Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Carles Riba, Josep M. de Sagarra i Josep Pla: Autors Clau de la Literatura Catalana

Llengua i literatura2,72 KB

Grans Autors Catalans del Segle XX: Riba, Sagarra i Pla

Carles Riba (1893-1959): Poesia Pura i Simbolisme

Intel·lectual que es va formar sota la influència d'Eugeni d'Ors i el mestratge de Josep Carner. Els seus primers poemes tenen la influència de Joan Maragall.

Riba és conegut com a poeta, però la seva activitat literària va anar més enllà de la creació poètica. També va traduir autors clàssics i modernistes.

Obres poètiques destacades:

  • Primer llibre d'Estances (1919): Ja apunta cap a la poesia pura d'influència simbolista.
  • Segon llibre d'Estances (1930): Sota la influència del simbolisme francès.
  • Elegies de Bierville (1943)
  • Del joc i del foc (1946)

Josep M. de Sagarra (1894-1961): Poeta, Dramaturg i Traductor

Pertanyia a una família...

Continua llegint "Carles Riba, Josep M. de Sagarra i Josep Pla: Autors Clau de la Literatura Catalana" »

Guia Completa de Gramàtica Catalana: Funcions, Accentuació i Formació de Mots

Llengua i literatura8,29 KB

Funcions Sintàctiques Essencials en Català

Les funcions sintàctiques són elements clau per entendre l'estructura de les oracions.

Subjecte

  • Exemple: L’autobús va arribar amb tres minuts de retard.

Predicat

  • Exemple: L’autobús va arribar amb tres minuts de retard.

Complement Directe (CD)

  • Exemples: El vent ha tombat un arbre. / Penso que aquesta situació és injusta. / Penso això.

Complement Indirecte (CI)

  • Exemple: Comunicaré les notes als alumnes.

Complement de Règim Verbal (CRV)

  • Exemple: El capgròs es transforma en granota.

Complement Atributiu (CAtrib)

  • Exemple: Aquesta persona és molt intrigant.

Complement Predicatiu (CPred)

  • Exemples: El noi se sentia rebutjat. / Vaig trobar el noi molt reconfortat.

Complement Circumstancial (CC)

  • Exemple: A les
...
Continua llegint "Guia Completa de Gramàtica Catalana: Funcions, Accentuació i Formació de Mots" »

Guia del Romanticisme i la Renaixença a Catalunya

Llengua i literatura2,66 KB

Les característiques del Romanticisme

L’exaltació de la llibertat que duu cap a la rebel·lia despertarà els sentiments que mouen l’esperit romàntic i empenyen els autors cap a una literatura que es caracteritzarà per:

  • La insatisfacció amb el món real: la recerca constant d’un món ideal.
  • La nostàlgia del passat: que fa evadir els autors cap al passat històric. Admiren, sobretot, l’Edat Mitjana, un marc adequat per presentar herois i gestes amb els quals mitificaran les angoixes i els desitjos. L’ambient trist i lúgubre dels monuments en ruïnes és el marc ideal per a l’expressió de la malenconia.
  • El nacionalisme: l’estudi del passat i el descobriment de la realitat històrica suposen el desvetllament de la identitat nacional.
...
Continua llegint "Guia del Romanticisme i la Renaixença a Catalunya" »

Anàlisi de Poemes Catalans: Torres, Espriu, Sagarra, Salvat-Papasseit i Saralles

Llengua i literatura2,86 KB

La Ciutat Llunyana: Marius Torres

És un sonet, format per versos de 14 síl·labes, d'art major, "vers alexandrí". Rima consonant.

Esquema Mètric: ABAB als quartets, i CDD per ambdós tercets encadenats.

El Tòpic literari és: Locus amoenus, la ciutat idealitzada.

Contemptus mundi: l'autor sent un menyspreu degut a l'enfonsament de la seva ciutat, suposadament per l'època en la qual va conviure. El poema es pot dividir en dues parts:

1a part: Comprèn els 2 primers quartets de l'obra. Descriu la seva ciutat enfonsada.

2a part: La conclusió és un crit d’esperança, descriu una altra ciutat més esplendorosa que evoca més esperança en una victòria.

Tema: Ens explica que a la seva ciutat hi ha hagut una guerra, i que els seus enemics han...

Continua llegint "Anàlisi de Poemes Catalans: Torres, Espriu, Sagarra, Salvat-Papasseit i Saralles" »

Varietats del Català: Fonètica, Morfosintaxi i Lèxic Regional

Llengua i literatura7,17 KB

Català Occidental: Trets Generals

Fonètica Occidental

  • Distinció entre a/e i o/u àtones: taulada i pontet es pronuncien diferent de teulada i puntet.
  • La ix intervocàlica o final es realitza com [jʃ], d'acord amb la grafia: coix [kójʃ].

Morfosintaxi Occidental

  • Conservació de la -n- etimològica en el plural d'alguns noms plans acabats en -e: hòmens, màrgens, vèrgens, térmens...
  • Formes planes dels pronoms febles: me, te, se... «La meua xiqueta me demana quants en volem».
  • Verbs incoatius amb -i: servisc, servisca, servix.

Lèxic i Semàntica Occidental

  • Mots característics: mellic, espill, arena, xiquet/a...

