Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Universitat

1. Anàlisi del Poema "Desolació"

a) Qui és el protagonista del poema? Què li va passar? Quins sentiments expressa?

El protagonista és un arbre. S'ha anat morint poc a poc i ha anat perdent les branques. Expressa sentiments de tristesa.

b) Joan Alcover va perdre la seva dona i diversos dels seus fills. Creus que el poema hi pot fer referència?

Sí, perquè cada branca caiguda pot representar la pèrdua de la seva dona i els seus fills.

c) Busca-hi una personificació, una comparació i una metàfora.

Comparació: "cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa."

2. L'Exposició Oral

Quines són les característiques d'una exposició oral? Com ho han de fer per exposar oralment un tema?

• Procurar parlar en veu prou alta perquè tothom et senti.
• Intentar

Anàlisi del Poema "Brollador": Vida, Mort i Fugacitat

A continuació, analitzem el poema. Comencem per la seva estructura formal.

Estructura Externa: Mètrica i Rima

El poema es divideix en quatre estrofes: dues de quatre versos (quartets) i dues de tres versos (tercets). Aquesta disposició formal correspon a la d'un sonet. No obstant això, no compleix amb la característica mètrica típica dels versos hendecasíl·labs, sinó que està format per versos heptasíl·labs (set síl·labes).

Pel que fa a la rima, no segueix un patró estricte. Tot i que trobem rima consonant en molts versos (especialment amb la terminació –es), aquesta està distribuïda de manera arbitrària. Per tant, podem considerar que el poema utilitza rima lliure.

Estructura

Complement de Règim Verbal (CRV)

Definició

El complement de règim verbal (CRV) és un complement que el verb demana amb la presència obligatòria d'una preposició. Per localitzar-lo, cal fixar-se en la presència de la preposició.

Exemple: Dubta de tot.

Classificació dels Verbs

Els verbs que demanen un CRV es classifiquen segons la preposició que porten:

• a: contribuir a, aspirar a, renunciar a, acostumar-se a…
• de: recordar-se de, oblidar-se de, constar de, gaudir de…
• en: tardar en, pensar en, consistir en, creure en…
• amb: avenir-se amb, adir-se amb, comptar amb…

Estructura del CRV

El CRV pot presentar les estructures següents:

• Sintagma preposicional: Penso en tu. Em recordo de tot. S'avé amb tothom.
• Infinitiu: Es presta a ajudar-nos. S'

La Poètica d'Aristòtil (s. IV a.C.)

Obra centrada en la tragèdia grega que estableix els perceptes bàsics per a la narració d'històries:

• Estructura clàssica (inici, nus, desenllaç)
• Ethos: el caràcter dels personatges que es revela a través de les seves accions i les decisions que prenen. En la tragèdia, els personatges estan al servei de l'acció.
• Peripècia: Fet inesperat que canvia la direcció en què s'estava desenvolupant l'acció (punt de gir)
• Anagnòrisi: El personatge acaba coneixent-se a si mateix i progressa (arc de transformació)

Des de l'antiguitat, les històries es divideixen en dues grans categories:

• Històries de ficció (mites, llegendes, teatre grec) - literatura, teatre
• Històries de no-ficció (cròniques històriques)

Màrius Torres (1910-1942)

Influència i estil poètic

En la seva poesia, hi van tenir una gran influència tant la figura del seu pare com les creences sobre la metempsicosi (el traspàs de l'ànima humana, en separar-se del cos pel fet de morir, al cos d'un altre ésser), la pròpia experiència del dolor i l'enfrontament amb la mort.

La llengua dels seus poemes s'allunya de tot col·loquialisme o dialectalisme. Màrius sentia fortament l'atracció de l'absolut, però era massa fi per a cedir al dimoni de la facilitat. L'exigència de la perfecció, àdhuc externa, li era congènita i potser per això la forma, la seva forma perfecta, no l'engavanyava. L'hi ajudava la possessió d'una llengua ja depurada i perfecta, la manca de la qual explica...

