Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Anàlisi de Grans Obres de la Literatura Catalana

A una hermosa dama: Localització

Autor: Francesc Vicent Garcia (Tortosa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, 1623). El 1605 va ser ordenat sacerdot a Vic. Va escriure prosa, teatre i poesia (artificiosa i elegant). El seu estil, imitat per molts autors catalans del segle XVIII, va ser un fenomen que es coneix amb el nom de vallfogonisme.

• Estructura externa: És un sonet dividit en 4 estrofes (dos tercets i dos quartets), format per 14 versos decasíl·labs d'art major amb rima consonant: ABBA, ABBA, CDE, CDE.
• Estructura interna: Una dama es pentina els cabells en un terrat amb una pinta de marfil mentre l'autor, que n'està enamorat bojament, l'observa des de lluny amb l'esperança que ella també s'

Els personatges en la narració

Personatges: éssers que viuen els fets i realitzen les accions. Són éssers de paper, inventats.

La caracterització dels personatges

Caracteritzar un personatge consisteix a presentar-ne els aspectes més significatius: el nom i l'edat, descriure'l físicament, saber què pensa, com parla i veure'l actuar.

Tipologia segons la profunditat

• Personatges complexos o rodons: modifiquen la seva manera de pensar i d'actuar al llarg de la narració.
• Personatges senzills o plans: actuen i pensen sempre igual al llarg de la narració.

Tipologia segons la importància

• Personatges principals: el protagonista és el personatge que realitza la major part de les accions.
  • Antagonista: personatge que posa obstacles al protagonista.
• Personatges

Guillem de Berguedà: Vida, Obra i Sirventesos

Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del segle XII, fill del vescomte de Berga. Va ser un noble de caràcter bregós que va participar activament en les lluites feudals del seu temps. Era una persona de tracte difícil, com es pot observar en els poemes on ataca el bisbe d’Urgell o els sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga.

L'Obra de Guillem de Berguedà

De la seva obra se’n conserven vint-i-vuit poemes i tres debats poètics. Un exemple notable és Cançoneta lleu i plana, una mostra d’aquests sirventesos adreçats a Ponç de Mataplana.

Anàlisi de "Cançoneta lleu i plana"

El poema consta d’una burla dirigida a aquest marquès:

• En la primera estrofa, introdueix

Vocabulari i glossari

• Temprat: temperat.
• Aixecar-se: llevar-se.
• Emprenyar: cabrejar.
• Heura: heura (hiedra).
• Abocar: abocar (verter, volcar).
• Atipar-se: tipar-se (hartarse).
• Fàstic: fàstic (asco).
• Volubilitat: tendència a canviar.
• Futilitat: poca o cap importància.
• Espurnegen: espurnegen (chispean).
• S'aixecà: es va aixecar.
• Tip: fart.
• Babau: persona sense malícia que es fia de tothom i que es deixa portar pels altres.

Història d'un amor

Es conta una anècdota d'un home que duu a la mansió de la seua tia (que estava mig boja i es va haver d'exiliar) una jove nòrdica per a fer l'amor. Tanmateix, són interromputs perquè el cotxer toca a la porta per donar-li el barret a la xica. Una estona després, són interromputs per un venedor d'assegurances,...

Un barril de sabó moll (Cròniques)

Relació de relats i personatges

• Pere Camps: Patró d'un llagut.
• Florenci: La Plaga de Ribera.
• Jeroni Sales: Santapiga és l'agutzil de la vila.
• Presoner: Valerià, àlies la Pla de la R.
• Elisenda: Soliloqui epistolar.
• Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana.
• Paraules des d'un oliver: Soliloqui amb interlocutor mut en els contes.
• Isidre: Botiguer.
• Informe provisional sobre la correguda d'Elies.
• Futbol de ribera.
• Senyora Mort: Carta de Miquel Garrigues.
• M. Dalmau: Caront (soliloqui epistolar).
• Preludi de traspàs: La tia Ramona.
• Els delfins: Miquel (condol, soliloqui pur).
• Un enigma i set tricornis: Mossèn Silvestre, l'àrbitre pirata.
• Amarga reflexió sobre un manat de cebes: Horaci Campells, Manuel la Lloca.
• L'assassinat

