Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Matemàtiques

Mates tema 6 succesions

Matemàtiques3,25 KB

Successions: correlació de nombres ordenats que entre ells tenen alguna relació matemàtica.
Terme general: fórmula matemàtica que ens permet deduir qualsevol dels termes de la successió a partir de la seva posició.

- Hi ha dos tipus, dos casos especials, les progressions:
Progressió aritmètica:  succesió en la qual per anar d'un terme al següent  es va sumant el mateix valor. (Diferència: resultat de la resta dels termes de la succesió, la descobrim restant).

Progressió geomètrica: successió en la qual cada terme s'obté multiplicant l'anterior per un mateix valor. (Raó: nombre que es va mulitplicant).

Interpolació: situar al mig de dos termes donats, més termes intermitjos de manera que el resultat final sigui una successió....

Continua llegint "Mates tema 6 succesions" »

Rectes obliqües

Matemàtiques1,24 KB

geometria: la paraula geo = terra i la paraula metria = metre. Significa mesura de la terra.
els tres elements geometrics:
el punt, la línia i el pla
cartabó: 90º, 45º, 45º
escaire: 90, 30, 60
rectes paral.Leles: son rectes que mai es tocan
rectes obliqües: sin rectes que es troben i forman 4 angles
rectes perpendiculars: son rectes k mai es troben i forman 90º
diferencia entre mediatriu i besectriu : la bisectriu separa un angle en dos parts igual i la mediatriu es que separa un sagment en dos parts iguals.
diferencia entre recte, semirect i un sagment de recta: una recta no te principi ni fi. La semirecta te principi pero no fi. Un sagment de recta te principi i fi.
angles segons els graus: iguals, complementaris, suplementaris.
segons els
...
Continua llegint "Rectes obliqües" »

Importància del carrer Joan fuster

Matemàtiques2,98 KB

Les xifres de la delinqüènciaanalitza«cualquier tiempo pasado fue mejor». Antigament la demografia era molt inferior que avui en dia i per lo tant l'índex de delinqüència era menor. A més a més les estadístiques diuen la incidència de delinqüència però, podem comparar-les amb les estadístiques de l'Edat Mitjana?. Demés genocidis com el de Hitler y demés bojos de l'historia que han assassinat milers de persones no es conten com a delicte sinó com a qüestions polítiques.Importància del carrer.aquell lloc en el que els xiquets podien relacionar-se sense perill del que lis pasara alguna cosa. Els xiquets d'avui dia fan el trajecte casa-col·legi, col·legi-casa, i quan estan en casa es posen q veure la tele parlant en castellà.
...
Continua llegint "Importància del carrer Joan fuster" »

Funcions d'Utilitat: Tipus, Propietats i Conjunt Pressupostari

Matemàtiques2,92 KB

Funcions d'Utilitat

Tipus i Propietats

Si la utilitat marginal és positiva, tenim monotonia forta: més consum d'un bé implica més utilitat. Si el pendent de la corba cau quan x1 augmenta, tenim convexitat estricta, o si la segona derivada és positiva.

Si les preferències són convexes, la corba d'indiferència no pot estar per sobre; si són estrictament convexes, ha d'estar per sota. Un mapa regular es dona si la relació de preferències satisfà les condicions.

RMS

La RMS (Taxa Marginal de Substitució) és el pendent de la línia tangent a la corba d'indiferència. Només depèn de x2. Els complements perfectes no tenen RMS. Si el bé 1 és neutre, RMS = 0. La RMS és decreixent, subjectiva i el seu pendent d'una corba fixada no depèn

...

Continua llegint "Funcions d'Utilitat: Tipus, Propietats i Conjunt Pressupostari" »

Guia de Càlcul: Derivades, Integrals i Funcions

Matemàtiques3,83 KB

Relacions entre els gràfics de f(x) i f'(x)

  1. Els extrems de f(x) corresponen a zeros de f'(x).
  2. Els punts d'inflexió de f(x) corresponen a extrems de f'(x).
  3. Els intervals de creixement (o decreixement) de f(x) corresponen a intervals on f'(x) té signe positiu (o negatiu).

Integració indefinida

F(x) és una primitiva de f(x) si F'(x) = f(x). La integral indefinida s'expressa com:
∫f(x)dx = F(x) + C
on C és la constant d'integració, calculable si es coneix un punt de pas de la primitiva.

Regles d'integració

  1. ∫(f(x) ± g(x))dx = ∫f(x)dx ± ∫g(x)dx
  2. ∫k · f(x)dx = k · ∫f(x)dx, amb k ∈ ℝ
  3. ∫axndx = (a / (n+1)) · xn+1 + C

Integració definida: Regla de Barrow

Sigui F(x) una primitiva de f(x). Llavors, la integral definida entre a i b és:...

Continua llegint "Guia de Càlcul: Derivades, Integrals i Funcions" »

Vectors, Rectes i Plans: Guia Completa i Fórmules

Matemàtiques587,4 KB

Vectors: Conceptes i Operacions

Vectors: Punts A i B (dos punts).

