Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Context i Estructura del Poema de B. C. Aribau

Aquest poema, considerat l'inici de la Renaixença, va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau mentre residia a Madrid. Va ser dedicat al seu patró, el banquer català Gaspar de Remisa, amb motiu de la celebració del seu sant.

El poema s'estructura en tres parts principals, cadascuna composta per dues estrofes:

• Primera part: L'enyorança per la terra natal (Catalunya).
• Segona part: La defensa i exaltació de la llengua catalana.
• Tercera part: L'homenatge i l'afecte al seu patró, Gaspar de Remisa.

L'Enyorança de la Pàtria: Descripció i Nostàlgia

Estrofa 1: La Geografia Catalana

L'obra s'inicia amb una descripció detallada de la geografia més representativa de Catalunya, utilitzant la primera persona...

El Modernisme Català: Un Moviment de Renovació Literària

El Modernisme català va aspirar a situar la literatura en català al mateix nivell que la literatura europea, impulsant una profunda renovació artística i cultural.

Etapes del Modernisme

El moviment es pot dividir principalment en dues etapes:

• Etapa combativa: Caracteritzada per una actitud de lluita i reivindicació.
• Etapa establerta: Una fase de consolidació i desenvolupament de les propostes modernistes.

L'Avenç i els Objectius del Modernisme

L'any 1892, la publicació de L'Avenç, amb l'apartat "Viure del passat" de Joan Brossa, va ser clau per definir els objectius del modernisme combatiu.

Actituds en el Modernisme

Dins del moviment, van coexistir dues actituds principals:

• Actitud

Teodor Llorente: Màxim Exponent de la Renaixença Valenciana

L'autor d'aquest poema és Teodor Llorente, considerat el màxim exponent de la Renaixença valenciana.

Trajectòria Biogràfica i Periodística

Fill d'una família de juristes, Llorente va estudiar Dret, però es va dedicar principalment a l'escriptura. Inicialment escrivia en castellà, però la lectura de Lo Gayter de Llobregat el va impulsar a escriure també poesia en català. La visita de Marià Aguiló a València va ser decisiva per consolidar la seva elecció lingüística.

Llorente va estar integrat dins de Lo Rat Penat, una entitat que va influir en la decisió de fer bilingües els Jocs Florals de València.

Com a periodista, va treballar a La Opinión, diari que posteriorment...

Dialectes Catalans: Bloc Oriental

El Bloc Oriental inclou els dialectes: Rossellonès, Central, Balear i Alguerès.

Rossellonès

Fonètica:

• Pas de la [o] tancada tònica (ex: mon a mun).
• Desaparició de la [a] final de la terminació -ia (ex: gàbia a gabi).
• Absència d'una [e] i una [o] obertes.
• Absència de mots esdrúixols.
• Consonants perdudes (ex: escoltar).

Català Central

Fonètica:

• Vocalisme àton amb tres sons: [ə], [i], [u].
• Vocalisme tònic amb set sons: [a], [ɛ], [e], [i], [ɔ], [o], [u].
• Iodització en moltes comarques (ex: palla a paia).
• Emmudiment de -r en posició final (ex: cantar a kanta').
• Emmudiment de la -i en el grup -ix.

Català Balear

Fonètica:

• Neutralització de [a], [i], [e] àtones.
• En alguns parlars, neutralització de [o], [i],

El Mode Subjuntiu

El mode subjuntiu s’utilitza per a expressar fets possibles, dubtes i desitjos. L’imperfet, a més, s’usa en les oracions condicionals (exemple: Si estudiares més, aprovaries). Aquest temps verbal presenta dues formes en cada persona.

L'Accentació i la Síl·laba Tònica

L’accentuació és el sistema que utilitzem per a indicar quina síl·laba pronunciem amb més intensitat en les paraules polisíl·labes. La síl·laba que pronunciem amb més intensitat s’anomena síl·laba tònica; la resta són àtones.