El Moviment Modernista

Durant els darrers anys del segle XIX i els primers del XX, Europa va viure un procòs de modernització de la vida cultural. Aquest moviment va ser conegut amb diverses denominacions segons el país: Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya, entre d'altres. A Catalunya, el moviment va anar més enllà de la cultura, afectant diversos aspectes de la vida social. El Modernisme català va sorgir a cavall dels segles XIX i XX amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna, buscant acostar Catalunya a Europa.

Modernisme i Societat: L'Hegemonia Burgesa

La restauració de la monarquia borbònica el 1874 va donar pas a un període de pau social que va consolidar...

Bruixa de dol: Influència i Simbologia

Bruixa de dol: Influència de J.V. Foix (el dol) i de Joan Brossa (el joc i l’atzar). Es tracta de poesia culta; són sonets que reflexionen sobre l’amor i l’erotisme. L’amor té dues cares. La poeta es qüestiona les seves decisions i el fet de començar de nou l’experiència viscuda. Hi ha una lluita entre la solitud i el plaer compartit.

No vol viure una relació de “dominació” en què ella estigui sotmesa, tot i que hi ha moments en què l’accepta perquè les ganes de plaer la dominen. Inclou poemes dedicats a les amigues.

Simbologia i Camps Semàntics

• Simbologia: cranc, escorpí, trena, collaret, anell, ventall, lluna, aranya, cavall.
• Camp semàntic joc-atzar-bruixes: destí, joc, ruleta,

Poesia Medieval Catalana (Segles XV)

Ausiàs March: "Colguen les gents ab alegria festes"

(Que alegrement la gent celebri festes)

Resum

El poema comença amb la descripció detallada del divertiment i es contraposa a la seva actitud per manca d’amor. Defensa el dret que té cadascú a ajuntar-se amb qui vulgui. Ningú el vol veure pel seu estat anímic. Al final s’adreça a la dama dient que tot home pot morir i es pregunta si la dama ploraria en la seva absència.

Forma

• 5 cobles de 8 versos decasíl·labs i una tornada de 4 versos.
• Rima creu-creuada (ABBA).

Joan Roís de Corella: La Balada de la Garsa i l’Esmerla

Resum

Dos ocells (garsa i esmerla) tenen un diàleg amorós que reflecteix els sentiments entre el poeta i la dama. És una història...

La Llengua Estàndard i la Variació Lingüística

La llengua estàndard ocupa l’espai que hi ha entre el nivell literari i el nivell col·loquial de la llengua històrica. V

La fixació de la llengua estàndard depèn de la normativa gramatical. F

La distinció entre els termes varietat, dialecte i llengua no ha provocat mai cap polèmica dins la Sociolingüística. F

El sistema fonològic tònic majoritari en català consta de set fonemes vocàlics. V

Per al lingüista F. Fernández, el portuguès i el gallec, des de la perspectiva sociolingüística, són la mateixa llengua. F

El dialectòleg italià Mario Alinei proposa el neologisme lingüema com a substitut lingüísticament neutre del terme dialecte. F

Pronunciació i Normativa en Registres

Vinyes Verdes Vora el Mar - Josep Maria de Sagarra

El poema es pot dividir en dues parts: la primera, que engloba les tres primeres estrofes, i la segona, que comprèn les quatre darreres. En la primera part, el poema descriu les vinyes tal com són a la primavera. Regna el verd en les fulles de les vinyes amb el mar de companyia i neixen els primers fruits, verds també. En la segona part, el fruit madura fins que és hora de la collita i el raïm s'extreu de les branques. La natura inicial, doncs, és harmònica. El verd accentua la joventut; aquesta joventut de les vinyes es vincula amb la fertilitat quan apareix l'userda (alfals) (v.7).

La temporalitat ens ensenya com fructifiquen les vinyes i els homes; arribem, doncs, un altre vegada a...