Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Anàlisi del Llibre III de 'Lo Somni' de Bernat Metge: Filosofia, Moral i Consolat

Llengua i literatura3,14 KB

Anàlisi del Llibre III de 'Lo Somni' de Bernat Metge

La tercera pregunta és per què està a la presó, la resposta és que Déu ha tingut compassió i l’ha enviat per a explicar-li la immortalitat de l’ànima. Ara és el rei qui està al servei dels servidors.

La quarta pregunta serveix per a presentar a Orfeu i Tirèsias i per enllaçar els pròxims llibres. L’estil narra a partir de la temàtica de la qual es parla.

Llibre I —> Filosofia

Llibre II —> Política (l’ànima del rei)

Llibre III —> Moral

Llibre IV —> Moral

Llibre III

Orfeu canta la seva història (part literària), també cita a Virgili, Sèneca i Dant. Orfeu descriu l’infern pagà (tot el contrari al que ha fet el rei al llibre anterior)

Bernat li pregunta...

Continua llegint "Anàlisi del Llibre III de 'Lo Somni' de Bernat Metge: Filosofia, Moral i Consolat" »

Guia Essencial de Conceptes Lingüístics del Català

Llengua i literatura4,32 KB

Conceptes Lingüístics Fonamentals

Tipus de Paraules i Formació

Paraules patrimonials: Modificacions pròpies de l'evolució de la llengua.

Cultisme: Paraules agafades més tard, provinents del Llatí o del Grec. El seu ús i significat específic han aparegut en moments concrets per nomenar realitats noves.

Doblets: Convivència d’una paraula patrimonial i una culta provinents del mateix etim.

Sigles: Es formen ajuntant les inicials de les paraules.

Acrònims: Abreviacions formades per lletres o segments de paraules.

Contacte de Llengües

El superstrat és una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la. Una llengua A ocupa un territori donat. Arriba llavors una llengua B (per exemple a causa de migracions de població) que entra en...

Continua llegint "Guia Essencial de Conceptes Lingüístics del Català" »

Anàlisi Textual Literària: Tipologia, Registre i Recursos

Llengua i literatura2,62 KB

Anàlisi Textual i Comentari Literari

Tipologia Textual: Text Narratiu

Es tracta d'un **text narratiu**, ja que es basa únicament en la successió de fets on hi apareixen uns personatges i un narrador que conta la història. Aquest text s'inscriu dins l'àmbit *literari*, ja que pertany a un gènere (novel·la, assaig literari, poesia, teatre...).

Entre altres aspectes, es destaca que està escrit en prosa/vers i té un estil marcadament literari. L'autor mostra molta cura en allò que diu i com ho diu (ús de metàfores, ironies, preguntes retòriques, etc.).

Registre i Estil Lingüístic

Com que és un text literari, l'ús de la llengua és remarcable, ja que és molt **acurat** i el lèxic utilitzat està molt treballat. Respecte al codi, el...

Continua llegint "Anàlisi Textual Literària: Tipologia, Registre i Recursos" »

Modernisme Català: Artistes i Obres Clau

Llengua i literatura4,56 KB

El Modernisme Català: Art i Societat

El Modernisme comença l'any 1892. El seu objectiu era que la cultura catalana fos una cultura moderna i europea. Anaven emergint nous corrents com el simbolisme, l'impressionisme, l'esteticisme i el regeneracionisme, que defensaven un "art nou", més espiritual i més simbòlic, és a dir, un art modern. Els corrents van confluir, en el tombant de segle, en el Modernisme. La consolidació d'una classe burgesa va fer possible que els seus fills poguessin formar-se, viatjar i dedicar-se plenament a l'art. És així com va sorgir una generació d'artistes vocacionals que entenien l'art com una necessitat íntima i un mitjà de desenvolupament personal. En moltes famílies hi va haver greus conflictes entre...

Continua llegint "Modernisme Català: Artistes i Obres Clau" »

Exercicis de gramàtica catalana: Ortografia i morfologia

Llengua i literatura3,88 KB

Les grafies g/j i tg/tj:

Exemple: 27
a) genoll b) geroglífic c) ginebra d) joguina e) gerra f) taronja g) injecció h) gelós i) ajuda j) rellotgeria k) gèlid l) albergínia m) rajola n) projecte o) subjectar
Exemple: 28
a) platja b) petjada c) patge d) fetge e) jutjar f) imatge g) lletjor h) viatge i) formatge j) massatgista k) corretja l) enutjós m) hostatjar n) paisatgisme o) pitjor p) peatge

Les grafies tx i ig:

Exemple: 34
Aquell txec boig fuig amb el cotxe roig.
Va tenir un empatx de menjar tant d'escabetx.
Aquell nen era molt capritxós i només volia sandvitxos.
Meritxell tenia el desig d'anar al Puig de Santa Maria.
Exemple: 39
Xavier, prepara la motxilla per anar al Puigmal.
Ximo pateix perquè la xocolata li fa mal de panxa.
Pel maig, cada
...
Continua llegint "Exercicis de gramàtica catalana: Ortografia i morfologia" »

La cultura valenciana durant la postguerra

Llengua i literatura2,37 KB

La pèrdua de la guerra comportà l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Abolides les institucions democràtiques, declarats il·legals els partits polítics i anul·lats els sindicats, sense llibertat d'associació, de premsa, de pensament ni d'expressió, la misèria intel·lectual de la postguerra fou catastròfica.

