Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Salvador Espriu: Vida i llegat literari

Salvador Espriu (1913–1985) va ser un dels escriptors més influents de la literatura catalana del segle XX. Va néixer a Santa Coloma de Farners, però va créixer a Barcelona i passava els estius a Arenys de Mar, un indret que apareix recurrentment a la seva obra sota el nom simbòlic de Sinera (Arenys escrit a l'inrevés).

Va estudiar Dret i Història Antiga a la universitat, però la seva trajectòria vital i literària va quedar profundament marcada per la Guerra Civil Espanyola. Durant la dictadura de Francisco Franco, va mantenir el compromís d'escriure en català, malgrat la forta repressió lingüística de l'època.

La seva obra explora temes universals com:

• La mort i el pas del temps.
• La identitat

Recull de vocabulari i definicions en català

Natura i entorn

• Ranall: raig o regueró petit d’aigua.
• Rogall: regueró o canal petit fet per l’aigua.
• Esbarzers: arbustos espinosos que fan móres.
• Rec: canal d’aigua per regar.
• Baf: alè calent o vapor.

Accions i estats

• Escarrassar-se: esforçar-se molt, treballar amb gran fatiga.
• Amortallar: embolicar o cobrir amb mortalla un difunt.
• Obirar: veure o percebre de lluny.
• Xarpada: empenta o moviment brusc amb les mans.
• Enclotat: situat en un clot o fondalada.
• Abastar: arribar a tenir o aconseguir.
• Esquitllentes: d’amagat o de passada.
• S’eixoriveixen: s’assequen o perden humitat.
• Esbatanava: obria molt, deixava molt obert.
• Atiar: estimular o provocar.

Qualitats i descripcions

• Espurna: partícula petita i

Anàlisi Temàtica i Personatges de La Plaça del Diamant

La Recuperació de la Identitat: Un Procés de Supervivència

El tema central de l'obra és la maduració i la recuperació de la identitat. Narra el procés de supervivència de la protagonista, que passa de ser la Natàlia original a convertir-se en Colometa (perdent la seva identitat sota el domini de Quimet) per, finalment, recuperar-se com a Natàlia. Aquest viatge conclou amb un alliberament simbòlic:

• El "crit d'infern" a la plaça del Diamant.
• L'acte de marcar la seva antiga casa amb un ganivet per tancar el passat.

Soledat i la Percepció del Temps

La novel·la reflecteix el sentiment d'aïllament de la protagonista, qui sovint se sent perduda i sense rumb en el món. El temps no...

Morfologia: Estructura de les paraules

• Morfema lèxic (significat): malalt-a, taul-a, blanc-or.
• Morfema flexiu/desinència (informació): Gènere, nombre, persona, temps, aspecte i mode. (Ex: noi-a, bonic-a, cant-o, emmalalt-im).
• Derivatius (paraules noves):
  • Sufixos: blanc-or, sord-esa.
  • Prefixos: dis-gust, con-viure, a-favorir.
  • Infixos: entremig, pedr-usc-all, escrid-ass-ar.

Categories gramaticals

Substantiu

Designa éssers vius.

• Propis: Topònims (llocs) o antropònims (persones).
• Comuns: Concrets, abstractes, individuals, col·lectius, no comptables o comptables.

Adjectiu

• Positiu: Cap matís.
• Comparatiu: Igualtat, superioritat, inferioritat.
• Superlatiu: Absolut (molt, ben, -íssim/a) o relatiu (comparació, superioritat).

Especificadors

• Determinants: Articles,

Verbs i Conjugacions Catalanes

Les Tres Conjugacions Verbals

• 1a conjugació: Verbs acabats en -ar (model: cantar)
• 2a conjugació: Verbs acabats en -er o -re (models: témer, perdre)
• 3a conjugació: Verbs acabats en -ir (models: dormir, servir)

Terminacions de les Conjugacions

• 1a conjugació: -ar
• 2a conjugació: -er / -re
• 3a conjugació: -ir

Utilitat dels Verbs Models

Un verb model és un exemple que ens ajuda a aprendre a conjugar altres verbs i a identificar si són regulars o irregulars.

