Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Fonema

El fonema és la unitat mínima de so, sense significat en les oracions. Pot fer variar el significat d'un mot amb la seva absència o presència. Varien segons la llengua.

So

El so és la realització material d'un fonema, que és el resultat de la vibració que produeixen els òrgans articulatoris.

Grafia

La grafia és la lletra mitjançant la qual es fa la representació gràfica dels sons.

Al·lòfon

L'al·lòfon és la variant d'un fonema segons el context fònic, que no fa variar el significat d'un mot.

Classificació dels sons:

• Vocàlics: L'aire no troba cap obstacle en sortir.
• Consonàntics: L'aire troba un obstacle en sortir.
• Sords: Les cordes vocals no vibren. Exemples: [p], [t], [k], [f], [s], [ʃ], [tʃ].
• Sonors: Les cordes vocals vibren.

La Generació Perduda

La generació perduda s'anomena a un grup de grans pintors i escriptors nord-americans exiliats a França que tingueren la màxima activitat a la dècada dels anys vint (1920) i es distingiren per una forma de vida inconformista i bohèmia. Aquesta generació mostra una consciència crítica envers el seu país i denuncien el conservadorisme. Dins d'aquesta generació podem incloure: John Dos Passos, Francis S. Fitzgerald, Ernest Hemingway, John Steinbeck, William Faulkner, etc.

Característiques principals

Comparteixen algunes característiques:

1. Mostren una visió múltiple de la realitat contemporània. Utilitzen tècniques com el contrapunt, fragmentarisme de relats, desaparició del narrador omniscient.
2. Presenten una visió

Estils Narratius: Directe i Indirecte

Estil Directe

Quan les paraules estan en boca del personatge. Se separen del narrador amb un verb de dicció (dir, preguntar, etc.) seguit dels dos punts i guió.

Estil Indirecte

Quan les paraules estan en boca del narrador, aleshores apareix la conjunció "que" i les paraules del personatge en frase subordinada. Això comporta que en la transformació d'estil directe a indirecte o a la inversa canviïn els temps verbals.

Polisèmia: Múltiples Significats

Aquesta relació afecta paraules d'ús freqüent i implica que una mateixa paraula, sense canviar de categoria gramatical, té diversos significats. Aquests significats s'obtenen per comparació o semblança amb un significat bàsic. També hi ha casos en què...

Ortografia Catalana

Lletres

Z/S/SS/C/Ç

• Z: a l'inici de mot i darrere consonant: zero, colze
• Z: noms d'origen grec i noms propis d'altres llengües: trapezi, Zoroastre, Xuñli
• S: entre dues vocals: casa, rosa
• S: els derivats o compostos de fons-, dins- i trans-: enfonsar, endinsar-se, transistor
• S: al començament i final de mot: sospes
• S: en els mots compostos: asimetria, ultraso
• SS: entre vocals: bossa, pressa
• C: al començament i al mig de mot davant de a, o i u; enmig de paraula i a fi de mot en els sufixos -ança i -ença i en les terminacions -aç, -iç, -oç dels adjectius: caçador, falç, esperança

G/J

• J: davant de a, o, u: boja, truja, jove
• J: davant dels infixos -ecc-, -ect-: injecció, projectar
• J: en el verb jeure
• J: en alguns mots d'altres

Fonètica Catalana: Grafies i Sons

En català, la relació entre grafies (lletres) i sons no sempre és un a un. Podem trobar els següents casos:

• Un mateix so amb més d'una grafia: [s] en nas, cel, rossa, lluç.
• Una mateixa grafia amb més d'un so: la 'c' en casa [k] i cingle [s].
• Una sola grafia que representa dos sons consecutius: la 'x' en luxe [ks].
• Dues grafies que representen un sol so (dígrafs): 'gu' en guerra [g].
• Una grafia que no té cap so: la 'h' en home.

