisme" »

Oberta o tancada sorda o sonora

Llengua i literaturaActualitzat el 1,7 KB

T.T : Text descriptiu i narratiu (fragment d‟una novel·la). En el primer paràgraf es descriu l‟estat anímic de la protagonista (ús preferent dels verbs en imperfet i caracterització del personatge). El segon paràgraf és fonamentalment narratiu. També ho és el tercer i les primeres línies del quart (ús preferent del passat perifràstic i enumeració de les coses i de les accions que giren al voltant del viatge). En la major part del quart paràgraf torna a predominar la descripció amb recursos expressius que posen de manifest el canvi d‟estat anímic de la protagonista.

Sonora tancada sonora oberta sorda.

fa referència a la situació que la besa l‟home. CD. 2) no fa cap funció, acompaña al verb haver2.Fa referència a la...

Continua llegint "Oberta o tancada sorda o sonora" »

Impersonalització i modalització: recursos lingüístics i discursius

Llengua i literaturaActualitzat el 1,32 KB

Impersonalització: -Verbs impersonals (haver-hi o caldre)

-Construccions Amb es (Es considera q..) -Construccions

amb Subjecte genèric (tothom, algú, la gent) -Construccions

amb Valor impersonal -Construccions d'infinitiu
Modalització: -Recursos enfatitzadors (cometes, cursiva,

negreta) -Elements valoratius, lèxic (adjectius, sustantius,

verbs) -Derivació (diminutius, aufmentatius) -Elements

pragmàtics (ironia, ?, !, preguntes retòriques) -Fórmules

d'expressivitat De l'emisior (Uf!) -Canvis de llengua i

registre -Figures retòriques (metàfora, comparació, hipèrbole)

Anàlisi de l'absurd, la ironia i la hipèrbole en l'obra de Pere Calders

Llengua i literaturaActualitzat el 5,16 KB

Anàlisi de l'obra de Pere Calders

En tots els contes hi apareix un fet sorprenent o absurd, que l'autor crea en introduir en una situació quotidiana un esdeveniment que no hi correspon o bé exagerant una acció del dia a dia portant-la a l'extrem.

A més, presenta els fets com a versemblants amb l'objectiu d'aportar credibilitat i arribar al lector. Als seus contes també trobem un cert humor, sobretot al final de cadascun, on dóna un gir inesperat a l'acció, un toc de gràcia, per donar-li agilitat al relat.

Per acabar, en tots els contes també podem extreure una reflexió sobre la condició humana.

Els principals recursos estilístics que utilitza Pere Calders en les seves obres són la ironia i la hipèrbole.

La narrativa de Calders introdueix...

Continua llegint "Anàlisi de l'absurd, la ironia i la hipèrbole en l'obra de Pere Calders" »

Tirant lo Blanc: estructura, argument i característiques de la novel·la total

Llengua i literaturaActualitzat el 4,11 KB

Estructura i Argument de Tirant lo Blanc

L'obra es divideix tradicionalment en cinc grans blocs argumentals:

  1. Capítols I-XCVII: Tirant participa en lluites cortesanes cavalleresques.
  2. Capítols XCVIII-CXIV: El cavaller es consagra com un hàbil almirall.
  3. Capítols CXV-CCXCVII: Tirant s’esdevé cabdill ardit i victoriós en batalles contra els turcs i desenvolupa l’amor per Carmesina.
  4. Capítols CCXCVIII-CDVII: L’heroi naufraga i es converteix en el dirigent de les tropes nord-africanes, assolint la conversió de sarraïns.
  5. Capítols CDVIII-CDLXXXVII: Tirant retorna a l'Imperi Bizantí, es casa amb Carmesina i esdevé emperador fins a la seva mort.

La Novel·la Total: Característiques de l'Obra

Un dels qualificatius de l’obra és el de novel·la

...
Continua llegint "Tirant lo Blanc: estructura, argument i característiques de la novel·la total" »

Oracions compostes i subordinades: esquema de gramàtica catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 3,09 KB

  • Oració composta → Uníó de dues o més oracions.

