Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Anàlisi del Personatge de la Rita

La Rita és una noia força frívola i capritxosa que ha accedit a casar-se amb un veí de bon veure, més per por de quedar-se soltera i per un desig d’estabilitat social que fàcilment li ha fet oblidar la dèria infantil de ser hostessa d’aviació, que no pas perquè estigui realment enamorada del pessigant. Aquest l’angunieja perquè viu massa a prop de casa i es fica on no li manen mentre dura el llarg festeig, molt tradicional, en què ella es dedica a cosir, amb una modista i la seva mare, els vestits de l’aixovar.

Interpretació de Sentiments i Expressions

• “Ja em cansaven tantes senyores conegudes esperant-me amb cara de pena...” Es refereix a un sentiment o sensació negatius que li produeix

Verbs: Indicatiu

Present: conec, coneixes, coneix, coneixem.

Perfet: he, has, ha, hem conegut.

Imperfet: coneixia, coneixies, coneixia, coneixíem.

Plusquamperfet: havia, havies, havia, havíem conegut.

Passat simple: coneguí, conegueres, conegué, coneguérem.

Passat anterior simple: haguí, hagueres, hagué, haguérem conegut.

Passat perifràstic: vaig, vas, va, vam conèixer.

Passat anterior perifràstic: vaig, vas, va, vam haver conegut.

Futur simple: coneixeré, coneixeràs, coneixerà, coneixerem.

Futur perfet: hauré, hauràs, haurà, haurem conegut.

Condicional: coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem.

Condicional perfet: hauria, hauries, hauria, hauríem conegut.

Verbs: Subjuntiu

Present: conegui, coneguis, conegui, coneguem.

Perfet: hagi,...

El Modernisme Català: Característiques Generals

Orígens i Context Social

A l'últim quart del segle XIX, la societat catalana va viure grans canvis a causa de la industrialització. Es va formar una burgesia industrial que volia modernitzar-se i intervenir en política, i va néixer una classe obrera. En aquest context, va sorgir un moviment cultural i artístic: el Modernisme.

A partir de l'any 1892, va aparèixer un grup d'artistes i intel·lectuals que es van definir com a "modernistes". El seu objectiu era transformar la societat a través de l'art i la política per posar-la al dia i situar-la a nivell europeu.

Període i Disciplines Artístiques

El Modernisme català comprèn el període entre el 1892, amb la celebració de la primera Festa...

Conjugació del verb cantar

INDICATIU

Present

• canto
• cantes
• canta
• cantem
• canteu
• canten

Imperfet

• cantava
• cantaves
• cantava
• cantàvem
• cantàveu
• cantaven

Passat simple

• cantí
• cantares
• cantà
• cantàrem
• cantàreu
• cantaren

Passat perifràstic

• vaig cantar
• vas cantar
• va cantar
• vam cantar
• vau cantar
• van cantar

Perfet

• he cantat
• has cantat
• ha cantat
• hem cantat
• heu cantat
• han cantat

Plusquamperfet

• havia cantat
• havies cantat
• havia cantat
• havíem cantat
• havíeu cantat
• havien cantat

Passat anterior

• haguí cantat
• hagueres cantat
• hagué cantat
• haguérem cantat
• haguéreu cantat
• hagueren cantat

Passat anterior perifràstic

• vaig haver cantat
• vas haver cantat
• va haver cantat
• vam haver cantat
• vau haver cantat
• van haver cantat

Futur

• cantaré
• cantaràs
• cantarà
• cantarem
• cantareu
• cantaran

Futur perfet

• hauré cantat
• hauràs cantat
• haurà

Néstor: Corresponsal de Guerra en Tuzbestán

Néstor, un periodista de 24 años, trabaja en la redacción de un diario. Sus compañeros le llaman "Nessy", apodo que le recuerda al monstruo del lago Ness y que no le gusta nada. Un día, su jefe, Ferran Argilés, también apodado "Capitán Trueno" por sus empleados, le envía como corresponsal de guerra a Tuzbestán.

