Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Llorenç Villalonga

Mallorca a principis del segle XX

A Mallorca subsistia una classe social aristòcrata, a la qual pertanyia l'autor, que havia restat al marge de les batzegades socials dels últims segles i conservava els seus privilegis. Dos fets importants van canviar aquest panorama: la Guerra Civil i la invasió de l'illa per part del turisme.

Vida

Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980) va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatria. Abans del 1936 publicà alguna novel·la i alguna peça teatral en castellà. La seva visió crítica de la vida de Mallorca despertà sovint sorolloses polèmiques, que li comportaven moltes enemistats. En esclatar la Guerra Civil es traslladà a Binissalem, després mitificat com a Bearn a la seva...

El Teatre d'Idees o Regeneracionista a Catalunya

El teatre d'idees, també conegut com a teatre regeneracionista, va ser un corrent important a Catalunya. Aquest moviment buscava la renovació social i moral a través de les obres dramàtiques, sovint plantejant conflictes entre la tradició i la modernitat, la fe i la raó, o l'individu i la col·lectivitat.

Aigües Encantades i Un Enemic del Poble: Anàlisi Comparativa

Les dues obres, Aigües encantades de Santiago Rusiñol i Un enemic del poble de Henrik Ibsen, comparteixen una temàtica central al voltant de l'aigua: les d'un balneari a Un enemic del poble i les d'unes gorges miraculoses a Aigües encantades. També hi ha un seguit de similituds entre els personatges de les dues obres, com...

Els verbs irregulars en català

Verbs irregulars: El verb està format per un lexema o radical, que aporta sempre el significat del mot, i un morfema o desinència, que és variable i conté informació gramatical. El morfema indica la persona, el nombre, el temps, el mode (indicatiu, subjuntiu, etc.) i l'aspecte (perfectiu o imperfectiu). Els verbs irregulars poden presentar variacions tant en el lexema com en el morfema; per tant, no es conjuguen igual que el model regular corresponent de cada conjugació.

Irregularitats de la primera conjugació

Canvis ortogràfics

• Porten dièresi en les formes del singular i en la 3a persona del plural del present de subjuntiu els verbs acabats en -ear (arrear - arreï), -iar (copiar - copiï), -oar (lloar

...

Biografia de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va tenir una formació autodidacta en el món dels contes, gràcies a la influència del seu avi, un gran amant de la literatura i de Jacint Verdaguer. Es va casar amb el seu tiet, un home ric, amb qui va tenir un fill. Posteriorment, va marxar a l'exili, on va conèixer Armand Oviols a Suïssa i se'n va enamorar profundament. Però la relació va acabar perquè ell l'enganyava amb una altra dona. Quan Armand Oviols va emmalaltir greument, la dona amb qui estava va desaparèixer, però Mercè el va anar a veure a l'hospital cada dia fins a la seva mort.

Obres Literàries de Mercè Rodoreda

La trajectòria literària de Mercè Rodoreda es pot dividir en diverses etapes:

Etapes Clau de la seva Obra

Obres

...

El Noucentisme: es caracteritza per la col·laboració entre intel·lectuals i polítics amb la voluntat de construir una Catalunya culta i europea.

La Mancomunitat va ser una institució de govern que va fer una obra molt important de modernització de Catalunya en el camp de les obres públiques, l'ensenyament i la cultura. Estava presidida per Enric Prat de la Riba, que va impulsar l'Institut d'Estudis Catalans.

El programa noucentista: Pretenia modernitzar Catalunya i formar una llengua literària. Va crear una xarxa docent d'escoles superiors, va normativitzar la llengua i va fundar infraestructures culturals.

Eugeni d'Ors: Va ser l'ideòleg del Noucentisme. Entre les seves obres cal destacar les glosses, articles que tracten termes diversos...

Consell de guerra

El capità reuneix tota la tripulació i els pregunta si algú l'ha vist mai. Silver respon que sí. Llavors, el capità li ensenya una còpia del mapa on no figuren les creus i li pregunta per algun lloc on poder amarrar el vaixell. Quan tots tornen al seu seient, Jim li diu al doctor Livesey que necessita parlar amb ells urgentment. Quan es reuneixen, Jim els explica tot el que ha ocorregut i decideixen que el millor és seguir endavant com si no passés res.

Així va començar la meva aventura en terra

Arriben a l'illa i els mariners estan cada vegada més nerviosos. El capità s'adona que Silver fa tot el possible per calmar els ànims i li demana que l'ajudi a controlar la tripulació. El capità dona el dia lliure amb el...

Símbols Clau a La Plaça del Diamant

Els Coloms

Els coloms són un dels elements principals de la novel·la. Entren a formar part de la narració quan comencen a desencadenar-se els problemes vitals de la protagonista i també quan s’inicien els grans conflictes socials i històrics de la comunitat que Natàlia, en certa manera, representa. Són introduïts per Quimet i progressivament envaeixen el pis, imposant la seva voluntat.

L'Embut

L’embut apareix en la vida de la protagonista al mateix temps que els coloms. La seva forma de con buit invertit, amb un tub cada vegada més estret cap al vèrtex, fa, sens dubte, que aquest utensili representi en la novel·la la imatge d’una vida plena de dificultats cada vegada més intenses i abundants....

Diferència entre conte i novel·la

En el gran gènere de la narrativa, hi ha un subtipus anomenat contes. Els contes es caracteritzen per la seva brevetat i intensitat. Tradicionalment, tenien la intenció d'ensenyar lliçons ètiques a les noves generacions mitjançant símbols. Durant els segles XIX i XX, autors prestigiosos van enriquir aquest gènere, valorant el seu origen infantil.

Novel·la: és de tipus extens i, sovint, més complexa. Julio Cortázar feia una similitud amb la boxa: la novel·la, per tenir èxit, guanya el combat per punts. El conte ha de guanyar per K.O.

Característiques del conte modern

Fer de la realitat —situacions o qüestions quotidianes i mundanes— una anècdota. Aquesta expressió literària es diu costumisme....

Anàlisi Mètrica d'un Sextet Decasíl·lab

El Poema

Topant de cap en una i altra soca, 10 -
avançant d’esma pel camí de l’aigua, 10 -
se’n ve la vaca tota sola. És cega. 10 A
D’un cop de roc llançat amb massa traça, 10 -
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 10 -
se li ha posat un tel. La vaca és cega. 10 A

Estructura i Tema

Aquest poema consta de sis versos decasíl·labs, per tant, són d’art major. Ens trobem davant d’un sextet. Trobem rima només als versos tres i sis, i la rima és consonant (A). El tema central del poema són les experiències d’una vaca cega.

Nota: En aquest fragment no s'identifica cap figura retòrica específica del poema.

Glossari de Figures Retòriques Clau

Al·literació

Repetició d’uns mateixos...

El Complement Directe (CD) en Català

El complement directe (CD) és una funció sintàctica essencial en la gramàtica catalana. A continuació, es detallen les seves característiques principals i exemples clars per a una millor comprensió.

Característiques del Complement Directe (CD)

Definició i Identificació

És un sintagma nominal que designa l’entitat (persona, animal o cosa) sobre la qual recau directament l’acció del verb. Es pot identificar preguntant “què?” al verb.

Exemples:

• El Pau menja verdura. (Què menja el Pau? Verdura)
• El conserge va tancar la porta. (Què va tancar el conserge? La porta)

Preposició 'a' amb el CD

Encara que el CD es refereixi a persones, generalment no va precedit de la preposició “a”.

Exemples:

• L’alumne

...