Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

El Complement Directe (CD) en Català

El complement directe (CD) és una funció sintàctica essencial en la gramàtica catalana. A continuació, es detallen les seves característiques principals i exemples clars per a una millor comprensió.

Característiques del Complement Directe (CD)

Definició i Identificació

És un sintagma nominal que designa l’entitat (persona, animal o cosa) sobre la qual recau directament l’acció del verb. Es pot identificar preguntant “què?” al verb.

Exemples:

• El Pau menja verdura. (Què menja el Pau? Verdura)
• El conserge va tancar la porta. (Què va tancar el conserge? La porta)

Preposició 'a' amb el CD

Encara que el CD es refereixi a persones, generalment no va precedit de la preposició “a”.

Exemples:

• L’alumne

*3)DEMÀ SERA UNA CANÇÓ* Ab dol, ab gauig, ab mal, ab Sanitat. PERE MARCH. ANIMAL de records, lent i trist animał, ja no vius, sols Recordes. Ja no vius, sols recordes haver viscut alguna volta en alguna banda. Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos. No els versos estellats, Apressats, que escrivies, sinó els versos solemnes ¿solemnes?- del record. Et Permets recordar amb un paisatge i tot: les butaques del cine, el film que es Projectava, del que no vàreu fer gens de cas, està clar; i evoques l'Albereda, Les granotes del riu, les carcasses obrint-se en el cel de la fira, tota València en flames la nit de Sant Josep mentre féieu l'amor en aquella Terrassa. Animal de records, lent i trist animal, ara evoques i penses la carn...

Frases i modismes

• Una cosa no lleva l’altra: lo cortés no quita lo valiente.
• Arribar i moldre / Arribar i poar: llegar y besar el santo.
• Bona nit, cresol: apaga y vámonos.
• Ser figues d’un altre paner / Ser unes altres calces: ser harina de otro costal.
• Ser oli en un cresol: ser mano de santo.
• Traure de polleguera: sacar de quicio.
• No poder dir ni fava / pruna: no poder decir ni mu.
• Parlar pels descosits: hablar por los codos.
• Fer la figuereta: fer alguna cosa impossible o molt difícil.
• Somiar rotllos: vivir en las nubes.
• Bufar i fer ampolles: coser y cantar.
• Contar fil per randa: contar punto por punto.
• Enviar a la quinta forca / on brama la tonyina / a fer la mà: al quinto pino.
• Guanyar-se les garrofes: ganarse las habichuelas.
• (No) haver-hi roba

El Romanç de Tristany i Isolda

Una Història d'Amor Universal

El romanç de Tristany i Isolda és una de les històries d'amor més conegudes de la literatura universal, que va triomfar a l'Edat Mitjana. Es tracta d'un amor cortès en què l'amant es converteix en vassall de la seva estimada, un mite d'amor romàntic, tràgic i fatal que ha captivat el poble i també pintors i compositors, que han deixat l'empremta dels amants en les seves obres.

Un Bell Conte d'Amor i de Mort

Comença amb la dita d'un juglar: "Senyors, us plau de sentir un bell conte d'amor i de mort? És de Tristany i d'Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol s'amaren, després moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell."

Una Llegenda Medieval

Obra: Una...

Tirant lo Blanc: Introducció i Impacte Global

El Tirant lo Blanc és una de les obres més importants de la literatura universal. Es va convertir en un èxit des del primer moment, tal com demostren les seves primeres edicions:

• Primera edició (València): 700 exemplars.
• Segona edició (Barcelona): 300 exemplars.

Traduïda a moltes llengües i reeditada en nombroses ocasions, ha tingut una influència fonamental en obres clau, com ara El Quixot. Modernament, l'han adaptat al còmic i al cinema.

L'Autor: Joanot Martorell

Biografia i Orígens

L'autor és el cavaller Joanot Martorell, nascut el 1413 a Gandia. Pertanyia a una família de la noblesa mitjana, ben relacionada amb el poder reial i municipal.

