Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Lírica: Gènere i Característiques Essencials

La lírica és un gènere literari que expressa els estats d'ànim i els sentiments d'un jo íntim. S'organitza principalment en poemes. A continuació, es presenten les seves característiques bàsiques:

1. El Vers

El vers és cadascuna de les línies que componen un poema. La seva estructura es defineix pel metre o còmput sil·làbic, que és el nombre de síl·labes de cada vers.

1.1. Fenòmens fonètics que alteren el còmput

En la mètrica catalana, hi ha tres fenòmens fonètics que poden modificar el còmput sil·làbic d'un vers:

• Sinalefa: Unió de dos sons vocàlics en una sola síl·laba, com si formessin un diftong.
• Elisió: Supressió d'un so vocàlic quan n'hi ha dos en contacte.
• Sinèresi

Oracions Subordinades Substantives

Les oracions subordinades substantives (OSubst) ocupen la posició d'un Sintagma Nominal (SN) i realitzen les funcions pròpies del nom.

Funcions Sintàctiques

Subjecte (S)

Construcció amb verbs de sentiment: pesar, molestar, interessar... O amb l'estructura Ser + Atribut + Subj.

• És divertit que ens reunim tots.

Complement Directe (CD)

• Laura va deixar el llibre. (Pregunta: Què va deixar Laura?)

Complement de Règim Verbal (CRV)

Verbs que demanen preposició: recordar-se (de), negar-se (a), insistir (en), creure (que).

• Es va negar a ser utilitzat.

Atribut (Atr)

Amb verbs copulatius: ser, estar i semblar.

• El problema sembla que no es pot resoldre.

Complement del Nom (CN)

Noms que denoten activitat psicològica i estan relacionats...

El Noucentisme: es caracteritza per la col·laboració entre intel·lectuals i polítics amb la voluntat de construir una Catalunya culta i europea.

La Mancomunitat va ser una institució de govern que va fer una obra molt important de modernització de Catalunya en el camp de les obres públiques, l'ensenyament i la cultura. Estava presidida per Enric Prat de la Riba, que va impulsar l'Institut d'Estudis Catalans.

El programa noucentista: Pretenia modernitzar Catalunya i formar una llengua literària. Va crear una xarxa docent d'escoles superiors, va normativitzar la llengua i va fundar infraestructures culturals.

Eugeni d'Ors: Va ser l'ideòleg del Noucentisme. Entre les seves obres cal destacar les glosses, articles que tracten termes diversos...

figures de dicció:al·literació:repetició d'un so o més dins un vers o bé dins una sequència breu.El efecte pot ser ufònic o cacofònic.Onomatopeia:imitació mitja´çant la fonètica, d'un so o soroll natural.Paranomàsia:utilització, en un vers o en una sequència breu, de dues paraules de forma idèntica o molt semplant, però significants.figures de construcció:anàfora:Repetició d'una o diverses paraules a l¡inici d'un seguit de versos o frases.asíndeton:supressió intencionada de les conjuncions que uneixen paraules o frases,generalment coordinades.encavallament:trencament de la unitat d'una oració per la pausa llarga a final de vers: l'oració ha de continuar al vers següent.enumeració:acumulaciod'una sèrie d'aspectes

Figures Retòriques Essencials

Al·literació: Repetició d’un mateix so o de diversos sons semblants en un mateix fragment.

Anagrama: Reordenació dels sons d’una paraula per formar-ne una altra.

Anàfora: Repetició d’un mateix mot al començament de dues o més oracions.

Asindeton: Acumulació de signes de puntuació, en substitució de conjuncions de coordinació.

Antítesi: Contraposició de dos mots, sintagmes o oracions de sentit oposat.

Al·legoria: Conjunt de metàfores relacionades en el marc d’un text o composició poètica.

Apòstrofe: Invocació a una entitat real o imaginària.

Comparació: Relació de semblança entre dos termes que s’estableixen mitjançant el nexe com, o el verb semblar.