La Vida Personal de Néstor Antes del Viaje

Antes de partir, Néstor comparte su situación familiar: su madre falleció de cáncer, su padre está a punto de casarse con la vecina, y su novia, Laia, le ha dejado después de tres años. La excusa de Laia fue: "Somos demasiado locos para ser seguros, y demasiado trabajadores para ser divertidos". A pesar de la ruptura, Néstor sigue...

Modernisme: context històric

El Modernisme fou un període de la literatura catalana que va durar des del 1890 fins al 1910, aproximadament. Va ser un procés de transformació de la cultura catalana, regional i tradicionalista, a una cultura nacional i moderna. S'entén per Modernisme l'actitud de voler-se situar al nivell de la modernitat, seguint la moda i rebutjant els gustos del passat.

Aspectes clau de l'obra de Rusiñol

1. Lectures romàntiques: Ironitza aquest període.
2. Concepció de l'art: L'art com a religió i l'artista com un il·luminat.
3. Artista com a sacsejador de consciències: Crítica a la burgesia catalana.
4. Llenguatge i esperit: Ús de sensacions viscudes i llenguatge adequat.
5. Elements autobiogràfics: Ruptura amb la família i elecció

2a CONJUGACIÓ

1. Canvis ortogràfics en el lexema

• Verbs poder i voler: la vocal 'o' canvia a 'u' a l'arrel del singular de la 1a persona del present d'indicatiu i subjuntiu, i en tot l'imperatiu.
• Verbs néixer, jeure, treure: la vocal 'e' de l'arrel canvia a 'a' quan l'arrel és àtona.

2. Lexema velar

• La 1a persona del singular del present d'indicatiu acaba en '-c' i es transforma a '-gu-' entre vocals.
• Tenen lexema velar els verbs acabats en:
  • -ndre, -ldre, -ler: pondre (ponc), moldre (molgui), valer (valc).
  • -èixer: aparèixer (aparec, aparegui).
  • -aure, -eure, -iure, -oure: caure (caic), treure (tregui), riure (ric), coure (coc).

3. Lexema amb diftong

• Verbs de la 2a conjugació acabats en diftong + '-re' canvien:
  • 'u' per 'v' (ex: escriure → escrivim)

Edat Mitjana i Segle XV

Ausiàs March: Poesia. Cinc grups: Plena de seny, Llir entre cards, Mon darrer bé, Amor, amor, Oh foll amor.

Ramon Llull: Llibre de meravelles. La literatura catalana va tenir el seu segle d'or durant el segle XV.

Narrativa Cavalleresca

• Llibres de cavalleries (Amadís de Gaula)
• Novel·les cavalleresques (Tirant lo Blanc)

Tirant lo Blanc: Joanot Martorell. Segona meitat del segle XV, 487 capítols. Destaca el seu erotisme i les relacions prematrimonials entre Tirant i Carmesina.

Segles XVI, XVII i XVIII

Segle XVI (Poesia culta): Pere Serafí, Joan Timoneda, Cristòfor Despuig.

Segle XVII (Poesia): Rector de Vallfogna, Francesc Fontanella.

Segle XVIII: Baró de Maldà, Joan Ramis.

Segle XIX: Renaixença

Jacint Verdaguer: L'Atlàntida,

Recursos Poètics

Metàfora: Es basa en una comparació de la qual s'elimina una part. Exemple: Corrandes d'exili.

Comparació: Presentació d'un fet real idèntic a un altre. Exemple: El sonet, de Josep Carner.

Metonímia: Consisteix a agafar una part pel tot.

Personificació: Atribució de qualitats humanes a objectes o animals. Exemple: Joan Salvat-Papasseit.

Al·literació: Repetició d'un o més sons en un o dos versos (la "s" crea silenci, la "r" ràbia).

Paronomàsia: Ús d'una o dues paraules que es diferencien per poques lletres.

Anàfora: Repetició d'una o més paraules a l'inici del vers.

Hipèrbaton: Desordre de les parts d'una frase.

Hipèrbole: Exageració.

Asíndeton: Eliminació de la conjunció "i" entre oracions.

Polisíndeton: Addició...