Verbs Regulars i Irregulars

• Verbs regulars: Segueixen el model de conjugació. Exemple: cantar (jo canto, tu cantes, ell canta, nosaltres cantem, vosaltres canteu, ells canten).
• Verbs irregulars: No segueixen el model de conjugació. Exemple: anar (jo vaig, tu vas, ell

1. Verbs i Conjugacions

El català té tres conjugacions verbals principals, cadascuna amb un model representatiu:

• 1a conjugació: Verbs acabats en -ar (Exemple: cantar).
• 2a conjugació: Verbs acabats en -er o -re (Exemples: témer i perdre).
• 3a conjugació: Verbs acabats en -ir (Exemples: dormir i servir).

Per què serveixen els verbs models?

Un verb model és un exemple que ens ajuda a aprendre a conjugar altres verbs i a determinar si són:

• Verbs regulars: Segueixen estrictament el model de conjugació. (Exemple: Jo canto, tu cantes, ell canta, nosaltres cantem, vosaltres canteu, ells canten).
• Verbs irregulars: No segueixen el model establert. (Exemple: Jo vaig, tu vas, ell va, nosaltres anem, vosaltres aneu, ells van).

Formes no personals

Aquestes...

Tòpics Literaris i Expressions Llatines

Principals Tòpics Llatins i Metàfores

• Aurea mediocritas – La mitjana daurada

  Defensa la moderació i l'equilibri, evitant els extrems. Exemple: "Feliç aquell que, lluny dels negocis... conrea amb els seus bous els camps heretats dels pares." – Horaci

• Beatus ille – Sortós aquell

  Elogi de la vida senzilla i retirada al camp. Exemple: "Feliç aquell que, lluny dels negocis... conrea amb els seus bous els camps heretats dels pares." – Horaci

• Carpe diem – Aprofita el dia

  Gaudeix del present perquè el temps passa ràpid. Exemple: "Aprofita el dia, confiant tan poc com puguis en el demà." – Horaci

• Homo viator – L'home viatger

  La vida com un viatge ple de canvis i aprenentatges. Exemple: "A la meitat

1. Català Central

És el dialecte més estès i el que serveix de base per a l’estàndard. Es parla a Barcelona, Girona, part de Tarragona i la Catalunya Central.

Característiques Principals

Ús del Pronom Neutre *Lo*

En català central (especialment en registres col·loquials) es pot trobar l’ús de *lo* com a pronom neutre, referint-se a conceptes abstractes o generals.

Exemples:

• No entenc lo que em dius.
• Això és lo millor que he vist mai.

En altres dialectes, aquest *lo* sol ser substituït per «el que» o altres estructures.

Ús del Pronom Feble *Hi*

Es fa servir sovint per indicar llocs o complements indirectes.

Exemples:

• No hi penso tornar mai més.

Formació del Passat Perifràstic

Es forma amb el verb «anar» + infinitiu. És la forma més...

1.1 El text i el context

Competència comunicativa: Capacitat que té un parlant per resoldre de manera satisfactòria les necessitats comunicatives.

El text: Construcció lingüística oral o escrita dotada d'una organització i estructura definida, que constitueix una unitat comunicativa com a resposta a la necessitat sorgida en un context determinat.

El context: Conjunt de circumstàncies, no estrictament lingüístiques, que envolten el text i que incideixen en la seva construcció i interpretació:

• Context cultural
• Context comunicatiu
• Situació d'enunciació

1.2 Les propietats textuals

Condicions que ha de complir un text per ser eficaç com a acte comunicatiu:

• Adequació: Propietat textual que relaciona el text amb aspectes diversos del context

Realisme i naturalisme: Narcís Oller

Narcís Oller. L'escriptor que definitivament recupera la narrativa és Narcís Oller, que el 1882 publica La papallona, primera novel·la catalana moderna. Seguiran altres títols importants com L'escanyapobres (1884), obra que estudia l'avarícia com a vici capaç de destruir l'ésser humà; La febre d'or (1890–1892), que retrata la febre borsària que es vivia a la Barcelona de final de segle; La bogeria (1898), basada en el determinisme, corrent de pensament segons el qual l'herència genètica condiciona la malaltia mental del personatge. Totes aquestes obres es mouen entre el realisme i el naturalisme, corrents que es basaven en la realitat com a punt de partida narratiu. Ja dins del segle XX publica...