Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Qüestionari de llengua catalana: respostes i correccions

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,94 KB

1.Els termes són:Mots monosèmics

2.La paraula DIÜRN: Correcte
3.Categories gramaticals variables:tenen morfemes flexius
4.Una columna periodística és: un text argumentatiu
5.L'article del sintagma L'UNIVERSITAT:CAP CORREC
6.La paraula CREUEU se separa: CRE-UEU
7.ANÀLISI és una paraula de gènere: Femení
8.El plural de ÍNDEX: Índex i Índexs
9.El plural de país: Països
10.oració veu passiva de "Els equips tenien competicions cada setmana" és "Les competicions eren tingudes pels equips cada cap de setmana: No es pot passar a veu passiva pq verb no es agenitiu.
11.Oració "A la sala de cinema hi havien butaques buides" : incorrecte,"hi havia butaques buides a la sala de cinema
12.Una oració passiva pronominal: cap correct
13.FORMA correcta
...
Continua llegint "Qüestionari de llengua catalana: respostes i correccions" »

Sistema nerviós i sistema endocrí: funcions i components clau

BiologiaActualitzat el 3,45 KB

El sistema nerviós recull i analitza els estímuls, externs i interns, elabora les respostes necessàries per al funcionament del cos i les transmet fins als òrgans efectors.

El teixit nerviós, que forma el sistema nerviós, està constituït per dos tipus de cèl·lules: les neurones i les cèl·lules de la glia. Segons la funció que fan:

  • Sensitives: Porten la informació des dels receptors fins als centres nerviosos on s'analitzen i s'elaboren les respostes.
  • Motors: Transmeten la resposta fins als efectors i provoquen la contracció dels músculs o la secreció de les glàndules.
  • Interneurones o neurones d'associació: Connecten les neurones sensitives amb les motores.
  • Cèl·lules de la glia: Es localitzen entre les neurones formant la neurologia,
...
Continua llegint "Sistema nerviós i sistema endocrí: funcions i components clau" »

Plaute i Terenci: vida, obres i estil de la comèdia llatina

LlatíActualitzat el 3,43 KB

Plaute: Mestre de la Comèdia Llatina Antiga

Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap al 251 aC a Sarsina, a l'antiga Úmbria, i mort el 184 aC.

Biografia i Context Històric de Plaute

Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Úmbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute[1] i el fa mort durant la magistratura de Cató (184 aC). Un dels còdexs més antics, el Palimpsest Ambrosià, informa que el Pseudolus va ser representat l'any 191 aC. Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l'any 254 o bé del 251 aC a Sarsina, i la mort a Roma al voltant de l'any 184 aC. Tota la resta és incerta o llegendària....

Continua llegint "Plaute i Terenci: vida, obres i estil de la comèdia llatina" »

Tècniques d'exploració física: paràmetres vitals, posicions i instruments

Esport i educació físicaActualitzat el 3,81 KB

Tècniques d'Exploració Física

  • Inspecció: Observar detingudament en conjunt i els petits detalls.
  • Palpació: Tocar amb les mans fins a trobar punts dolorosos, deformacions, variacions en la mida dels òrgans, etc.
  • Percussió: Colpejar amb els dits diferents parts sobre el tòrax i l'abdomen.
  • Auscultació: Escoltar els sons, fisiològics o patològics, produïts a l'interior del cos.

Materials i Instruments per a l'Exploració Física

  • Bàscula amb tallímetre: Per mesurar el pes i l'alçada.
  • Esfigmomanòmetre o tensiòmetre: Per a la mesura de la pressió arterial.
  • Tensiòmetre manual: Parts: Manòmetre de mercuri o aneroide, Manguit amb bossa inflable, Bomba de cautxú, Tub connector.
  • Tensiòmetre digital.
  • Fonendoscopi: Per escoltar els sorolls cardíacs
...
Continua llegint "Tècniques d'exploració física: paràmetres vitals, posicions i instruments" »

El Coliseu de Roma: història, arquitectura i funcionament

Art i humanitatsActualitzat el 2,3 KB

El Coliseu: Història i Arquitectura

El Coliseu va ser encarregat per l'emperador Flavi Vespasià i realitzat per un autor desconegut. Data del segle I (72-80 d.C.). És un amfiteatre construït amb blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc. Es troba a Roma i és d'estil romà imperial.

Descripció formal

La part de la façana conservada està articulada en quatre nivells aixecats sobre un estilobat. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes adossades. El quart nivell està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars.

De dalt a baix, se superposen aquests ordres:

  • Dòric-toscà
  • Jònic
  • Corinti

L'últim pis estava decorat amb lesenes d'estil...

Continua llegint "El Coliseu de Roma: història, arquitectura i funcionament" »

El Segle d'Or a València: context i Joan Roís de Corella (segle XV)

Ciències socialsActualitzat el 3,29 KB

El Segle d'Or a València: Context Històric

Durant el segle XV, València va viure un període d'esplendor conegut com el Segle d'Or. Aquesta època es va caracteritzar per un fort creixement demogràfic i per consolidar-se com un gran centre mercantil i financer, gràcies al seu gran port al Mediterrani. Aquest auge va coincidir amb la crisi a Catalunya i una gran efervescència cultural.

