Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Gèneres periodístics

La premsa té tres gèneres principals:

• Notícia: Narració objectiva que respon a les preguntes de qui, què, quan, on, com i per què. Inclou titular, subtítol i cos.
• Crònica: Fets recents on el periodista fa una valoració.
• Reportatge: Més ampli que la notícia, s'utilitza molt en revistes.

Entrevista

Expressió oral o escrita, diàleg formal entre dues persones:

• Entrevista informativa: Temes concrets relacionats amb la professió de l'entrevistat. Exemple: Entrevista a un metge que ha fet un descobriment.
• Entrevista de personalitat: Per conèixer la persona, preguntes sobre la seva vida personal. Exemple: Entrevista a un actor.

Textos d'opinió

Subjectius, expressen una opinió sobre un tema determinat:

• Escrits:
  • Editorial:

El Noucentisme i els seus Protagonistes

Josep Carner: Poeta Clau del Noucentisme

Josep Carner. Utilitza amb habilitat tant les estrofes clàssiques (el sonet) com les populars (l'auca, el romanç) alhora que demostra un gran domini dels recursos lingüístics. Les seves obres destacades inclouen: Llibre dels poetes, Els fruits saborosos, Auques i ventalls.

Noucentisme Simbolista

• Elements simbolistes
• Enfrontament entre l'artista i la societat
• Elements naturalistes

Noucentisme Decadentista

• Estètica morbosa: sensualitat, lletjor
• Descriu una realitat amagada
• Domina la suggestió

El Teatre Popular i Federic Soler

El teatre popular fa referència al tipus de teatre que utilitza la llengua del carrer i s'oposava a aquells autors que volien normalitzar la llengua...

Anàlisi de la forma d'un text literari

L'anàlisi de la forma d'un text literari pot incloure:

• Narrativa: personatges, punt de vista del narrador, estructura, ordre de la història, temps, lloc, època, ambient.
• Poesia: mètrica i figures retòriques.
• Teatre: formes del discurs, estructura interna i externa, personatges, espai i temps.

El pleonasme és una figura retòrica que consisteix a repetir una paraula o una idea per intensificar l'expressió.

Normativa escrita

• L'article "lo" no existeix en català normatiu.
• Mots masculins: afores, avantatge, compte, corrent, costum, dot, deute, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, front, llegum, lleixiu, ordre, pebre, pendent, regle, senyal, titella.
• Mots femenins: acne, alicates, anàlisi, allau, àncora,

Taula de Conjugació de Verbs Essencials en Català

Aquesta taula presenta la conjugació dels verbs catalans més comuns en els seus temps verbals principals, tant d'indicatiu com de subjuntiu i imperatiu. És una eina útil per a estudiants i parlants que vulguin dominar la morfologia verbal catalana.

Connexió entre Clàusules

Asíndeton o juxtaposició: la connexió sense connectors (puntuació).

Parataxi (posició contigua): unió de dues clàusules sense que existeixi relació de jerarquia entre elles. Inclou la coordinació i l'ús de connectors oracionals que se situen al principi, al mig o al final de la segona frase de la relació.

Hipotaxi (posició inferior): unió de dues clàusules relacionades jeràrquicament.

Pseudo-coordinació (Greenbaum i Quirk 1997): Conjuncions coordinants amb un sentit idiomàtic. Per exemple:

• Intensificació
• Augment de grau
• Continuació o repetició
• Classes diferents (coordinació d'elements idèntics)
• Quantitat

Mecanismes Lèxics de Cohesió

A. La reiteració

• La repetició (s'hi pot afegir repetició amb variacions

El Sintagma Verbal: Definició i Estructura

Un sintagma és una paraula o un grup de paraules organitzat al voltant d'un nucli i amb una funció concreta dins de l'oració, sigui de predicat, de subjecte o de complement. El sintagma verbal té una estructura formada per un verb que fa de nucli del sintagma.

Complements del Sintagma Verbal

Els complements del sintagma verbal poden ser:

• Complements obligatoris: Són requerits pel verb que fa de nucli i sense ells l'oració no està ben construïda.
• Complements optatius: Afegeixen informació al verb, però no són imprescindibles.

La funció del sintagma verbal és la de predicat en l'oració; és l'única, però imprescindible. Contrasta amb les que adopta el sintagma nominal, que són diverses, però...

Anàlisi de l'Estructura de "La Plaça del Diamant"

Aquesta anàlisi explora l'estructura narrativa de la novel·la, dividida en tres parts que reflecteixen l'evolució de la protagonista, Colometa (Natàlia), en el context de la Guerra Civil Espanyola i la postguerra.

Primera part: La ingenuïtat i l'alienació

• S'inicia la submissió de la protagonista al seu marit, Quimet, i canvia de nom a Colometa.
• Té lloc el procés d'alienació de Natàlia.
• La relació amb Quimet s'acosta a la d'amo-criat, marcant una pèrdua de personalitat.
• La pèrdua de personalitat per part de Colometa culmina amb l'arribada de la II República.
• Colometa esdevé un personatge frustrat, reflectint la seva manca d'autonomia.

Segona part: La Guerra Civil, maduració i soledat

• S'

Verbs en valencià

Present: camine, camines, camina, caminem, camineu, caminen

Pretèrit Imperfet: caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven

Pretèrit Perfet Simple: caminí, caminares, caminà, caminàrem, caminàreu, caminaren

Perifràstic: vaig caminar, vas caminar, va caminar, vam caminar, vau caminar, van caminar

Futur: caminaré, caminaràs, caminarà, caminarem, caminareu, caminaran

Condicional: caminaria, caminaries, caminaria, caminaríem, caminaríeu, caminarien

Present de Subjuntiu: camine, camines, camine, caminem, camineu, caminen

Imperfet de Subjuntiu: caminara, caminaras, caminara, caminàrem, caminàreu, caminaren o caminàs, caminasses, caminàs, caminàssem, caminàsseu, caminassen

Imperatiu: (tu) camina, (ell)

Modernisme i Noucentisme a Catalunya

Context social i cultural

El debat, després de la presentació d'un informe o conferència, es caracteritza per:

1. Ordre en les intervencions, controlat per un moderador.
2. Sol·licitud de paraula a mà alçada.
3. Respecte cap a les diferents opinions.

El principal conflicte del període és l'enfrontament entre artistes i burgesos. S'odien però es necessiten: l'artista necessita la burgesia perquè compri l'art i la burgesia necessita l'artista perquè vol tenir objectes exclusius.

El Modernisme

En teatre modernista s'incorporen les novetats d'il·luminació a l'escenari. Destaca el noruec Henrik Ibsen (teatre d'idees, com Casa de nines) i el belga Maurice Maeterlinck (teatre simbolista, on vol suprimir els actors...

El Verb: Característiques i Conceptes Fonamentals

El verb és una part essencial de l'oració que expressa acció, estat o procés. Es caracteritza per:

• Persona: Indica qui realitza l'acció (1a, 2a, 3a).
• Nombre: Pot ser singular o plural.
• Temps: Situa l'acció en el present, passat o futur.
• Aspecte: Indica si l'acció ha finalitzat o no.
  • Acció no acabada: imperfectiva (Exemple: menjo).
  • Acció acabada: perfectiva (Exemple: he menjat).
• Mode: Expressa la intenció del parlant.
  • Acció real: Indicatiu.
  • Acció hipotètica o desitjada: Subjuntiu.
  • Ordre o petició: Imperatiu.

Temps Simples del Verb

A continuació, es detallen els temps verbals simples més comuns:

• Present d'indicatiu: S'utilitza per a fets que sempre són veritat, accions habituals o accions