Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Derivació

Verbs: entaular, emblanquir, emboirar, enfainar, abaixar, emboirar, botonar, aprofundir, alleugerar, assecar, consolar-la, abaratir, acondicionar.

Altres formes i verbs/adjectius relacionats: immoral, asimètric, immòbil, anormal, il·legal, il·lògic, illetrat, infeliç, acromàtic, irregular, empal·lideix, arrodonir, engoloseix, acovardeix, emblanquir, enraonar, enrabiar, empetitir.

Substantius relacionats: honestedat, brevitat, seguretat, falsedat, castedat, soledat, claretat, maldat, vaguedat, sequedat.

Errors freqüents

• sinó: conjunció equivalent a «però sí» (s'escriu amb accent).
• si no: condicional + adverbi de negació (sense accent).
• perquè: conjunció causal o final / resposta («perquè»).
• per què: preposició per +

El teatre modernista

D'ençà de la Decadència, la literatura catalana havia quedat desconnectada de la trajectòria teatral europea, a excepció de Menorca, que havia conegut el teatre neoclàssic. L'arribada del Modernisme va permetre la representació d'obres d'autors que fins al moment no s'havien pogut representar. A més, el teatre es dignifica com a gènere i passa a ser un acte cultural més que social.

Es distingeixen dues tendències:

• Teatre regeneracionista: influït per Henrik Ibsen, també rep el nom de teatre d'idees. Reprodueix el conflicte entre l'individu i la societat plantejant els problemes socials i laborals. Cal destacar en Joan Puig i Ferrer amb Aigües encantades (1908).
• Teatre simbolista: pren com a model les obres de

El Poema: Definició i Característiques

Des del punt de vista formal, el poema és un text compost normalment en versos que tenen una determinada organització rítmica.

Des del punt de vista del contingut, un poema és un text en què predomina el to líric, és a dir, l'expressió de la subjectivitat del poeta.

Recursos Fonamentals del Poema

Per commoure el receptor, els recursos fonamentals són la connotació, la musicalitat i el ritme.

El Vers: Definició i Elements

El vers és una successió de síl·labes ordenades de manera que tenen un cert ritme i que generalment s'escriu en una sola línia.

Elements del Ritme del Vers

• El metre o mesura: el nombre de síl·labes mètriques que té un vers.
• La rima: la concordança de sons entre dos o més

Anàlisi de Poemes Clau de Marius Torres

"Sol i Dol"

1. Primer Vers

Ens parla de la tristesa. Utilitza un vocabulari aparentment culte, que no busca que s'entengui immediatament. Hi ha una repetició de solituds que es connecta amb el sol. El dol es podria representar amb un color fosc, relacionat amb les fosques solituds.

2. Segon Vers

Utilitza expressions cultes i antigues. Empra el so per parlar d'una terra bella. Introdueix un vocabulari antic, relacionat amb la negació. Hi ha tres preguntes que introdueixen la incògnita d'aquest paisatge.

3. Tercer Vers

Ja no és només antiguitat, sinó que es torna extrem i passa a l'eternitat. El paisatge que ell pot veure resulta ser de fa mil anys. Està acostumat a viure en l'estranyesa.

4. Quart Vers

En...

Relat d'un incendi a l'edifici

Ara explicaré una de les situacions més perilloses que he vist mai. Era estiu i feia un d'aquells dies d'una calor insuportable. Vaig sortir al balcó a veure si em donava una mica d'aire i vaig començar a sentir crits i a veure la gent corrent carrer avall. Vaig anar corrents a l'habitació dels meus pares i, en mirar per la finestra, vaig veure que, just a l'edifici de davant, hi havia un pis en flames i una dona que no es veia, però sí que se sentien els seus crits. Jo veia tothom cridant i molta gent parlant pel telèfon mòbil, suposo que amb els bombers; però no veia arribar ni la policia ni els bombers.

Per fi van arribar els bombers. Tanmateix, el carrer és molt llarg i ells estaven a l'altra punta;...

Personatges Clau i Conflictes Ideològics

Bàndol Republicà i Partidaris del Foraster

• Romanill: Home alt i ben fet, pastor d'ovelles. Republicà i partidari del Foraster.
• Bràulia: Esposa de Romanill. Dona petiteta.
• Senyor Vicenç: Veterinari del poble. Republicà i partidari del Foraster.
• Bartomeu: Home de mitjana edat amb barba, sempre riu francament. És un jornaler republicà, amic de Manso i partidari del Foraster.

Bàndol Conservador i Carlí

• Manso: Home de mitjana edat, ros, joiós, amb bigoti. La beguda l'ha envellit i degenerat. És carlí, tot i que no es considera religiós.
• Pere Amat: Espòs de Juliana i pare de Cecília. Propietari rural. Ferm, autoritari, orgullós i partidari de la religió catòlica. Està al bàndol de Mossèn Gregori

Truquen a les Portes del Cel

Protagonista i Inici del Viatge

Silvia és la protagonista, una dona de 19 anys que estudia medicina. Decideix anar durant l'estiu a una cooperativa mèdica a l'Índia, malgrat el desacord dels seus pares. Era molt sensible; es posava molt trista quan un pacient moria.

Relacions i Esdeveniments a l'Índia

Silvia va cuidar una nena anomenada Sahira, però aquesta va morir, deixant-la molt afectada. Leo la va consolar, i ella va arribar a pensar que s'havia enamorat d'ell.

Incident i Conflictes

A Mysore, mentre treballava, va ser segrestada per dues persones. Només li van prendre la llanterna i diners. L'endemà, es va trobar un altre segrestador davant de la casa de Mahendra, però tampoc li va fer res. Al cap d'un temps,...

Josep Carner

Pere Calders i la transgressió de la realitat

Respecte de la seva producció literària, cal destacar Cròniques de la veritat oculta, publicada l’any 1954 i amb la qual guanyà el premi Víctor Català. Es tracta d’un recull de contes que destaquen per la constant transgressió dels límits de la versemblança pel fet que presenta personatges i situacions irreals, absurdes i esperpèntiques dins del marc de la realitat quotidiana; els personatges acaben acceptant aquests fets sobrenaturals com allò més normal del món i els que no ho fan així, acaben sent ridiculitzats per altres personatges de la trama.

L'humor i la fantasia en l'obra de Calders

L’humor i la fantasia dels seus contes va captivar aviat un gran seguit de lectors. Altres...

El Modernisme (darrera dècada del s. XIX - primera del s. XX)

El Modernisme va ser un corrent cultural a escala europea, anomenat de diverses maneres segons el país, amb una clara voluntat de ser modern i de renovar la cultura. A Catalunya, volia transformar la cultura de la Renaixença.

• Rep la influència del filòsof Friedrich Nietzsche, que concep la vida com un repte.
• Impulsa moviments en totes les arts (pintura, escultura, música, etc.) amb artistes de caràcter rebel.
• El context social era convuls, amb reivindicacions de la classe obrera i el rebuig de l'Església a l'avenç i el progrés.
• El món pagès, aferrat al passat, dificultava la modernització de la societat.
• S'impulsa la creació d'un català estàndard (mateixa ortografia, lèxic,