L'Efervescència Cultural i els Cercles Literaris

Malgrat la manca de cort, la vida cultural es canalitzava a través de certàmens i tertúlies. Es distingien dos cercles literaris antagònics:

  • Joan Roís de Corella: Els seus membres es reunien a casa de Berenguer Mercader. Eren escriptors procedents de la noblesa o l’alt patriciat urbà. Els seus continguts
...
Continua llegint "El Segle d'Or a València: context i Joan Roís de Corella (segle XV)" »

Adreça desconeguda: resum i anàlisi de l'amistat, el nazisme i la traïció

Llengua i literaturaActualitzat el 2,36 KB

L'evolució de l'amistat entre Max i Martin

La relació entre en Max i en Martin l'any 1932 és molt bona. Són molt amics, ja que es coneixen de fa molt temps gràcies als seus negocis en les galeries d'art de Califòrnia, on són socis. Tanmateix, la seva relació es deteriora progressivament quan Martin torna a Alemanya amb la seva esposa, l'Elsa, i els seus fills; amb l'arribada de Hitler al poder, aquest canvia radicalment d'ideologia.

El punt d'inflexió: el cas de la Griselle

La relació canvia definitivament quan la germana d'en Max, la Griselle, demana ajuda a en Martin perquè està sent perseguida pels nazis. En Martin es nega a ajudar-la, deixant-la morir a mercè del règim.

Valoració personal de l'obra

Aquest llibre es caracteritza...

Continua llegint "Adreça desconeguda: resum i anàlisi de l'amistat, el nazisme i la traïció" »

Procediments lingüístics: derivació, composició i registres

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,9 KB

Procediments de les llengües

Derivació

Derivació: Consisteix a afegir a l'arrel d'una paraula uns elements, els afixos, per a obtenir noves paraules. Poden ser:

  • Prefixos: si van al davant (ex.: desfer).
  • Infixos (o insufixos): si es troben al mig (ex.: xicotet).
  • Sufixos: si van darrere del lexema (ex.: blancor).

Composició

Composició: Procés per mitjà del qual es combinen dues o més bases lèxiques per formar una paraula composta.

Habilitació

Habilitació: Crea noves paraules, però sovint els elements adquireixen funcions diferents. Ex.: «El dinar s'ha fet». Tipus:

Com a substantiu

  1. Verb: berenar
  2. Adjectius: dolç
  3. Numerals: cinquè
  4. Adverbis: demà
  5. Pronoms: jo

Com a adjectius

  1. Substantius: verd
  2. Participis: pesat
  3. Adverbis: sona molt fort

Derivació per sufixació

Derivació

...
Continua llegint "Procediments lingüístics: derivació, composició i registres" »

La pell: estructura, funcions i capes

BiologiaActualitzat el 2,67 KB

Què és la pell?

Capa prima que recobreix tot el cos. Superfície prima, extensible i poc permeable a l’aigua. És l’òrgan més gran, amb una superfície d’1,5 a 2 m2.

Funcions de la pell

  • Regula la temperatura corporal.
  • Emmagatzema aigua i greix.
  • És un òrgan sensorial.
  • Evita la pèrdua d’aigua.
  • Prevé l’entrada de bacteris.
  • Participa en la relació sensorial.

L’EPIDERMIS

L’epidermis és la capa externa i prima de la pell.

És més gruixuda en determinades àrees com al palmell de les mans i les plantes dels peus.

Les cèl·lules de l’epidermis muden constantment entre 12 i 14 dies.

Capa basal

És una fila de cèl·lules vives que estan en continu moviment.

  • Conté melanòcits que produeixen la melanina.
  • Conté cèl·lules de Langerhans que
...
Continua llegint "La pell: estructura, funcions i capes" »

Facies metamórficas de las metabasitas: zeolitas, esquistos verdes, anfibolitas, granulitas y eclogitas

CastellàActualitzat el 3,05 KB

Facies metamórficas de las metabasitas

A. Metabasitas de grado muy bajo: ambas facies se dan en contextos geodinámicos de fondo oceánico, donde existe metamorfismo de baja P y T inmediatamente posterior a la salida del basalto en la dorsal.

Zeolitas

La zeolita como mineral diagnóstico.

Subesquistos verdes

Las asociaciones minerales diagnósticas son:

  1. prehnita + pumpellyita
  2. prehnita + actinolita
  3. pumpellyita + actinolita

Prehnita y pumpellyita son los silicatos cálcicos diagnósticos en vez de zeolitas o epidota.

B. Metabasitas en secuencias de P intermedia y baja

1. Esquistos verdes

Facies de baja P y entre 200-400 °C. La asociación mineral diagnóstica para rocas básicas e intermedias en estas condiciones de P y T está muy bien definida y está...

Continua llegint "Facies metamórficas de las metabasitas: zeolitas, esquistos verdes, anfibolitas, granulitas y eclogitas" »