Principals correspondències entre sons (fonemes) i grafies:

• [p] (grafies: b, p)
• [t] (grafies: t, d)
• [k] (grafies: c, k, g, q, qu)
• [b] (grafies: b, v, w)
• [g] (grafies: g, gu)
• [z] (grafies: s, z)
• [ʃ] (grafies: x, ix)
• [ʒ] (grafies: j, g)
• [ts] (grafia: ts)
• [tʃ] (grafies: tx, ig)
• [dʒ] (grafies:

Classes d'Oracions

• Transitives: Amb Complement Directe (CD)
• Intransitives: Sense Complement Directe (CD)
• Impersonals: Amb verb impersonal
• Pronominals: Amb un pronom feble que no fa funció sintàctica

Substitució Pronominal

Substitució de Complements

• Subjecte: en
• Complement Directe (CD): el, la, els, les, en, ho
• Complement Indirecte (CI): li, els
• Complement Atribut: el, la, els, les, ho
• Complement Predicatiu: hi, en
• Complement de Règim Verbal (CRV) o Complement Preposicional: hi, en
• Complement Circumstancial (CC): hi, en

Combinació de Pronoms Febles

• Ha comprat maduixes per a la Júlia = Li n'ha comprat.
• Ha comprat els llibres als nens = Els ha comprat. (Aquí 'els' substitueix 'els llibres', CD)

La Subordinació

Les oracions subordinades s'introdueixen a...

Teoria del Masculí i Femení

S’afegeix una ‘a’ a la forma masculina: gat - gata. Si acaba en vocal tònica, el femení es forma afegint -na, -sa, -ssa. En els canvis ortogràfics: llop - lloba. Casos en substantius i adjectius que porten sufix específic: genuí - genuïna, emperadriu. Hi ha paraules que són iguals, és a dir, no canvien: cocodril, gimnàs, artista, rossinyol. S’afegeix –ot com abella - abellot. En alguns casos, el masculí és diferent al femení: cavall - egua.

Apostrofació i Contracció

Article EL

• Sí: Quan va davant de paraules que comencen per H o vocal.
• Quan va davant de xifres que comencen per vocal: L’1.
• Davant de sigles que es pronuncien lletrejades: L’ONG.

• No: Davant paraules començades per i consonàntica:

El Noucentisme a Catalunya

Introducció

El Noucentisme, una prolongació del Modernisme, va sorgir a Catalunya a principis del segle XX. A diferència dels artistes modernistes, fills de burgesos que rebutjaven el negoci familiar, el Noucentisme va ser impulsat per institucions com la Mancomunitat, una precursora de la Generalitat. Aquest moviment cultural i artístic va superar l'enfrontament entre artista i societat propi de l'època modernista. El terme Noucentisme, encunyat per Eugeni d'Ors, ideòleg del moviment, fa referència a l'any 1900. Aquest moviment es va oposar al Romanticisme i al Naturalisme, basats en els sentiments.

Etapes

Primera etapa (1906-1917)

Durant aquesta etapa, la burgesia catalana aspirava al poder polític per defensar...

Antoni M. Alcover

Antoni M. Alcover: El diccionari. Va recollir contes de gran riquesa lingüística. El 1885 publica les Contarelles i el 1896 els vint-i-quatre volums de l'Aplec de Rondaies Mallorquines. Va sorgir la idea de fer un diccionari amb materials recollits de primera mà, al Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. El seu diccionari no havia de ser local ni regional, sinó nacional, i a més, volgué que no fos únicament dialectològic, sinó també històric i amb documentació literària.

Pompeu Fabra

Pompeu Fabra: El 1891 va publicar “Ensayo de gramática de catalán moderno” a L'Avenç. Amb els seus escrits, Fabra és l'autèntic artífex de la normativització moderna de la nostra llengua. Pompeu va...

Tipus de Narrador

Narrador Intern

És un personatge que parla en 1a persona i amb valoració subjectiva.

Narrador Protagonista

És el personatge principal.

Narrador Testimoni

Descriu els fets que li passen al protagonista.

Narrador Extern

No és cap personatge, parla en 3a persona i amb valoració objectiva.

Narrador Omniscient

Ho sap tot, coneix els personatges i els seus sentiments.

Narrador Observador

Només sap el que observa.

L'Oració i el Sintagma

Oració

Està formada per un SN (subjecte) i un SV (predicat).

Sintagma

És un grup de paraules que formen una unitat més petita que l'oració.

Tipus i Nuclis de Sintagmes

• Nom - Sintagma Nominal (SN)
• Verb - Sintagma Verbal (SV)
• Adjectiu - Sintagma Adjectival (SAdj)
• Adverbi - Sintagma Adverbial (SAdv)
• Preposició