Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Verb 'Ser'

Indicatiu

Present: sóc, ets, és, som, sou, són.

Perfet: he estat, has estat, ha estat, hem estat, heu estat, han estat.

Imperfet: era, eres, era, érem, éreu, eren.

Plusquamperfet: havia estat, havies estat, havia estat, havíem estat, havíeu estat, havien estat.

Passat simple: fui, fores, fou, fórem, fóreu, foren.

Passat anterior: haguí estat, hagueres estat, hagué estat, haguérem estat, haguéreu estat, hagueren estat.

Passat perifràstic: vaig ser, vas ser, va ser, vam ser, vau ser, van ser.

Passat anterior perifràstic: vaig haver estat, vas haver estat, va haver estat, vam haver estat, vau haver estat, van haver estat.

Futur: seré, seràs, serà, serem, sereu, seran.

Futur perfet: hauré estat, hauràs estat, haurà estat, haurem...

Tipus d'Oracions i Errors Comuns

Tipus d'Oracions Impersonals

• Oració impersonal de fenomen meteorològic: Neva tota la nit / Trona que fa por.
• Oració impersonal gramatical: Hi ha 12 estudiants / Fa un fred que pela / És de dia o de nit.

Classificació d'Oracions Segons la Modalitat

• Oracions enunciatives: Ens informen d'algun fet.
• Oracions exclamatives: Expressen sorpresa, rebuig o alegria.
• Oracions irreals: Expressen possibilitat, probabilitat o dubte.
• Oracions interrogatives: Utilitzen la pregunta per resoldre situacions (generals/parcials).

Complements Verbals i del Predicat

Verbs Copulatius

Els verbs copulatius són: ser, estar i semblar.

Tipus de Complements

• Complement Directe (CD): La cap de cuina organitza (verb transitiu) els àpats (CD).
• Complement

Goigs

coneix, i es difon imprès en fulls solts: els goigs. Els goigs són composicions religioses de lloança a la Mare de Déu o un sant, al qual es demana protecció; normalment en el full imprès hi ha la imatge religiosa i de vegades inclou la partitura. Com tota la poesia popular, acostuma a ser de versos heptasíl·labs. Hi ha una endreça o tornada inicial, que inclou el refrany que es va repetint, les cobles o estrofes (7 o 8) i la tornada final.

Nadales

Un altre subgènere poètic popular, molt conegut, són les nadales: composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs.

Altres Subgèneres Poètics

Altres subgèneres, no religiosos, són les corrandes (curtes, de 4 o 5 versos heptasíl·labs,...

Noucentisme

És un moviment cultural i artístic, l'inici d'un nou segle.

El nom va aparèixer per primer cop a les glosses d'Eugeni d'Ors.

Entre el 1891-1905 apareixen un gran nombre de corrents, situacions i personatges i la caiguda del Modernisme dona pas al Noucentisme.

Marc històrico-cultural

Noucentisme és el nom que ha estat donat a una etapa de la nostra història cultural i literària limitada per les dates de 1906 i 1923. Tot i així, cal remarcar que són aproximades, ja que a finals del segle XIX i a principis del segle XX hi havia hagut autors que insinuaven tendències properes al que després es consolidà com a Noucentisme. En definitiva l'any 1906 es considera l'inici del Noucentisme per:

• L'inici de la publicació del Glosari d'

El Noucentisme (1906-1923)

Recull el cànon del món clàssic (*perfecció* i *ordre*). Considera que aquest ideal s'aconsegueix a la *ciutat*, no en l'àmbit rural. Va rebre l'impuls de la Mancomunitat de Catalunya, no només econòmic, sinó també a través de personatges influents com Josep Carner. El Noucentisme se sustenta en l'arbitrarietat, entesa com l'ordre imposat per l'àrbitre (l'artista). L'any 1906 és clau per tres motius:

• L'obra La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba (catalanisme polític).
• La publicació del Glossari d'Eugeni d'Ors.
• La publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner.

