Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Gramàtica i ortografia

1) Quantificadors: a) tots, quins, cada b) dos c) molt d) mica

3) Pronoms personals: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells

Gentilicis: hongarès, afganesa, suís, genoveses, danès, napolità

Gèneres periodístics

Reportatge: Ja sigui escrit, radiofònic o televisiu, és un gènere periodístic en què el reporter o reportera, que s'han documentat prèviament sobre el tema, han d'anar en persona al lloc on ocorren els fets que són notícia. Acostumen a ser més complets i extensos que la notícia i poden incloure opinions de testimonis i protagonistes.

Crònica: És una informació que interpreta fets actuals i narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual. En la crònica, l'autor o periodista, ja sigui...

Realisme: definició i característiques

El Realisme és una concepció que intenta plasmar en l'art com és la vida, la realitat. Com a tal, es dóna en molts moments de la història, cosa que cal distingir del període literari. Les seves característiques principals són:

• Detallisme en les descripcions.
• Ús de frases llargues i una adjectivació rica.
• Adequació del registre de llengua a cada personatge.
• Intromissió del narrador en la ficció.
• Recerca de la versemblança i una pretesa objectivitat.
• Atenció als temes d'interès de la burgesia.

El gènere predominant és la novel·la. Una evolució del realisme va portar al Naturalisme.

Naturalisme: origen i característiques

El Naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX...

Vocabulari Essencial i Expressions Comunes

Vocabulari General

• Comiat: Acció que consisteix a dir adéu a algú.
• Romàntiques: Sentimentals, passionals, fantasioses.
• Relació: Lligam d'amistat o de prometatge entre dues persones.
• Retret: Paraula que es diu a algú per recordar-li coses que havia fet malament temps enrere.
• Romaní: Arbust aromàtic.
• Vellut: Teixit suau fet de pèls minúsculs.
• Enlluernar-se: Quedar admirat d'algú a causa de la bellesa o de la gràcia que té.
• Traumàtica: Que produeix una ferida o una pertorbació mental.
• Xumet: Estri de goma que es posa a la boca dels nadons perquè xuclin.

Expressions i Locucions

• Donar suport: Ajudar, defensar, manifestar conformitat.
• Fer retrets: Retrotxar, reprovar, manifestar desaprovació.
• Fer el cor

Fonètica i fonologia del català

Fonemes, sons i grafia

Fonema: unitat més petita de la llengua sense significat.
So: la realització del fonema.
Grafia: lletra o dígraf que representa un so concret.

Disciplines lingüístiques

Fonologia: determina els fonemes d'una llengua.
Fonètica: estudia els sons de la llengua tenint en compte les seves característiques articulatòries i acústiques.
Ortografia: estableix la representació gràfica dels sons mitjançant lletres.

Producció dels sons

Obstacles: cordes vocals, sortida de l'aire i òrgans articulatoris.

Classificació dels sons consonàntics

Els sons consonàntics es poden classificar tenint en compte el punt d'articulació, la manera d'articular i el comportament de les cordes vocals.

Punt d'articulació

• Bilabials:

Gramàtica Catalana: Oracions Subordinades

Oracions Subordinades Substantives

Fan la funció d'un substantiu dins l'oració principal.

• Completives: Introduïdes per "que" o "si".
• D'infinitiu: Introduïdes per un verb en infinitiu.
• Interrogatives: Introduïdes per "què", "qui", "quan", "com", etc.
• De relatiu: Introduïdes per "que", "el que", "qui", etc.

Com es construeixen?

Generalment s'introdueixen per la conjunció "que" o "si", i a vegades amb verbs en infinitiu.

Oracions Subordinades Adjectives (de relatiu)

Fan la funció d'un adjectiu, complementant un nom.

• Explicatives: Afegeixen una informació extra, anant entre comes.
• Especificatives: Diferencien o identifiquen el nom, sense anar entre comes.

Com es construeixen?

S'introdueixen amb pronoms relatius:...

