Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Modalitats oracionals

Les diferents intencions amb què un parlant pot expressar el contingut d’una oració. Segons la intenció de l'emissor, les oracions poden ser:

• Enunciatives: Afirmen o neguen informació. Ex: L’Anna vindrà a dinar (afirmativa) o l’Anna no vindrà a dinar (negativa).
• Interrogatives: Inclouen una pregunta directa o indirecta. Ex: L’Anna vindrà a dinar? (directa) o Em pregunto si l’Anna vindrà a dinar (indirecta).
• Imperatives: Expressen una ordre. Ex: Anna, vine a dinar!
• Desideratives: Expressen un desig. Ex: Espero que vingui l’Anna a dinar.
• Dubitatives: Expressen un dubte. Ex: Pot ser que l’Anna vingui a dinar.
• Excla Natives: Expressen emocions. Ex: Que bé que l’Anna vingui a dinar!

Textos expositius

Pretenen...

Oració subordinada:

Hi ha 1 prop principal i una prop subordinada unides per un nexe. P.S.SUBST: subst. x un S.N i pot fer funció de S/CD/CI/ATR/CRV i pden estar intro. x conj(que,si) pron. ?(qui,què,quin,quant) pron.adv.(on,quan,com) i les prop. q tnen infinitiu o gerundi. P.S.ADJ: subst. x un S.Adj i pden estar normalmnt intro. x un pron. relatiu(q fa funció de nx en la oració: relatiu àton - va dsps de S.N i pot fer funció de S,CD,CCT- relatiu tònic - qui x a pers. i què x a èssers inanimats anant dsps d'una prep.àtona 'a,de,per,per a,amb,sense- relatius compostos - el qual,la qual,els quals,les quals poguent anar dsps d'una prep.- pron.adverbial - on q és= a en què-)o tindre com a nucli un participi o gerundi i pden ser explicatives...

Vocabulari del Llibre i la Lectura

• Índex: Taula ordenada o llistat del contingut.
• Epíleg: Part final on es conclou o recapitula.
• Citació: Breu fragment de text d'una altra obra que s'introdueix en el llibre.
• Capítol: Parts principals en què es divideix un llibre.
• Dedicatoria: Escrit en què algú dedica l'obra.
• Nota al peu: Breu comentari al peu de la pàgina.
• Pròleg: Introducció que ressenya els mèrits i situa l'obra en un context.
• Colofó: Anotació final amb el nom de l'impressor, el lloc i la data d'edició.
• Títol: Designació que va introduïda al començament.

El Valencià

El valencià és el dialecte que es parla a la part meridional. Les seves característiques són:

Fonètiques

• Hi ha 5 vocals àtones.
• Es pronuncien la r i la t finals. Exemple:

1. La persecució de la llengua catalana per Franco.

Acabada la Guerra Civil l’any 1939, Franco, guanyador d’aquesta guerra amb un cop d’estat militar es va imposar a Espanya una llarga dictadura fins l’any 1978 quan és aprovada la Constitució Espanyola. Just acabada la guerra, Franco decreta la prohibició, la persecució i el càstig contra la llengua i la literatura catalanes. A nivell educatiu, es decreta el castellà com a llengua única i obligatòria amb la depuració (perden la seva plaça definitiva que tenien) i càstig de mestres i professors republicans. Franco va prohibir l’ús de qualsevol llengua que no fos la castellana a l’Administració i al carrer, i, fins i tot, a l’activitat privada. Pel que fa als mitjans de...

Relacions semàntiques

sinonimia: relació entre 2 paraules amb mateix significat.

total: 2 o més paraules que els correspon un signe únic. ase/ruc

parcial: Paraules de significat semblant però diferent en algun matís (s'intercanvien en alguns contextos) carrera/cursa

Polisèmia: paraula amb 2 o més significats a la mateixa entrada del diccionari. fulla

Antonímia: relació entre 2 o més paraules amb significat oposat

segons forma: gramaticals: mateix lèxic però s'afegeix sufixos lèxics: diferent lèxic

segons significat: gradació: termes intermedis acceptació d'un terme implica l'altre (si aproves no suspens) un terme implica existència de l'altre (comprar/vendre)

Text expositiu

definició: finalitat informar sobre tema/idea (clara, precisa,...

