Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Frases i modismes

• Una cosa no lleva l’altra: lo cortés no quita lo valiente.
• Arribar i moldre / Arribar i poar: llegar y besar el santo.
• Bona nit, cresol: apaga y vámonos.
• Ser figues d’un altre paner / Ser unes altres calces: ser harina de otro costal.
• Ser oli en un cresol: ser mano de santo.
• Traure de polleguera: sacar de quicio.
• No poder dir ni fava / pruna: no poder decir ni mu.
• Parlar pels descosits: hablar por los codos.
• Fer la figuereta: fer alguna cosa impossible o molt difícil.
• Somiar rotllos: vivir en las nubes.
• Bufar i fer ampolles: coser y cantar.
• Contar fil per randa: contar punto por punto.
• Enviar a la quinta forca / on brama la tonyina / a fer la mà: al quinto pino.
• Guanyar-se les garrofes: ganarse las habichuelas.
• (No) haver-hi roba

El Modernisme: Renovació Artística i Cultural

El Modernisme: El modernisme és el conjunt de tendències que impulsen totes les arts i que a finals del segle XIX intenta modernitzar la cultura catalana, obrint-la a les principals tendències artístiques i ideològiques que circulaven per Europa. Per tant, hi ha una voluntat de ser cosmopolita.

Etapes del Modernisme

1ª Etapa: Lluita per l'Acceptació

• És l'etapa en la qual els artistes lluiten per ser acceptats per la societat.
• Es va fabricar la revista "L'Avenç", que va ser la plataforma de difusió de les idees del modernisme.

2ª Etapa: Consolidació i Fi

• És l'etapa establerta, en què la societat comença a acceptar el moviment.
• La revista de difusió va ser "Joventut".
• L'any 1911, amb la mort

Apunts d'Anna: La literatura i les avantguardes

La literatura intentava imitar la realitat. Des del 1890 fins a la Segona Guerra Mundial, va intentar desfer-se de la tradició. La literatura ordena la realitat.

Els autors plantejaven la realitat tal com era: Subjectivisme (s. XX) vs. Realisme (s. XIX). L'objectiu era crear una nova realitat, agafant elements que no eren art i convertint-los en art.

Principals moviments d'avantguarda

• Surrealisme: Coses que no existien a la realitat (Dalí).
• Futurisme: Deixar la imatge real i produir una idea (Boccioni).
• Dadaisme: Burlar-se d'alguna cosa.
• Cubisme: Mitjançant figures geomètriques crear una idea (Braque).
• Expressionisme: Representar un sentiment (Munch).
• Abstraccionisme: Reduir una imatge a una idea (

Jacint Verdaguer

Obres èpiques

• L’Atlàntida (1887): Tracta l'enfonsament del continent Atlàntic; Hèrcules s’enfronta als atlants i Mesperis és la reina del mar.
• Canigó (1885): Origen llegendari i mític de Catalunya.

Obres líriques

Va escriure obres de caire religiós i patriòtic: Idil·lis i cants místics, Flors del Calvari i Pàtria.

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911)

• Formació en Dret i tèxtil; es va relacionar amb intel·lectuals.
• Periodista (opinió i ressenyes), col·laborador a L'Avenç i autor de Poesies.

La teoria de la «paraula viva»

Teoria poètica basada en la contemplació per inspirar-se. Els poemes no es retoquen per no perdre l'espontaneïtat i la pausa, defugint la retòrica.

Temes i obres

• Natura: Veu Déu en la natura

Els personatges en la narració

Personatges: éssers que viuen els fets i realitzen les accions. Són éssers de paper, inventats.

La caracterització dels personatges

Caracteritzar un personatge consisteix a presentar-ne els aspectes més significatius: el nom i l'edat, descriure'l físicament, saber què pensa, com parla i veure'l actuar.

Tipologia segons la profunditat

• Personatges complexos o rodons: modifiquen la seva manera de pensar i d'actuar al llarg de la narració.
• Personatges senzills o plans: actuen i pensen sempre igual al llarg de la narració.

