Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Principals figures retòriques i recursos literaris

• Al·literació: repetició d’un so. Sota la sal, sorda la serra.
• Onomatopeia: imitació d’un so real. Cric-crac, tic-tac.
• Paronomàsia: jocs de paraules semblants pel so. Balla – palla.
• Anadiplosi: repetició d’una paraula al final i al principi del següent vers o frase. Riu de vida, vida plena.
• Anàfora: repetició d’un mot al principi de diversos versos o frases. Corre, corre, que el temps vola.
• Epífora: repetició d’un mot al final de diversos versos o frases. Et miro, t’estimo, t’admiro.
• Asíndeton: eliminació de conjuncions. Vine, mira, fuig.
• Polisíndeton: ús excessiu de conjuncions. I riu i canta i balla.
• Hipèrbaton: alteració de l’ordre habitual de les paraules. De dolces

...

Símbols Clau a La Plaça del Diamant

Els Coloms

Els coloms són un dels elements principals de la novel·la. Entren a formar part de la narració quan comencen a desencadenar-se els problemes vitals de la protagonista i també quan s’inicien els grans conflictes socials i històrics de la comunitat que Natàlia, en certa manera, representa. Són introduïts per Quimet i progressivament envaeixen el pis, imposant la seva voluntat.

L'Embut

L’embut apareix en la vida de la protagonista al mateix temps que els coloms. La seva forma de con buit invertit, amb un tub cada vegada més estret cap al vèrtex, fa, sens dubte, que aquest utensili representi en la novel·la la imatge d’una vida plena de dificultats cada vegada més intenses i abundants....

Comprensió lectora [4 punts en total]
1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents
són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les
qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a) El narrador publica unes notes d’un amic, que va morir de vell.  F

b) A Santaniol li agradava escriure; era un amant de conrear les
lletres. V
c) Quan Santaniol va morir, feia d’ambaixador.  F
d) El narrador considera que la paraula lletraferit té un valor despectiu.V
e) Santaniol diu que a Dunkerque cap viatger no hi fa una estada
llarga. F

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o
expressions següents. [0,5 punts]
 a)...

1. El Romanticisme

1.1 Una nova sensibilitat: la romàntica

• Origen: Alemanya a mitjans del segle XVIII, es desenvolupa a Europa, Amèrica del Nord i Hispanoamèrica fins a mitjans del segle XIX.

• Moviment multidisciplinari: Filosofia, pintura, música, dansa i literatura.

• Nou públic lector: Creixement de la premsa, poesia, teatre i narrativa amb subgèneres com:

  • Aventures (sovint amb rerefons científic).

  • Western (temàtica exòtica).

  • Gòtica (terror).

  • Negra (misteri, detectivesc).

  • Històrica.

  • Femenina.

Característiques del Romanticisme

1. Rebuig de la raó i exaltació de l’emoció:

   • Passió, imaginació, fantasia i interès per l'irracional.

   • Temes com el misteri, la màgia, el fora de la llei i el marginat.

2. Creativitat lliure:

   • Rebuig de la norma neoclàssica.

...

Diferència entre conte i novel·la

En el gran gènere de la narrativa, hi ha un subtipus anomenat contes. Els contes es caracteritzen per la seva brevetat i intensitat. Tradicionalment, tenien la intenció d'ensenyar lliçons ètiques a les noves generacions mitjançant símbols. Durant els segles XIX i XX, autors prestigiosos van enriquir aquest gènere, valorant el seu origen infantil.

Novel·la: és de tipus extens i, sovint, més complexa. Julio Cortázar feia una similitud amb la boxa: la novel·la, per tenir èxit, guanya el combat per punts. El conte ha de guanyar per K.O.

Característiques del conte modern

Fer de la realitat —situacions o qüestions quotidianes i mundanes— una anècdota. Aquesta expressió literària es diu costumisme....

Estructura de l'obra

L'obra s'organitza en tres actes que permeten la comprensió progressiva de la trama:

• Primer acte: Introdueix les afirmacions clau per a la posterior comprensió de l'argument, com el passat de la Caterina, el futur de la Rosa, la relació entre la Salvadora i en Claudi, i la fugida d'aquest últim a Amèrica. Es presenten tots els personatges: en Bernat, l'Artista i en Valent.
• Segon acte: Es defineix el conflicte central. Apareix en Bernat, un pretendent adinerat però repulsiu que el pare busca per a la filla contra la seva voluntat. Davant les esperances d'un aspirant jove, s'instaura el triangle sentimental i el joc de tensions dramàtiques.
• Tercer acte: Representa la sortida del túnel. En Bernat retira l'oferta matrimonial

...

