Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat
Resum de la novel·la artúrica i de Ramon Llull: cavalleria, literatura i humanisme
4.El mon cavalleresc es un producte de la societat feudal i de la seva evolució. La cavalleria, com a tema literari te els seus orígens en la poesia èpica. La missió dels primers cavallers era servir el seu senyor ( fensarles terres, i conquerirne de noves); aquesta missió es va acavar amb la creació d'exercits professionals. Aleshores, la cavalleria, perdudes les seves atribucions inicials, va haber de crear activitats paral·leles: justes, passos d'armes i torneigs, que permetien als cavallers lluir les seves arts guerreres. La literatura, havia enaltit el valor i les gestes dels cavallers, els quals havia elevat a la categoria d'herois. Els nous cavallers, qua ja no feien la guerra, llegien aquelles obres i aspiraven
Oberta o tancada sorda o sonora
T.T : Text descriptiu i narratiu (fragment d‟una novel·la). En el primer paràgraf es descriu l‟estat anímic de la protagonista (ús preferent dels verbs en imperfet i caracterització del personatge). El segon paràgraf és fonamentalment narratiu. També ho és el tercer i les primeres línies del quart (ús preferent del passat perifràstic i enumeració de les coses i de les accions que giren al voltant del viatge). En la major part del quart paràgraf torna a predominar la descripció amb recursos expressius que posen de manifest el canvi d‟estat anímic de la protagonista.
Sonora tancada sonora oberta sorda.
fa referència a la situació que la besa l‟home. CD. 2) no fa cap funció, acompaña al verb haver2.Fa referència a la...
Impersonalització i modalització: recursos lingüístics i discursius
Impersonalització: -Verbs impersonals (haver-hi o caldre)
-Construccions Amb es (Es considera q..) -Construccions
amb Subjecte genèric (tothom, algú, la gent) -Construccions
amb
Valor impersonal -Construccions d'infinitiu
Modalització:
-Recursos enfatitzadors (cometes, cursiva,
negreta) -Elements valoratius, lèxic (adjectius, sustantius,
verbs) -Derivació (diminutius, aufmentatius) -Elements
pragmàtics (ironia, ?, !, preguntes retòriques) -Fórmules
d'expressivitat De l'emisior (Uf!) -Canvis de llengua i
registre -Figures retòriques (metàfora, comparació, hipèrbole)
Anàlisi de l'absurd, la ironia i la hipèrbole en l'obra de Pere Calders
Anàlisi de l'obra de Pere Calders
En tots els contes hi apareix un fet sorprenent o absurd, que l'autor crea en introduir en una situació quotidiana un esdeveniment que no hi correspon o bé exagerant una acció del dia a dia portant-la a l'extrem.
A més, presenta els fets com a versemblants amb l'objectiu d'aportar credibilitat i arribar al lector. Als seus contes també trobem un cert humor, sobretot al final de cadascun, on dóna un gir inesperat a l'acció, un toc de gràcia, per donar-li agilitat al relat.
Per acabar, en tots els contes també podem extreure una reflexió sobre la condició humana.
Els principals recursos estilístics que utilitza Pere Calders en les seves obres són la ironia i la hipèrbole.
La narrativa de Calders introdueix...
Tirant lo Blanc: estructura, argument i característiques de la novel·la total
Estructura i Argument de Tirant lo Blanc
L'obra es divideix tradicionalment en cinc grans blocs argumentals:
- Capítols I-XCVII: Tirant participa en lluites cortesanes cavalleresques.
- Capítols XCVIII-CXIV: El cavaller es consagra com un hàbil almirall.
- Capítols CXV-CCXCVII: Tirant s’esdevé cabdill ardit i victoriós en batalles contra els turcs i desenvolupa l’amor per Carmesina.
- Capítols CCXCVIII-CDVII: L’heroi naufraga i es converteix en el dirigent de les tropes nord-africanes, assolint la conversió de sarraïns.
- Capítols CDVIII-CDLXXXVII: Tirant retorna a l'Imperi Bizantí, es casa amb Carmesina i esdevé emperador fins a la seva mort.
La Novel·la Total: Característiques de l'Obra
Un dels qualificatius de l’obra és el de novel·la
...Oracions compostes i subordinades: esquema de gramàtica catalana
Oració composta → Uníó de dues o més oracions.
- Juxtaposades → No tenen nexe.
- Coordinades → Oracions dependents
- Copulativas → i, ni → Els nen corrien i saltaven
- Disjuntives → o, o bé → Vols venir o et quedes aquí?
- Adversatives → però, sinó, en canvi → No m’agrada la seva actitud però li donaré una oportunitat.
- Distributives → o…o , ni…ni , tan aviat … , com → Ni va venir, ni va avisar.
- Il·lativa → per això, doncs, per tant → Van venir tots els amics, per tant l’ Uri també.
- Continuatives → afegeix informació → A més de viatjar a Holanda, van viatjar a Barcelona
-Explicatives → és a dir, o sigui,això és→ És una novela del 1906, és a dir, l'últim.
- Subordinades
-...
La narrativa catalana dels anys 70 a l'actualitat: evolució i corrents
La Narrativa Catalana: Dels Anys 70 a l'Actualitat
Els anys 70 condicionen la narrativa de l'època.
La Renaixença catalana: autors, obres i fets clau
La Renaixença: Qüestions Fonamentals
Per què es va abandonar el català en la literatura culta?
A causa de la desaparició de la monarquia catalana, la castellanització de la cort, la unió amb Castella i el Decret de Nova Planta de l'època de Felip V.
Quina obra marca l'inici de la Renaixença?
L'obra que marca l'inici de la Renaixença és l'Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau.
La imposició del castellà va afectar tot el territori igual?
No, no va afectar de la mateixa manera. La gent del camp sovint no coneixia el castellà, i les rondalles i el teatre popular es mantenien en català.
Què reivindicaven els romàntics?
- Nacionalisme
- Cultura popular
- Retorn al fet medieval
Qui va recollir les llegendes populars catalanes?
Víctor
...Moviments artístics i literaris a Catalunya: Il·lustració, Renaixença, Modernisme
Il·lustració
Moviment intel·lectual que valora la raó i l'esperit científic
Neoclassicisme: moviment artístic i cultural
Teatre: Joan Ramis (3 unitats: temps, lloc, acció)
Prosa: Rafael Amat
RENAIXENÇA s.XIX (1833-1877)
Moviment que vol la recuperació social, política i cultural de Catalunya
CONTEXT
- Social: desigualtat
- Econòmic: Revolució industrial, creixement de la ciutat
- Polític: sistema parlamentari, substitució de les monarquies absolutes
- Cultural (romàntic): afavoreix sentiments nous
JOCS FLORALS (1877)
Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Joaquim Rubio i Ors
Programa:
- Reconstrucció de la història de l'edat mitjana
- Divulgar els clàssics medievals catalans
- Recollir les llegendes i poesies de tradició oral
- Creació de premses i editorials
- Fixació