Tipologia segons la importància

• Personatges principals: el protagonista és el personatge que realitza la major part de les accions.
  • Antagonista: personatge que posa obstacles al protagonista.
• Personatges

Dialectologia: Les Varietats del Valencià

El Valencià Septentrional

Es parla a les comarques dels Ports, l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat, la Plana de Castelló i l'Alcalatén. Les seues característiques principals són:

• Parlar castellonenc.
• L'acabament en -e de les formes de la tercera persona de l'imperfet.
• Terminació en -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
• Terminacions en -es i -is de l'imperfet de subjuntiu.
• Emmudiment de la -r final o conservació dels articles arcaics.

El Valencià Apitxat

Es localitza al Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l'Horta de València i la Ribera Alta. Es defineix per:

• L'ensordiment de la s sonora i de les palatals.
• Neutralització fonètica de b i v.
• Una forta tendència al ieisme.

El Valencià

Grans Autors Catalans del Segle XX: Riba, Sagarra i Pla

Carles Riba (1893-1959): Poesia Pura i Simbolisme

Intel·lectual que es va formar sota la influència d'Eugeni d'Ors i el mestratge de Josep Carner. Els seus primers poemes tenen la influència de Joan Maragall.

Riba és conegut com a poeta, però la seva activitat literària va anar més enllà de la creació poètica. També va traduir autors clàssics i modernistes.

Obres poètiques destacades:

• Primer llibre d'Estances (1919): Ja apunta cap a la poesia pura d'influència simbolista.
• Segon llibre d'Estances (1930): Sota la influència del simbolisme francès.
• Elegies de Bierville (1943)
• Del joc i del foc (1946)

Josep M. de Sagarra (1894-1961): Poeta, Dramaturg i Traductor

Pertanyia a una família...

La Poesia Catalana entre la Clandestinitat i l'Exili (després de 1939)

A partir de 1939, l'activitat literària en català va patir un fort col·lapse. Un gran nombre d'escriptors van viure a l'exili o en una mena d'exili interior. Les publicacions realitzades a l'estranger i les que es feien clandestinament al país van permetre l'aparició d'obres poètiques com Nabi, Elegies de Bierville i Sol i de Dol. La persecució política va posar la llengua catalana en perill, convertint-la en un símbol de la resistència d'un país i d'una cultura que calia salvar. Aquesta poesia de postguerra està marcada per les conseqüències de la guerra, amb un to greu i angoixat.

Carles Riba (1893-1959)

Carles Riba va ser un mestre per als joves poetes de...

Poesia Catalana: Anàlisi i Context

Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix: Dues Visions Poètiques

Les primeres obres de Joan Salvat-Papasseit són una síntesi molt personal d'elements. L'any 1922 va fer una evolució cap a plantejaments nacionalistes amb la publicació del poemari Les conspiracions i va combinar tècniques d'avantguarda amb formes poètiques tradicionals que reprèn del cançoner popular en el poemari La gesta dels estels. La seva obra mestra és El poema de la rosa als llavis (1923), amb una apassionada expressió lírica del goig d'estimar que es basa en la sinceritat.

A l'obra principal de J.V. Foix pertanyen dos gèneres: les proses poètiques, de les quals només es conserven 208 repartides en diversos reculls de les 365 que...

El reportatge: gènere periodístic informatiu

Reportatge: Gènere periodístic informatiu que pretén transmetre informació de caràcter monogràfic sobre un tema.

Estructura del reportatge

• Títol
• Entrada
• Cos

Categories gramaticals

L'estudi de les paraules es pot dividir en diversos nivells d'anàlisi:

• Nivell semàntic: depèn del significat. Hi ha mots plens (infermera, ploma, preocupació).
• Nivell morfològic: hi ha mots variables (senyor, senyora, senyors, senyores).
• Nivell sintàctic: hi ha mots que exerceixen de nucli, determinen o fan de complement.

El substantiu

Categoria que s'usa quan volem designar:

• Conceptes: enamorament.
• Persones: escombriaire.
• Animals: serp.
• Objectes: arracades.

Es poden classificar en:

• Concrets (llapis) o abstractes (enveja).