 - Juxtaposades → No tenen nexe.

 - Coordinades → Oracions dependents

 - Copulativas → i, ni → Els nen corrien i saltaven

 - Disjuntives → o, o bé → Vols venir o et quedes aquí?

 - Adversatives → però, sinó, en canvi → No m’agrada la seva actitud però li donaré una oportunitat.

 - Distributives → o…o , ni…ni , tan aviat … , com → Ni va venir, ni va avisar.

 - Il·lativa → per això, doncs, per tant → Van venir tots els amics, per tant l’ Uri també.

 - Continuatives → afegeix informació →  A més de viatjar a Holanda, van viatjar a Barcelona

 -Explicatives → és a dir, o sigui,això és→ És una novela del 1906, és a dir, l'últim.

 -  Subordinades 

-...

Continua llegint "Oracions compostes i subordinades: esquema de gramàtica catalana" »

La narrativa catalana dels anys 70 a l'actualitat: evolució i corrents

Llengua i literaturaActualitzat el 2,25 KB

La Narrativa Catalana: Dels Anys 70 a l'Actualitat

Els anys 70 condicionen la narrativa de l'època.

La postguerra espanyola, amb la supressió de les institucions democràtiques, la forta repressió i el bandejament cultural de les llengües peninsulars, significà per als territoris de la llengua catalana un període negatiu, perquè s'hi produí l'exili geogràfic i personal dels nostres narradors. Així, fins als anys seixanta assistim a la reconstrucció del nostre mercat literari, en què els models de la novel·la psicològica (Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga) i la novel·la fantàstica (Pere Calders, Joan Perucho) dominen la narrativa catalana.
A partir dels 60, els canvis econòmics i socials comportaran un relaxament de la censura
...
Continua llegint "La narrativa catalana dels anys 70 a l'actualitat: evolució i corrents" »

La Renaixença catalana: autors, obres i fets clau

Llengua i literaturaActualitzat el 4,63 KB

La Renaixença: Qüestions Fonamentals

Per què es va abandonar el català en la literatura culta?

A causa de la desaparició de la monarquia catalana, la castellanització de la cort, la unió amb Castella i el Decret de Nova Planta de l'època de Felip V.

Quina obra marca l'inici de la Renaixença?

L'obra que marca l'inici de la Renaixença és l'Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau.

La imposició del castellà va afectar tot el territori igual?

No, no va afectar de la mateixa manera. La gent del camp sovint no coneixia el castellà, i les rondalles i el teatre popular es mantenien en català.

Què reivindicaven els romàntics?

  • Nacionalisme
  • Cultura popular
  • Retorn al fet medieval

Qui va recollir les llegendes populars catalanes?

Víctor

...
Continua llegint "La Renaixença catalana: autors, obres i fets clau" »

Moviments artístics i literaris a Catalunya: Il·lustració, Renaixença, Modernisme

Llengua i literaturaActualitzat el 4,16 KB

Il·lustració

Moviment intel·lectual que valora la raó i l'esperit científic

Neoclassicisme: moviment artístic i cultural

Teatre: Joan Ramis (3 unitats: temps, lloc, acció)

Prosa: Rafael Amat

RENAIXENÇA s.XIX (1833-1877)

Moviment que vol la recuperació social, política i cultural de Catalunya

CONTEXT

  • Social: desigualtat
  • Econòmic: Revolució industrial, creixement de la ciutat
  • Polític: sistema parlamentari, substitució de les monarquies absolutes
  • Cultural (romàntic): afavoreix sentiments nous

JOCS FLORALS (1877)

Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Joaquim Rubio i Ors

Programa:

  • Reconstrucció de la història de l'edat mitjana
  • Divulgar els clàssics medievals catalans
  • Recollir les llegendes i poesies de tradició oral
  • Creació de premses i editorials
  • Fixació
...
Continua llegint "Moviments artístics i literaris a Catalunya: Il·lustració, Renaixença, Modernisme" »