Segons el lloc que ocupa la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en:

• Agudes: última síl·laba.
• Planes: penúltima síl·laba.
• Esdrúixoles: antepenúltima síl·laba.

Regles Generals d'Accentació

• Els mots

Anàlisi de Personatges Principals de "Tirant lo Blanc"

Protagonistes i Figures Clau

• Tirant lo Blanc: Protagonista de la novel·la. És un cavaller honrat, fort i noble. S'enfronta a nombroses batalles i és admirat per tothom. No obstant això, en l'àmbit amorós no és tan valent, fet que finalment li acaba perjudicant.
• Carmesina: Jove princesa, de cabells rossos, filla de l'emperador i l'emperadriu. Es deixa influenciar amb facilitat i creu tot el que li diuen. Tot i estar enamorada de Tirant lo Blanc, no vol perdre la seva virginitat fins que el seu matrimoni no es faci públic (ja que es van casar en secret).
• Diafebus: Gran cavaller, fidel, cosí de Tirant lo Blanc.
• Estefania: Filla del duc de Macedònia i molt amiga de la princesa Carmesina.

Concepte del Modernisme Català

El Modernisme és un moviment cultural d’abast europeu que neix a la fi del segle XIX i s’estén fins a principis del XX. En el seu vessant literari, apareix a Catalunya com un moviment heterogeni, una actitud de consciència d’endarreriment cultural, que té l’objectiu de modernitzar la literatura catalana per tal d’incorporar-la a l’altura del nivell europeu, mitjançant l’assimilació dels corrents ideològics i estètics que s’havien desenvolupat als països més avançats.

Corrents Estètics i Literaris Assimilats

Alguns d’aquests corrents estètics i literaris que s'incorporen són:

• Parnassianisme: Reacció contra el subjectivisme i la llibertat formal del Romanticisme. Significa el retorn

La Renaixença Literària i Cultural

La Renaixença va ser un moviment cultural que va sorgir als anys trenta del segle XIX per reivindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana. El començament de la Renaixença es fixa amb la publicació en català de l'Oda a la Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, i també per les propostes de Joaquim Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat, 1841) de recuperar el català com a llengua literària.

Es van agrupar nombrosos intel·lectuals i erudits que van rastrejar les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans per recuperar i reivindicar la identitat pròpia. D’aquesta manera, el redescobriment de la idea de pàtria i el fet d’assimilar-la amb la llengua materna...

Evolució del valencià: segle XX i normativa

Principis i institucions (1906–1932)

El segle XX comença de manera positiva. El 1906 se celebra el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, al qual van assistir més de tres mil congressistes. El 1907 l'Enric Prat de la Riba crea l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), organisme que regula la codificació de la llengua i que va dur a terme la normalització de la llengua catalana. El 1913 es publiquen les Normes Ortogràfiques del Principat de Catalunya a càrrec de Pompeu Fabra, que posteriorment s'adapten a la Comunitat Valenciana amb les Normes de Castelló (1932).

Guerra Civil i postguerra (1936–1939)

Entre 1936 i 1939 es produeix la Guerra Civil i la postguerra. Va ser una etapa marcada...

Article d'opinió

Definició: És un text en què l'autor analitza un tema i expressa les seves idees personals.

Estructura

1. Títol: sintetitza el conjunt o capta l'atenció del lector.
2. Introducció: es presenta el tema en un paràgraf diferenciat.
3. Argumentació: s'exposa una tesi acompanyada de diferents raonaments. Els raonaments solen anar acompanyats de proves, exemples, dades, etc.
4. Conclusió: reforça la idea central però, a vegades, deixa la conclusió oberta al lector.

Característiques

1. Sovint està escrit en 1a persona.
2. S'utilitzen verbs i expressions d'opinió.
3. També podem trobar-hi oracions impersonals i passives.
4. S'utilitzen expressions que indiquen recomanació o obligació.
5. Presència d'adjectius i adverbis valoratius.
6. S'han d'utilitzar verbs