Català Nord-occidental

Fonètica Nord-occidental

  • Sistema vocàlic tònic amb set sons; sistema àton amb cinc: [i], [e], [a], [o], [u]
...
Continua llegint "Varietats del Català: Fonètica, Morfosintaxi i Lèxic Regional" »

Apol·lo i Dafne de Bernini: anàlisi i significat

Llengua i literatura3,04 KB

Anàlisi formal

Apol·lo i Dafne: l’artista copsà amb aquesta escultura l’instant en què Dafne, perseguida per Apol·lo, es convertia en llorer com a única manera de fugir del déu. Les corbes que descriuen els cossos, més gràcils i menys voluminosos que els de Miquel Àngel, acaben confluint a la base, on la nimfa comença a metamorfosar-se en arbre. El déu cobreix una part del seu cos amb una túnica i la nimfa dissimula la seva nuesa darrere l’explosió del llorer en què s’està transformant.

La base de marbre que sustenta les dues figures s’alça considerablement en el punt on se situa Dafne; això permet accentuar la sensació d’arqueig del seu cos, resultat de la immobilització sobtada provocada per la transformació...

Continua llegint "Apol·lo i Dafne de Bernini: anàlisi i significat" »

Poesia Catalana Postguerra: Resistència i Exili

Llengua i literatura2,89 KB

La Poesia Catalana entre la Clandestinitat i l'Exili (després de 1939)

A partir de 1939, l'activitat literària en català va patir un fort col·lapse. Un gran nombre d'escriptors van viure a l'exili o en una mena d'exili interior. Les publicacions realitzades a l'estranger i les que es feien clandestinament al país van permetre l'aparició d'obres poètiques com Nabi, Elegies de Bierville i Sol i de Dol. La persecució política va posar la llengua catalana en perill, convertint-la en un símbol de la resistència d'un país i d'una cultura que calia salvar. Aquesta poesia de postguerra està marcada per les conseqüències de la guerra, amb un to greu i angoixat.

Carles Riba (1893-1959)

Carles Riba va ser un mestre per als joves poetes de...

Continua llegint "Poesia Catalana Postguerra: Resistència i Exili" »

Modernisme a Catalunya: corrents, festes i revistes

Llengua i literatura3,23 KB

Modernisme a Catalunya (s. XIX–XX)

Corrents estètics

Esteticista / decadentista / simbolista: No atribueix a l'art una funció de transformació social. Cultiva l'art per si mateix: consagració de l'artista. Vida bohèmia (lliure, sense convencions socials).

Regeneracionistes / vitalistes: Recerca de construir una cultura nacional catalana moderna, incloent-hi la llengua.

Jugendstil i Art Nouveau

Jugendstil (Alemanya) i Art Nouveau (França i Anglaterra), s. XIX–XX, es van desplegar en totes les arts. Les bases foren: renovació dels materials artístics, valoració de la consciència de ser artista i de la imaginació, i reivindicació del passat històric de ciutats i nacions. (A Catalunya va durar 20 anys.)

Comença: Exposició Universal...

Continua llegint "Modernisme a Catalunya: corrents, festes i revistes" »

Poesia i Teatre Català del Segle XX: Anàlisi d'Autors Clau i la Postguerra

Llengua i literatura6,1 KB

Poesia Catalana: Anàlisi i Context

Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix: Dues Visions Poètiques

Les primeres obres de Joan Salvat-Papasseit són una síntesi molt personal d'elements. L'any 1922 va fer una evolució cap a plantejaments nacionalistes amb la publicació del poemari Les conspiracions i va combinar tècniques d'avantguarda amb formes poètiques tradicionals que reprèn del cançoner popular en el poemari La gesta dels estels. La seva obra mestra és El poema de la rosa als llavis (1923), amb una apassionada expressió lírica del goig d'estimar que es basa en la sinceritat.

A l'obra principal de J.V. Foix pertanyen dos gèneres: les proses poètiques, de les quals només es conserven 208 repartides en diversos reculls de les 365 que...

Continua llegint "Poesia i Teatre Català del Segle XX: Anàlisi d'Autors Clau i la Postguerra" »

El reportatge i les categories gramaticals en català

Llengua i literatura3,63 KB

El reportatge: gènere periodístic informatiu

Reportatge: Gènere periodístic informatiu que pretén transmetre informació de caràcter monogràfic sobre un tema.

Estructura del reportatge

  • Títol
  • Entrada
  • Cos

Categories gramaticals

L'estudi de les paraules es pot dividir en diversos nivells d'anàlisi:

  • Nivell semàntic: depèn del significat. Hi ha mots plens (infermera, ploma, preocupació).
  • Nivell morfològic: hi ha mots variables (senyor, senyora, senyors, senyores).
  • Nivell sintàctic: hi ha mots que exerceixen de nucli, determinen o fan de complement.

El substantiu

Categoria que s'usa quan volem designar:

  • Conceptes: enamorament.
  • Persones: escombriaire.
  • Animals: serp.
  • Objectes: arracades.

Es poden classificar en:

  • Concrets (llapis) o abstractes (enveja).
...
Continua llegint "El reportatge i les categories gramaticals en català" »