Epítet: Ús d’un adjectiu qualificatiu...

Introducció

Solitud és l'obra més important i coneguda de Víctor Català. Es tracta d'una novel·la de drames rurals que també tracta les problemàtiques de l'individu; sintetitza el conjunt de la narrativa de Víctor Català. La novel·la sembla construïda a base de posar costat a costat un conjunt de narracions o drames rurals travats per l'itinerari vital de la protagonista: la Mila.

La Mila com a centre narratiu

Aquest personatge dona unitat a l'obra, no només per la seva continuïtat dins la novel·la, sinó per la perspectiva que crea i a través de la qual prenen sentit els diferents elements de l'obra. La Mila actua com a fil conductor que unifica episodis i situacions aparentment disperses.

Tema i estructura

Solitud planteja el conflicte...

Consell de guerra

El capità reuneix tota la tripulació i els pregunta si algú l'ha vist mai. Silver respon que sí. Llavors, el capità li ensenya una còpia del mapa on no figuren les creus i li pregunta per algun lloc on poder amarrar el vaixell. Quan tots tornen al seu seient, Jim li diu al doctor Livesey que necessita parlar amb ells urgentment. Quan es reuneixen, Jim els explica tot el que ha ocorregut i decideixen que el millor és seguir endavant com si no passés res.

Així va començar la meva aventura en terra

Arriben a l'illa i els mariners estan cada vegada més nerviosos. El capità s'adona que Silver fa tot el possible per calmar els ànims i li demana que l'ajudi a controlar la tripulació. El capità dona el dia lliure amb el...

El teatre romàntic

Al segle XIX, el teatre català va passar de ser un entreteniment popular a convertir-se en un gènere de prestigi.

• Serafí Pitarra: L'autor més important. Va inventar el "català que ara es parla" (un llenguatge col·loquial, no arcaic) per connectar amb el poble.
• Del sainet al drama: Es va passar de peces curtes i humorístiques (sainets) a drames més seriosos i tragèdies (com les de Guimerà).
• Èxit social: El teatre en català va guanyar públic i es va professionalitzar, deixant de ser només per a cases particulars o aficionats.

Àngel Guimerà

Considerat el millor dramaturg del segle XIX.

Trajectòria en tres etapes:

• Tragèdies històriques en vers (1879-1889): Influència romàntica. Destaca Mar i cel.
• Drames realistes

Varietats dialectals de la llengua catalana

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals:

• Bloc Oriental: comprèn el rossellonès, el central, el balear i l'alguerès.
• Bloc Occidental: comprèn el nord-occidental i el valencià.

Principals característiques lèxiques i morfològiques

Valencià: ús de este, eixe, prompte, xic, bou, llevar, orellals, escurar; formes verbals com jo cante, jo aní, diguí, nàixer; combinacions com li la donaré i els pronoms me, mos.

Nord-occidental: variants com aquet, aquest, este, esta, estos, estas; lèxic específic com bajoca, depús-demà, mançana, panís, padrí, padrina; formes verbals jo canto, tu cantos; ús del sufix -eiar en lloc de -ejar i els articles lo, los.

Central: ús de aquet,...

L'arribada de Tirant a Constantinoble

Tirant rep de l'Emperador el càrrec de capità general en arribar a Constantinoble, gràcies a la seva gran fama com a estrateg militar; prèviament, havia estat a Rodes ajudant els cavallers de l'Hospital en la lluita contra els turcs.

En entrar al palau, Tirant observa que l'habitació és molt fosca, ja que totes les finestres estan tancades a causa del clima de pessimisme que regna a l'Imperi. L'Emperador ordena obrir-les perquè entri la llum i l'estança deixi de semblar un lloc tan depriment.

Els amors de Tirant i Carmesina

Tirant confessa a Carmesina que l'estima. Ella, tot i posar-se nerviosa, se sent afalagada perquè correspón als seus sentiments. La dida, per la seva banda, aprova la relació...