Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

La província, les diputacions i altres entitats supramunicipals a Espanya

GeografiaActualitzat el 3,63 KB

Província: Es una entitat local determinada per L’agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat Per al compliment de les seves finalitats.

Fiinalitats de la província: Assegurar la Presentació en la totalitat del territori provincial dels serveis de Competències municipal. Coordinar l’administració local amb l’autonomia i L’estatal.

Organs provincials: President: es la responsable de Dirigir el Govern i l’administració de la província, representa la Diputació i Convoca i presideix les sessions del Ple. Vicepresidents: substitueixen El president en cas de vacant, absència o malaltia. Ple: constituït pel President i els diputats. La seva funció es l’aprovació i la modificació de les Ordenances,

...
Continua llegint "La província, les diputacions i altres entitats supramunicipals a Espanya" »

Liberalisme, nacionalisme i revolucions del segle XIX: revolució francesa, restauració i unificacions

HistòriaActualitzat el 7,4 KB

Liberalisme i nacionalisme"1789al1870": La revolució francesa 1789: les causes van ser les protestes camperoles per les males collites de blat, la degradació de les condicions de vida i la imposibilitat de pagar els impostos als privilegiats. Les protestes de les mases urbanes per la carestía dels aliments, la reducció de l'activitat industrial(atur) per la competencia dels productes anglesos(liberalisme). La burgesia perque nomes ells paguen impostos i no tenen accés a carrecs polítics. Revelió de la noblesa: l'estat estava en banca rota i la noblesa volia conservar els privilegis de no pagar impostos, va alegar que nomes podien aprovar impostos els estats generals que no sabien reunit desde 1640. El procés: tot el procés de reformes
...
Continua llegint "Liberalisme, nacionalisme i revolucions del segle XIX: revolució francesa, restauració i unificacions" »

Fullet informatiu: característiques i finalitat

Psicologia i sociologiaActualitzat el 975 bytes

Fullet informatiu:
Té com a finalitat informar.
La informació s'hi presenta d'una manera clara , directa i atractiva per aixó el text sol anar acompanyat d'il.Lustracions.
Els continguts s'hi exposen seguint un ordre lògic de manera que puguen ser entesos fàcilment pel destinatari.
El receptor reconeix implñicitament en l'emissor una certa autoritat sobre el tema que s'hi tracta i confia que les dades exposades són objectives i fiables.
El fullet és obre d'un col·lectiu  per aixó s'escriu en tercera persona
Per a les explicacions s'utilitza el present d'indicatiu.
S'elabora en el nivell de llengua estàndard amb un llenguatge senzill i directe que inclou un vocabulari específic del tema.

Neologismes i préstecs: formació i tipus de paraules noves en català

Llengua i literaturaActualitzat el 2,74 KB

Els préstecs i els neologismes: les llengües amplien permanent ment Els seus repertoris lexics amb la finalitat d’adaptar-los a les noves Necessitats comunicatives. Els Neologismes: son paraules formalment noves que es creen per a designer Concepts o objectes nous. Es poden generar de diverses maneres: - per derivació: Afegint prefixos o sufixosa una paraula ja existent. – per composició: unint Dues paraules que ja existien, o unint element presos del llatí o del grec. Aquest darrer tipus s’anomena composició culta. – per siglació: unint les Primeres lletres d’altres paraules.

Els préstecs: son Paraules que s’incorporen a una llengua procedents d’una altra davant de la Necessitat de designar conceptes nous. Al llarg de...

Continua llegint "Neologismes i préstecs: formació i tipus de paraules noves en català" »

Bruixa de Dol de Maria-Mercè Marçal: Símbols i Feminisme

Llengua i literaturaActualitzat el 3,52 KB

Símbols i Significats a Bruixa de Dol

Identifiquem diversos elements simbòlics amb càrrega metafòrica:

  • Identitat femenina: lluna, bruixa, fada, ombra, mirall, pluja, aigua.
  • Erotisme i cos: llangardaix, ocell, espasa, flor, petxina, sol, foc.
  • Perill i dolor: estels amargs, foscor, ganivets, ullals.
  • Màgia: zòdiac, astrologia, bruixa, mag.
  • Natura: heura, arbre, cargols, fulles.

Aquests símbols enriqueixen el text, aportant profunditat i matisos a la interpretació.

Estructura i Temàtica de l'Obra

Bruixa de Dol s'estructura en dues parts diferenciades:

Primera Part: Bruixa de Dol (El Jo)

Aquesta secció explora el món interior del jo poètic, centrant-se en la reflexió personal, el dol, la independència i la solitud. S'organitza en:

  • Divisa (Introducció)
...
Continua llegint "Bruixa de Dol de Maria-Mercè Marçal: Símbols i Feminisme" »

Palanca, pla inclinat i cargol: màquines simples

TecnologiaActualitzat el 3,47 KB

- La palanca
Lespalanques ens permeten fer moltíssimes tasques fàcilment. Són unes barres o elements rígids que oscil·len sobre un eix o punt de suport.Quan fem servir questes màquines, apliquem una força (Fa) en un punt de la barra per actuar sobre una càrrega (Fc), cosa que origina un gir sobre el punt de suport.