Viatges i Enfrontaments

Durant la seva vida, Martorell...

Tercera part — Tirant a l'Imperi Grec

Té com a font la Crònica de Ramon Muntaner i el capdill Roger de Flor (1307–1313). També recull testimonis de combatents i croats; s'esmenten esdeveniments com la presa de Constantinoble (1453). Aquí comença la relació sentimental entre Carmesina i Tirant i hi ha una quantitat d'episodis amorosos que complicaran la vida de la Viuda Reposada.

Hi apareixen, a més, episodis militars: la reconquesta de terres als turcs i l'alliberament de l'imperi. Un cop retornat a Sicília, Tirant rep una carta de l'emperador de Constantinoble en què li demana ajuda per plantar cara als turcs que han envaït l'imperi. El cavaller s'embarca amb la seva gent i arriba a Constantinoble, on els combats contra els turcs...

Llista d'autors i poemes

• Guillem de Berguedà: Cançoneta leu i plana
• Cerverí de Girona: Nol·l prenatz lo fals marit
• Ramon Llull: Avós, dona verge, Santa Maria
• Ausiàs March: Colguen les gents amb alegries, festes
• Anselm Turmeda: Elogi dels diners
• Jordi de Sant Jordi: Desert d'amics, de bens i de senyor
• Joan Roís de Corella: La balada de la garsa i l'esmerla
• Francesc Vicent García: A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil
• Anònim (cançó popular): A la vora de la mar
• Bonaventura Carles Aribau: La pàtria (1833)
• Teodor Llorente: Vora el barranc dels Algadins (1909)
• Jacint Verdaguer: Vora la mar (1895)
• Miquel Costa i Llobera: El pi de Formentor (1885)
• Joan Maragall: Oda a Espanya (1900)
• Joan Alcover: La

Història de la llengua: el segle XX

En el tombant del segle XIX al XX es treballava per recuperar la nostra llengua amb actuacions concretes, encaminades a aconseguir dos objectius dependents entre si. Són aquests:

• Normalització: conjunt de processos pels quals una comunitat amb un conflicte lingüístic pretén estendre la llengua perquè sigui usada en totes les seves possibilitats i en totes les situacions socials.
• Normativització: procés de creació dels instruments lingüístics necessaris perquè una llengua pugui ser usada en tots els àmbits d'ús i per a totes les funcions comunicatives.

Aquest procés es va encetar amb la reforma ortogràfica i gramatical duta a terme per Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans el 1913 i va...

Les funcions del llenguatge

El llenguatge verbal té la funció de comunicar. Tanmateix, parlem de funcions del llenguatge per a referir-nos a les diverses finalitats amb què l'usa l'emissor. Cada funció remet a un element distint del procés comunicatiu i manifesta unes característiques lingüístiques particulars.

Elements de la comunicació

Els elements bàsics en tot procés de comunicació són els següents:

• Emissor: és qui emet o dona informació.
• Receptor: és qui rep la informació.
• Missatge: és la informació que es dona o es rep.
• Referent: és allò a què fa referència el missatge.
• Codi: és la llengua o el sistema de signes en què es troba expressat el missatge.
• Canal: és el medi pel qual es transmet la informació.

Tipus de funcions

El Modernisme: Renovació Artística i Cultural

El Modernisme: El modernisme és el conjunt de tendències que impulsen totes les arts i que a finals del segle XIX intenta modernitzar la cultura catalana, obrint-la a les principals tendències artístiques i ideològiques que circulaven per Europa. Per tant, hi ha una voluntat de ser cosmopolita.

Etapes del Modernisme

1ª Etapa: Lluita per l'Acceptació

• És l'etapa en la qual els artistes lluiten per ser acceptats per la societat.
• Es va fabricar la revista "L'Avenç", que va ser la plataforma de difusió de les idees del modernisme.

2ª Etapa: Consolidació i Fi

• És l'etapa establerta, en què la societat comença a acceptar el moviment.
• La revista de difusió va ser "Joventut".
• L'any 1911, amb la mort