Capítol 5: Orígens i tragèdia

La protagonista comença explicant la història de Can Pujades, el fill Sindu i la seva dona, Teresa Bell-llonch. També ens explica com era la vida i com el seu avi va arribar a ser el porter dels Pujades i per què va deixar la vila dels Milà.

El seu avi, Salvador Milà, va entrar el 1893 (any molt perillós per la guerra). Va començar a agafar confiança amb els amos de la fàbrica. Un dia, el senyor Pujades va pujar a la seva habitació i es va estranyar que la seva dona tingués el llum encès. La senyora Reinal li va explicar al seu marit que la filla d’en Salvador Milà estava embarassada per culpa del seu fill. La senyora va decidir enviar la filla d’en Milà a viure amb la Marina perquè es fes...

L’estimada de Don Jaume

Mètrica i Figures Retòriques

Anàlisi Mètrica (Set-sil·labes i Octosíl·labes amb sinalefes):

• Don/Jau|me/té‿u/na‿es/ti/ma/da 7(-1)
• que/ben/jo|ve/l /va‿em|pren|dar 8
• L’es|ti|ma|da/de/Don/Jau|me 7(-1)
• u/na/ter|ra/so|bre/l/mar 8
• No/més/de/sen|tir/par/lar/-ne 7(-1)
• ja/n/va/que/dâ-en|a|mo|rat 8
• Diu/als/ba/rons/que/l’a/ju/din 7(-1)
• que/la/vol/a/na/a/cer|car 8
• Men/tre-ls/ba/rons/tre/uen/comp/tes 7(-1)
• Don/Jau/me/va‿a /mi/râ/al/mar 8
• De/tant/mi|rar/-hi‿i /mi|rar/-hi 7(-1)
• en/surt/un/es/tol/de/naus 7
• en/surt/un/es/tol/de/ve/les 7(-1)
• que/tot/el/mar/n’e/ra/blanc 7
• Don/Jau/me/som/riu/i/hi/en/tra 8(-1)
• l’es/tol/mar/en/dins/sen/va 7
• A/l’ho/ra/que/l/sol/va‿a/pon|dre-s 8(-1)
• Ma/llor/ca/veu/l’ai/ma/dor 7
• que/ve/dret/da/

...

Objectius de la Renaixença

1. Dotar de prestigi social la llengua i literatura catalana.
2. Recuperar la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
3. Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
4. Unificar un model de llengua literària.
5. Reconstruir i divulgar l'edat mitjana i els clàssics medievals.
6. Rescatar i fixar la literatura popular de transmissió oral.
7. Fomentar una estructura editorial i premsa escrita.
8. Potenciar institucions existents.

Característiques del Teatre Romàntic i Realista

Teatre Romàntic

• Trama: Conflictes sentimentals.
• Marc: Passat i llocs estranys.
• Protagonistes: Arquetípics.
• Sentimentalism: Extrem.
• Diàleg: Vers.

Teatre Realista

• Trama: Conflictes socials.
• Marc: Contemporani i llocs normals.
• Protagonistes:

...

Anàlisi Mètrica d'un Sextet Decasíl·lab

El Poema

Topant de cap en una i altra soca, 10 -
avançant d’esma pel camí de l’aigua, 10 -
se’n ve la vaca tota sola. És cega. 10 A
D’un cop de roc llançat amb massa traça, 10 -
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 10 -
se li ha posat un tel. La vaca és cega. 10 A

Estructura i Tema

Aquest poema consta de sis versos decasíl·labs, per tant, són d’art major. Ens trobem davant d’un sextet. Trobem rima només als versos tres i sis, i la rima és consonant (A). El tema central del poema són les experiències d’una vaca cega.

Nota: En aquest fragment no s'identifica cap figura retòrica específica del poema.

Glossari de Figures Retòriques Clau

Al·literació

Repetició d’uns mateixos...