Conceptes bàsics de literatura

Mètrica i fonètica:

• Sinalefa: Pronúncia en una sola síl·laba de dues vocals (No / hi ha / vi / a  a / Va / lèn / ci / a)
• Elisió: Supressió d'una de les dues vocals en contacte (No / hi ha / vi / a  (a) / Va / lèn / ci/ a)
• Hiat: Pronúncia en síl·labes diferents de les dues vocals (A / A / ra / gó / n'hi / ha u /na / da / ma)

Rima:

• Rima consonant: Repetició de les vocals i consonants a partir de l'última vocal tònica
• Rima assonant: Repetició només de les vocals
• Rima masculina: Versos acabats amb mot agut
• Rima femenina: Versos acabats amb mot pla o esdrúixol

Tipus de versos:

• Versos blancs: Aquells que no rimen amb els altres versos però segueixen mantenint el ritme i la mesura de l'estrofa.
• Versos lliures:

Estructura del text

Plantejament, nus, desenllaç.

Accentuació

• Oberta (à, è, ò):
• Tancada (é, í, ó, ú):
• i + una altra vocal no formen diftong.
• Les paraules agudes porten accent quan acaben en vocal, vocal + s, -en, -in.
• Les paraules agudes acabades en diftong no s'accentuen.

Dièresi

• Diftongs: que, qui, güe, güi.
• i entre vocals (agraïa).
• u (peüc).

Tipus d'accent obert

• Seguida de síl·laba amb vocal i, u (fetus).
• Paraules esdrúixoles (gènere).
• Cultismes.
• Davant l, l·l, rr, r + consonant (cel), (ndr).

Tipus d'accent tancat

• Seguida de síl·laba + i, u (corpus).
• Paraules esdrúixoles.
• Cultismes.
• Participi del verb cloure (clòs).
• Pronom demostratiu neutre (això, açò).
• oc, ort, ol, olt, ot, ost, ossa, oig, ofa.

Àmbit d'ús

• Privat: informar, opinar (missatge

Sociolingüística

Àmbits d'ús: conjunt d'espais i situacions on es pot usar una llengua (mitjans de comunicació, educació, administració, família, amistats...).

Actituds: els parlants poden tenir una actitud positiva cap a l'ús d'una llengua, però ser reticents a usar-la en tots o alguns àmbits per prejudicis lingüístics. Una llengua amb bona salut s'ha de poder usar en tots els àmbits, públics i privats.

Llengua minoritzada: llengües que perden parlants per conviure amb altres de més fortes (com les llengües indígenes americanes o les llengües minoritàries a França o al Regne Unit).

Igualtat lingüística: per recuperar llengües amb problemes, cal aplicar mesures de normalització lingüística i d'igualtat legal entre les

Avantguardes artístiques del segle XX

Paraules en llibertat

Paraules en llibertat → És una de les tècniques més emblemàtiques del futurisme. Es tracta de paraules col·locades en el text en posicions inusuals (inclinades, verticalment...), sense formar part de cap oració. No obstant això, sí que es relacionen semànticament amb els sintagmes i les oracions que s'hi troben propers. Podem posar com a exemple fragments de Poemes en ondes hertzianes (1919), de Salvat-Papasseit.

Supressió parcial dels signes de puntuació; ús d'espais en blanc

Supressió parcial dels signes de puntuació; ús d'espais en blanc → Aquests dos recursos són també d'origen futurista. El primer va ser usat per la major part dels poetes avantguardistes de la...

El llegat de l'àvia Rokhaya: un far de saviesa

En la meua família, hi ha una persona molt especial que sempre serà recordada com un far de saviesa i coratge: la meua àvia Rokhaya, que té el meu mateix nom. El seu llegat és com una flama que mai s'apaga, i ens sorprèn amb les seues increïbles històries i la seua valentia davant els moments difícils. La meua àvia va créixer en un xicotet poble envoltat d'impressionants muntanyes, on l'amor per la terra era un dels valors més importants. Però la seua vida va fer un gran canvi quan va decidir convertir-se en infermera durant els temps difícils de la guerra. La seua dedicació i generositat van ser com un raig de llum enmig de la foscor, donant consol i esperança als ferits.

La foto...