La cultura valenciana va viure un procés intens d'espanyolització castellanitzant. Molts escriptors sofriren depuracions professionals, deportacions o penes de presó. El nombre dels que escolliren l'incert camí de l'exili fou també considerable.

La dictadura del general Franco tallà de soca-real l'activitat dels escriptors que havien començat abans...

Continua llegint "La cultura valenciana durant la postguerra" »

Anàlisi dels Capítols 4-6: El Violí com a Símbol de Vida i Resistència

Llengua i literatura4,04 KB

Capítol 4: La Reconstrucció de la Humanitat a través del Violí

La intenció de reparar el violí no és altra cosa que intentar reconstruir la condició humana del Daniel. Se'ns descriu amb una precisió tècnica les eines i les operacions del Lutier. Aquest detallisme volgut per l’autor oculta l’horror del camp de concentració. Aquestes descripcions minucioses són importants perquè representen una aturada en el temps. El violí serà el primer element de consciència amb ell mateix. El violí serà equivalent als somnis, records, al passat. Està oposat a la mort del present. La confecció del violí li permet la recuperació de la consciència i de la dignitat. L’aparició del violí li serveix per presentar el tema: la fragilitat...

Continua llegint "Anàlisi dels Capítols 4-6: El Violí com a Símbol de Vida i Resistència" »

Presència de la mort a través del temps

Llengua i literatura4,43 KB

El pas del temps + presència de la mort

- El que en diem morir
"acabatall" -> tram final. "esbatanats" -> ulls oberts. "Rugai" -> afonia. Primera estrofa: ens situem en el tram final de la vida on queden només els instints més bàsics de l'existència humana (son, gana..) " del que en diem la mort". Segona estrofa: " el petit farcell" metàfora, el farcell representa on hi ha totes les infelicitats. " que els burles...rugall" = escardades són les crítiques que al final ja no les sents. Ens situem en el moment de la mort. " Del que en diem la vida.
- El silenci dels morts: La conseqüència del pas del temps és la mort. El delma representa la mort. Els records dels morts hi han de ser. Intentem fer com si l'únic que ens preocupa
...
Continua llegint "Presència de la mort a través del temps" »

Anàlisi de Moviments Literaris Catalans

Llengua i literatura3,5 KB

Nom: -CN: sintagma preposicional, el cotxe de color / ADJ: adjectiu, el cotxe groc / APOS: nom, el cotxe SEAT

ADJ/ADV: MOD: dona informació d'un adj/adv, en Mario és força trempat
Verb: CD: mai comença per prep / CI: sempre comença per la prep "a" / CC: és prescindible-cap canvi l'afecta, la Maria estudia al llit / ATR: verbs copulatius, ser-estar-semblar / CPRED: és prescindible-es un adj, en Pere estudia tranquil / CRV: sempre comença per prep-no es pot treure, l'alumne es burla d'algú / CAGENT: oració pasiva-sempre comença per "per", l'alumne va ser suspès per l'examen / SUBJ: prova concordança, m'agrada la teva nòvia


Romanticisme: moviment cultural de finals de s. XVIII que canvia profundament la manera d'entendre el món i
...
Continua llegint "Anàlisi de Moviments Literaris Catalans" »

Autors Catalans del Segle XIX: Verdaguer, Guimerà i Oller

Llengua i literatura5,02 KB

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (poble de la comarca d'Osona) l'any 1845. Fill d'una família de pagesos, va ingressar al seminari de Vic, on va adquirir una sòlida formació en humanitats, filosofia i teologia. Va començar a escriure i als vint anys va obtenir dos guardons als Jocs Florals de Barcelona.

Quan va fer quaranta anys, va patir una forta crisi espiritual i es va dedicar a practicar l'exorcisme (fer rituals per treure mals esperits de l'interior de les persones) i a fer obres de caritat fins al punt d'adquirir deutes importants.

Va morir de tuberculosi a Vallvidrera (Barcelonès) el 1902. L'enterrament de mossèn Cinto, que és com era conegut per la gent, va ser una manifestació impressionant...

Continua llegint "Autors Catalans del Segle XIX: Verdaguer, Guimerà i Oller" »