Perquè una palanca amb el punt de suport al centre es mantingui en equilibri, la força que s'hi aplica haurà de ser igual a la càrrega. Si el punt de suport és més a prop de la càrrega, la força haurà de ser més gran.

És a dir, la palanca s troba en quilibri quan el producte de la força aplicada (Fa) per la seva distància (da) a l'instant de suport és igual al product de la càrrega (Fc) per la seva distància
...
Continua llegint "Palanca, pla inclinat i cargol: màquines simples" »

Dialectes del català i connectors subordinats: esquema de gramàtica

Llengua i literaturaActualitzat el 4,98 KB

ORIENTAL 

­‐ Rossellonès  o  septentrional   

‐ Central:   Barceloní   Tarragoní   Septentrional  de  transició   Salat   Xipella  

‐ Baleàric:   Mallorquí   Menorquí   Eivissenc  

‐ Alguerès    

OCCIDENTAL

‐ Nord-­‐occidental:   Lleidatà   Tortósí   Pallarès   Ribagorça  

‐ Valencíà:   Septentrional   Apitxat   Meridional  

SUB.ADV

- Lloc/Temps/Mode

- Comparativa:  Tantes com/millor que / Com més../ Tan..Com

-Condicional: Si../Pasat que../ mentres que/ En cas que

- Causal: Perquè/ Atès que/

- Final: A fi que / Per tal que / per

- Consecutiva: De manera que / Tantes.. Que/ Ja que

- Concessiva: Tot i que / Baldament/ Encara

...
Continua llegint "Dialectes del català i connectors subordinats: esquema de gramàtica" »

Reforma fabriana: la normativització del català al segle XX

Llengua i literaturaActualitzat el 5,35 KB

Normativització

Al llarg de segle XIX, i arran de la Renaixença, sorgí una polèmica entre els academicistes o “jocfloralistes” (partidaris de fer una normativa basada en la llengua medieval Antiga) i els partidaris de fer una normativa el més propera possible a la Parla quotidiana.   

Va ser as finals del Segle XIX, qual la revista l’Avençva posar en Marxa l’anomenada normativització Ortogràfica amb l’objectiu de depurar el català de barbarismes i d’unificar L’ortografia.

Durant el primer Terç de Segle XX Catalunya va viure una efervescència política que va Culminar amb la recuperació d’un cert poder polític (la Generalitat) i amb la Recuperació de molts signes d’identitat, tals com la llengua.

En El terreny

...
Continua llegint "Reforma fabriana: la normativització del català al segle XX" »

Personatges de Curial e Güelfa i Ausiàs Març: resum i context

Llengua i literaturaActualitzat el 2,52 KB

3- Ausiàs Març: A la seva família es va anar morint la gent sospitosament, i la van deixar quasi sense descendència. 1397 neix un nen sa i fort, anomenat Ausiàs Març. Es educat com un humanista, home d'armes i lletres -> domina molt bé l'art de la falconeria, Alfons el Magnànim lo diu que vagi a la seva cort, i l'anomena falconer reial. Es va casar amb la germana de Tirant. Isabel Martorell. No van tenir cap fill, però fora del matrimoni va tenir 5 fills, a part d'això vol tenir una dama del "dolce estil nuovo"./ La seva poesia te força i passió. El seu concepte de l'amor ja no es l'amor cortès. La llengua es destil directe, amb versos anomenats decasíl·labs ausiasmarquians. Utilitza les comparacions i metàfores. S'han dividit
...
Continua llegint "Personatges de Curial e Güelfa i Ausiàs Març: resum i context" »

Llista completa de connectors textuals en català: Classificació i ús

Llengua i literaturaActualitzat el 4,59 KB

Classificació dels connectors textuals en català

Connectors temporals (Seqüència i simultaneïtat)

  • En el moment de...
  • Mentre...
  • Quan...
  • Al cap d'una estona...
  • Al cap de mitja hora...
  • Després...
  • Anteriorment...
  • Poc abans...
  • Al mateix temps...
  • Llavors... / Aleshores...
  • Simultàniament...
  • Més tard...
  • Més endavant...
  • Tot seguit...
  • A continuació...
  • En acabant...

Connectors exemplificadors o aclaridors

  • Per exemple...
  • Per posar un exemple...
  • Això és...
  • És a dir...
  • Per il·lustrar tot el que diem...
  • Com a mostra d'això...
  • I ara posarem un exemple d'això.

Connectors per insistir o continuar sobre el mateix punt

  • A més a més...
  • A més...
  • A més d’això...
  • I encara més...
  • Així mateix...
  • Tanmateix...
  • Així doncs...
  • Tot seguit...
  • D'altra banda...

Connectors d'oposició i

...
Continua llegint "Llista completa de connectors textuals en català: Classificació i ús" »