Eugeni d'Ors proposa el concepte de Noucentisme al seu Glossari, definint-lo com un nou moviment inspirat en el classicisme i el Renaixement...

Joan Maragall

Poeta i intel·lectual que va participar en el regeneracionisme. Va marcar el pensament en el diari de Barcelona on els seus temes principals eren l'amor, la natura i la pàtria. Fill de burgesos que no volia seguir a la fàbrica i volia ser artista. Poeta burgès que no va viure la vida bohèmia. Teoria poètica basada en Viva.

Santiago Rusiñol

Escriptor i pintor de vanguardia, va formar part dels artistes de l'art per l'art i va crear el Cau Ferrat a Sitges. Va viure la vida bohèmia daurada a París, on al Cau es feien festes modernistes. Es va fer drogadicta, però un cop rehabilitat va passar del modernisme i només pintava jardins. Auca del senyor Esteve.

Ramon Vinyes

Berguedà més universal, va escriure obres de teatre i més...

Destaca com un pacient manipulador d'efectes i sentits per aconseguir resultats concrets

Història grisa (1925) és la primera novel·la i la que prefigura les dues següents i és on els elements autobiogràfics són més directes.

Temàticament i estructuralment està lligada al passat pel seu costumisme però també està lligada al futur pel seu psicologisme.

La novel·la se centra en la presentació i anàlisi d'un nucli familiar. La importància d'Història grisa és la d'inaugurar un univers de ficció on es reflecteix una determinada i desencisada concepció del món que serà la constant en Llor: la solitud i el dolor inherents a la vida de l'home sensible, la incomunicació i la crueltat regnants entre els humans fins i tot dintre de...

Literatura Catalana del Segle XX

Context Social, Polític i Cultural

El segle XX a Catalunya va estar marcat per importants canvis socials, polítics i culturals que van influir profundament en la literatura. La Guerra Civil, el franquisme i la transició democràtica van ser períodes clau que van condicionar les produccions literàries.

El Context de la Postguerra

La postguerra va ser un període de repressió i censura que va afectar greument la cultura catalana. La llengua i la literatura van ser perseguides, i molts intel·lectuals van haver d'exiliar-se o treballar en la clandestinitat.

La Renaixença Literària

Malgrat les dificultats, la literatura catalana va aconseguir ressorgir durant la postguerra. Es van publicar obres i revistes en...

El Modernisme Català: Etapes i Característiques

El Modernisme va ser un moviment cultural i artístic que va transformar profundament la societat catalana entre finals del segle XIX i principis del XX. Es pot dividir en dues etapes principals:

Primera Etapa del Modernisme (1892-1900)

Aquesta fase inicial es va caracteritzar per una forta voluntat de ruptura amb les tradicions establertes i una recerca de la modernitat. Entre els seus representants més destacats trobem:

• La intrusa (1892) de Maurice Maeterlinck
• Un enemic del poble (1882) de Henrik Ibsen

La revista L'Avenç (1891-1893) va ser fonamental per iniciar el moviment, organitzant una campanya ortogràfica per promoure una gramàtica accessible per a tothom. En aquest context, Jaume Brossa...

El Modernisme

Sorgeix a finals del segle XIX i principis del XX i s’estén per tota Europa.

Té l’intenció de modernitzar i europeïtzar la literatura catalana.

Critica la societat i cultura catalanes, considerades anacròniques, antiquades i localistes.

El moviment comporta l’inici d’una obsessió constant per marcar distàncies amb el passat, per cremar etapes i mirar cap al futur. El segle XX va significar, entre altres coses, una celebració constant de la novetat.

Estava caracteritzat pel simbolisme (moviment francès que reacciona contra el realisme i es fonamenta en la suggestió i en una tendència cap allò espiritual) i el decadentisme (tendència francesa que exagera alguns trets del simbolisme i es recrea en la decadència de...