Modernisme:

Aquest moviment ve d'un pensador anomenat Nietzsche (filòsof) que comprèn la vida com un repte. Corrent cultural a tota Europa, s'anomena de diferent manera a cada país, té la voluntat de ser moderns a renovar la cultura. A Catalunya es vol transformar la cultura renaixentista. Provoca molts moviments artístics en pintura, escultura i música: Artistes rebels. Sorgeix el català estàndar (mateixa ortografia, lèxic...). Provoca reivindicacions en la societat obrera. Rebuig de l'avanç i el progrés per part de l'església (supersticions...). El món pagès s'aferra al passat i això dificulta la modernització de la societat. Individualisme. Fosc i negre. No volen canviar.

Autors:

Joan Maragall: Poeta de classe alta, va aprendre...

Què és el Modernisme?

Etapes del Modernisme

Etapa 1: 1892-1900 (Etapa combativa)

En aquesta etapa, els modernistes publiquen diverses revistes i mostren el seu rebuig cap a la burgesia. Consideraven els burgesos massa materialistes i creien que no els deixaven expressar-se lliurement.

Etapa 2: 1900-1911 (Etapa d'assimilació o acceptació)

Durant aquesta etapa, modernistes i burgesos es reconcilien per necessitat mútua.

Períodes del Modernisme

1. 1892-1900: Època de la revista L'Avenç. Aquesta publicació va donar a conèixer la cultura europea i va promoure la reforma lingüística. Va desaparèixer per ser considerada massa anarquista.
2. 1900-1911: Època de la revista Joventut. Consolidació del moviment. El Modernisme perd agressivitat.

Bohèmia

INDICATIU

PRESENT PERFET

IMPERFET PLUSQUAMPERFET

PASSAT SIMPLE PASAT ANTERIOR

PASSAT PERIFRÀSTIC PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC

Morfemes Verbals

Temps Verbals

• Present: encara dorm
• Passat Simple: visitàrem/vam
• Imperfecte: se sorprenia, feia
• Perfet: has arribat
• Plusquamperfet: havia plogut
• Futur: treballarem
• Condicional: estudiaries

Modes Verbals

• Indicatiu: Presenta un fet com a real: compraré
• Subjuntiu: Presenta un fet com a possible o desitjable: que plogui, vingui
• Imperatiu: Expressa una ordre: para

Aspecte Verbal

• Imperfectiu: Designa accions inacabades o que es repeteixen:
  • Present: desemboca
  • Imperfecte: portava
• Perfectiu: Designa situacions que han acabat: he après

Conjugacions Verbals

• Primera Conjugació: Verbs acabats en -ar (pensar, treballar, estalviar, ajudar).
• Segona Conjugació: Verbs acabats en -er i -re (témer, córrer, batre, moldre), i els verbs fer, dir i dur. Alguns

Gèneres Teatrals

• Tragèdia: Gènere teatral que posa en escena conflictes personals que sovint acaben en un desenllaç catastròfic.
• Comèdia: Gènere teatral que posa en escena aspectes de la vida de personatges, accentuant-ne els defectes per provocar riure.
• Drama: Gènere teatral realista que posa en escena conflictes de la vida de les persones.

Henrik Ibsen va publicar el drama Casa de nines, una obra inspirada en una història real.

Conflictes Típics del Drama

• Problema generacional: Enfrontament entre joves i adults.
• Problema socioeconòmic: Enfrontament entre els defensors del progrés tècnic i econòmic i els que s'oposen als canvis.
• Problema religiós: Enfrontament entre els que tenen un esperit científic i més aviat escèptic en l'àmbit