Components d'un vector AB→: B - A = (x, y, z).

Mòdul d'un vector: |AB→| = √(x2 + y2 + z2).

Operacions amb vectors: Si tenim U→ i V→, podem fer operacions com 2U→ - 3V→.

Punt mitjà d'un segment AB→: M = (A + B) / 2.

Divisió d'un segment en parts: Dividir AB→ pel nombre de parts desitjades. Després, a A se li sumen les parts necessàries per arribar al punt desitjat.

Dependència i Independència Lineal

Vectors linealment dependents i independents:

  • 2 vectors (ex: U→ i V→): Si U1/V1 = U2/V2 = U3/V3, són linealment dependents i paral·lels. Si no són equivalents, són linealment independents.
  • 3 vectors (ex: U→, V→ i W→): Si el determinant de la matriu 3x3
...
Continua llegint "Vectors, Rectes i Plans: Guia Completa i Fórmules" »

Anàlisi microeconòmica: Funcions i demandes

Matemàtiques2,65 KB

rms: si és decreixent en termes absoluts les corbes són convexes.

- La corba que passa per 1,0 i 0,1: no pot estar per sobre de la recta quan les pref son convexes, i no pot estar per sota quan són estrictament convexes.

- RMS: és el pendent de la tangent en un punt. Pendent en una corba d'indiferència fixada.


Una funció monòtona sempre té una taxa de variació positiva, pendent +. Qualsevol transformació d'una funció d'utilitat també és una funció d'utilitat vàlida per representar les mateixes preferències.

Pref de diccionari (no representables per utilitat, no continuitat). Les regulars sí.

Màxima utilitat quan rms= -px/py.


Funcions: Lineal: a1x1 + a2x2 = S.P rms= -1 convexa i fortament monòtona. Leontief: Min(x1/a1, x2/a2): Convexes,...

Continua llegint "Anàlisi microeconòmica: Funcions i demandes" »

Llenguatge numèric i algebraic: conceptes bàsics

Matemàtiques2,45 KB

Llenguatge numèric i llenguatge algebraic

El llenguatge en què intervenen nombres i signes d'operacions l'anomenem llenguatge numèric. El llenguatge que combina lletres amb nombres i signes d'operacions aritmètiques l'anomenem llenguatge algebraic.

Expressió algebraica

Una expressió algebraica és un conjunt de nombres i lletres units amb els signes de les operacions matemàtiques.

Valor numèric d'una expressió algebraica

El valor numèric d'una expressió algebraica és el nombre que obtenim quan substituïm les lletres per nombres i fem les operacions que s'hi indiquen.

Monomis

Un monomi és una expressió algebraica formada per productes de nombres i lletres. Els nombres els denominem coeficients, i les lletres amb els seus exponents, part...

Continua llegint "Llenguatge numèric i algebraic: conceptes bàsics" »

Funcions matemàtiques de primer i segon grau

Matemàtiques2,6 KB

Funció

Funció: una funció, f(x) és una relació entre dues variables, en la qual per a cada valor de la variable independent, x (antiimatge) li correspon un únic valor de la variable dependent, y (imatge).

Teoria:

La representació gràfica d'una funció de primer grau és sempre una recta, el signe del pendent de la qual és positiu si l'angle format amb el semieix positiu d'abscisses és agut o negatiu si és obtús.

La representació gràfica d'una funció de segon grau és sempre una paràbola, les branques de la qual s'obren cap a dalt si el coeficient de x2 és positiu o cap a baix si és negatiu i l'abscissa del vèrtex té el valor -b: 2a

Estudi d'una funció

1-Domini: valors que poden agafar les x D= [-5,5]

2-Recorregut: valors que...

Continua llegint "Funcions matemàtiques de primer i segon grau" »

Conceptes Bàsics d'Estadística: Freqüències, Gràfics i Mesures

Matemàtiques4,53 KB

Conceptes Fonamentals d'Estadística Descriptiva

Freqüències Estadístiques

  • Freqüència Absoluta (ni): És el nombre de vegades que apareix a la mostra un valor determinat de la variable.
  • Freqüència Absoluta Acumulada (Ni): És el nombre de vegades que ha aparegut a la mostra un valor menor o igual. (Per calcular-la, la variable ha de ser quantitativa o qualitativa ordenable.)
  • Freqüència Relativa (fi): És el quocient entre la freqüència absoluta i la mida de la mostra.
  • Freqüència Relativa Acumulada: És la freqüència relativa calculada amb valors acumulats.

Representacions Gràfiques

  • Histograma: S'utilitza per veure la distribució d'una variable contínua. A l'eix X hi ha els intervals de dades. Està compost per rectangles l'ample
...
Continua llegint "Conceptes Bàsics d'Estadística: Freqüències, Gràfics i Mesures" »