Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes
Mesures reformistes de Carles III i la Il·lustració espanyola
LA IL·Lustració ESPANYOLA.Ø La Il·lustració va ser el moviment cultural del Segle XVIII. Ø Les característiques principals de la Il·lustració són:
§ La Raó guia l’home en les seves relacions amb la naturalesa, amb Déu I amb els altres homes. § L’ús de L’Empirisme i el desenvolupament de l’observació per arribar a entendre els Misteris de la naturalesa. § El Desenvolupament de l’esperit crític i el rebuig de les tradicions que s’acceptaven Perquè es basaven en el principi d’autoritat. § La fe optimista en el progrés constant de la humanitat. § Des del punt de vista social, la Il·lustració s’identificava amb La burgesia, la classe social emergent del Segle XVIII. § Des del punt de vista polític, els...
Anàlisi del poema "És quan dormo que hi veig clar" de J.V. Foix
"És quan dormo que hi veig clar" és un poema de J.V. Foix datat al 1939, tot just acabada la Guerra Civil Espanyola, però publicat l'any 1953 al seu llibre de poemes "On he deixat les claus...". És un exemple de literatura totalment surrealista. El surrealisme defensa que darrere de la superfície hi ha una realitat secreta molt més fonda i genuïna que l'externa, perquè respon de debò als nostres impulsos autèntics. Aquesta realitat és l'inconscient. A més, el surrealisme també destaca el valor significatiu dels somnis, perquè són una porta d'entrada a l'inconscient, és a dir, a la veritat de les coses. Ja en el títol del poema se'ns parla de "veure-hi clar", que tracta d'aquesta entrada cap a la veritat, mitjançant la irracionalitat:...
Constituents de l'oració i classes de verbs: transitius, intransitius i perífrasis
UNITAT 2
1. Els constituents de l'oració
1.1. Identificació del subjecte de l'oració
el sintagma nominal subjecte concorda en persona ( primera, segona, tercera )
i en nombre ( singular o plural ) amb el verb del predicat
1.2. Classes de predicat
Predicat nominal: predicat format per un verb atributiu o copulatiu ( ser, estar o semblar )
i un complement atributiu ( CAtr )
Predicat verbal: predicat format per un verb predicatiu ( treballar, créixer, queixar-se...)
i els seus complements.
1.3. Classes de verbs
verbs transitius : verbs que normalment exigeixen un complement directe...
Classificació de xarxes informàtiques: titularitat, topologia, transferència i abast
Classificació de Xarxes Informàtiques: Criteris Essencials
Per classificar les xarxes informàtiques, es consideren diversos criteris fonamentals que ajuden a entendre la seva estructura i funcionament. Aquests criteris són:
- Titularitat de la xarxa: Qui posseeix i gestiona la infraestructura.
- Topologia: La forma en què els components de la xarxa estan interconnectats.
- Transferència de la informació: La tècnica utilitzada per moure dades.
- Localització geogràfica: L'abast físic de la xarxa.
1. Classificació Segons la Titularitat de la Xarxa
Aquest criteri fa referència a la propietat de la xarxa. Segons la titularitat, hi ha dos tipus principals de xarxes:
Xarxes Dedicades
Són aquelles en què les seves línies de comunicació són privades...
Gèneres i subgèneres de la poesia trobadoresca: cançó, sirventès, alba i pastorel·la
GENERES POÉTICS TROBADORESCOS:es Una cançó o poema de tema Amorós que amaga a l,amant,perque era casada i cada trovador Feia servir un señal a cada poema per a la seua dona que sabia que anava per a Ella. La cançó era el génere mes relevant, acompanyada d,una melodía escrita Per al poema. SIRVENTÉS:poesía moralitzadora: atac personal de vegades amb un To burlesc. PLANY: lloança d.Una persona morta.PASTOREL.LA: poesía amoroso:diàleg, Entre el trovador i una pastora.ALBA:poesía Amorosa, separació dels amants després d.Una nit d.amor.DANSA I BALADA:poema per A ser ballat .Cançó DE CROADA:poema amb valor épic i religiós.L,ESCONDIC:si el trovador Es defensa de unes acussacions que han escampat els lausengiers.TENSÓ:diàleg
...Planificació Territorial i Urbanística a Catalunya: PTP, POUM i Sòl
Instruments de Planificació Territorial i Urbanística
La planificació del territori i l'urbanisme a Catalunya s'estructura a través de diversos instruments jeràrquics:
- Instruments de planificació territorial:
- Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)
- Plans Territorials Parcials (PTP)
- Plans Territorials Sectorials (PTS)
- Plans Directors Territorials (PDT)
- Instruments de planificació urbanística:
- Pla Director Urbanístic (PDU)
- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)
- Plans Parcials Urbanístics (PPU)
- Plans Especials Urbanístics (PEU)
Plans Territorials Parcials (PTP)
Els Plans Territorials Parcials (PTP) són instruments de planificació territorial que agrupen diverses comarques per ordenar i gestionar el territori a escala supramunicipal,...
Les Vegueries de Catalunya: Organització Territorial i Competències
Mapa de les Vegueries de Catalunya
Aquest document presenta un mapa político-administratiu de les set vegueries, segons la Llei de Vegueries de 2010, basada en el que preveu l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Les vegueries són:
- Comarques Gironines
- Regió Metropolitana
- Catalunya Central
- Camp de Tarragona
- Terres de l'Ebre
- Pla de Lleida
- Pirineus
Cal destacar que aquesta ordenació de vegueries està pendent de la seva aplicació. La font d'aquesta informació és la pàgina web del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya (2010).
Definicions Clau
Comarca
Entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis continguts i amb personalitat jurídica pròpia. És una especificitat de l'ordenament territorial de Catalunya....El Vincle d'Aferrament: Teories Clau de Bowlby i Ainsworth
Teoria Etològica de John Bowlby
La relació del nadó amb la persona adulta s'inicia amb una sèrie de senyals innats que l'atrauen l'un cap a l'altre. A partir d'una atenció sensible i gràcies a les capacitats emocionals i cognitives que la criatura va adquirint, es va consolidant un vincle afectiu veritable.
Fases del Vincle d'Aferrament segons Bowlby
Fase de Preaferrament (Naixement - 6 setmanes)
El nadó disposa d'una orientació envers les persones en general, sense reconèixer les figures concretes que el cuiden. Els nadons reconeixen l'olor i la veu de la mare, però encara no es pot parlar d'aferrament, ja que si reben l'atenció que necessiten, es queden tranquils al marge de la persona adulta que els la proporcioni.
Fase de Formació
Anàlisi del poema Desolació de Joan Alcover
1. Anàlisi del Poema "Desolació"
a) Qui és el protagonista del poema? Què li va passar? Quins sentiments expressa?
El protagonista és un arbre. S'ha anat morint poc a poc i ha anat perdent les branques. Expressa sentiments de tristesa.
b) Joan Alcover va perdre la seva dona i diversos dels seus fills. Creus que el poema hi pot fer referència?
Sí, perquè cada branca caiguda pot representar la pèrdua de la seva dona i els seus fills.
c) Busca-hi una personificació, una comparació i una metàfora.
Comparació: "cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa."
2. L'Exposició Oral
Quines són les característiques d'una exposició oral? Com ho han de fer per exposar oralment un tema?
- Procurar parlar en veu prou alta perquè tothom et senti.
- Intentar