Mètrica catalana: el decasíl·lab i l'alexandrí

• Decasíl·lab sense cesura: pot tenir un accent predominant a la sisena síl·laba, o bé a la quarta i a la vuitena, en una adaptació de l'endecasillabo italià.

b) Alexandrí: el vers de dotze síl·labes és el més llarg i per aquest motiu és molt adequat per a la poesia narrativa. Pot portar la cesura a la sisena.

c) Els versos de nou i onze síl·labes són metres molt poc usats; tant poden portar cesura com no dur-ne.

La rima: definició i art major o menor

Rima és la repetició total o parcial de sons al final de dos o més versos a partir de la darrera vocal accentuada.

Les rimes dels versos d'art major s'indiquen amb una lletra majúscula (ABAB), mentre que les rimes dels versos d'art

Dialectologia: Les Varietats del Valencià

El Valencià Septentrional

Es parla a les comarques dels Ports, l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat, la Plana de Castelló i l'Alcalatén. Les seues característiques principals són:

• Parlar castellonenc.
• L'acabament en -e de les formes de la tercera persona de l'imperfet.
• Terminació en -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
• Terminacions en -es i -is de l'imperfet de subjuntiu.
• Emmudiment de la -r final o conservació dels articles arcaics.

El Valencià Apitxat

Es localitza al Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l'Horta de València i la Ribera Alta. Es defineix per:

• L'ensordiment de la s sonora i de les palatals.
• Neutralització fonètica de b i v.
• Una forta tendència al ieisme.

El Valencià

Futbol de ribera (Cristòfol, l'Oliver i Castells)

El Segre gairebé tocava la porteria de llevant i una de les bandes quedava arran de l'Ebre, de manera que les pilotes que sortien del terreny anaven a parar a un dels dos rius. Un diumenge, l'equip del poble jugava contra l'equip de la Vila dels Monegros; tot el poble estava present i el riu Segre baixava ben ple.

Els forasters no van parar de fer faltes i l'àrbitre no en va xiular ni una; el públic s'anava escalfant per moments. Tot i que el partit anava malament, ja que l'equip local anava perdent, va succeir el que menys s'esperaven: l'equip del poble va guanyar gràcies a la força amb què baixava el riu Segre, que va anar desbordant el camp. Com que els forasters no havien vist mai un...

Bloc Oriental del Català: Definició i Abast

El Bloc Oriental comprèn la part oriental del Principat de Catalunya, les comarques de la Catalunya Nord, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer.

Rossellonès

Comarques de Rosselló, el Conflent, la Cerdanya, el Vallespir i el Capcir.

Fonètica

• Els grups qua i gua passen a co i go.
• Inexistència de mots esdrúixols.
• Eliminació de la -a en mots acabats en -ia.
• No distinció d'e i o obertes i tancades en posició tònica.
• Tancament de la o tònica en u.
• Pronúncia a la francesa de la r.

Morfologia

• Terminació -i de la 1a persona singular del present d'indicatiu.
• Ús dels articles lo i el.
• Canvi en el gènere d’alguns mots.
• La -n- dels plurals desapareix.
• Influència francesa en els numerals: quatre-vint (80)

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) va ser escriptor, poeta i dramaturg espanyol. La seva extensa obra, notable per unir una aparença romàntica amb els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Guimerà, canari de naixement, era fill de pare català, Agustín Guimerà Fonts (1812-1879), i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Va néixer en el que llavors es deia Carrer Canals, i que actualment porta el seu propi nom. Va ser batejat el 10 de maig de 1845 a la Parròquia Matriu de la Concepció. En 1854 es va traslladar a viure a Catalunya, acompanyat de la seva mare...