Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Curial e Güelfa: resum i anàlisi de la novel·la cavalleresca del segle XV

Llengua i literaturaActualitzat el 2,35 KB

Curial e Güelfa: Una Novel·la Cavalleresca del Segle XV

Descobriment i Característiques

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca anònima escrita al segle XV (al voltant de 1400) i descoberta a la Biblioteca Nacional de Madrid al segle XIX (1800). Es considera una "novel·la total" perquè combina elements de diversos gèneres: cavalleresc, sentimental, d'aventures, moresc i psicològic. L'obra està dividida en tres parts:

Primera Part: L'Ascens de Curial

Curial, un jove orfe i sense fortuna, està al servei del marquès de Montferrat. La germana del marquès, Güelfa, una vídua de 15 anys, ajuda Curial a convertir-se en cavaller, proporcionant-li diners a canvi de la seva fidelitat. Curial coneix un cavaller que l'ajuda a defensar...

Continua llegint "Curial e Güelfa: resum i anàlisi de la novel·la cavalleresca del segle XV" »

Guia de poesia: versos, rima i figures literàries

Llengua i literaturaActualitzat el 4,83 KB

Què és la poesia?

Poema: Text compost normalment en versos que tenen una determinada organització rítmica i en el qual predomina el to líric, és a dir, l'expressió de la subjectivitat.

Elements del vers

El vers: Successió de síl·labes ordenades que tenen cert ritme i que generalment s'escriuen en una sola ratlla.

  • El metre: Nombre de síl·labes mètriques que té.
  • Contactes vocàlics: Es produeixen a l'interior d'un vers i donen lloc a l'elisió, la sinalefa i el hiat.
  • Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser:
    • D'art menor (fins a vuit síl·labes).
    • D'art major (més de vuit síl·labes).
  • Cesura: Pausa enmig dels versos d'art major que els divideix en dues parts o hemistiquis.

Tipus de versos

Versos d'art menor

  • Monosíl·lab: 1 síl·laba
  • Bisíl·lab:
...
Continua llegint "Guia de poesia: versos, rima i figures literàries" »

Actes administratius: tipus, exemples i diferència entre actes definitius i de tràmit

DretActualitzat el 7,07 KB

Exemples d'Actes Administratius

Els actes administratius són decisions o declaracions de voluntat de l'Administració Pública que produeixen efectes jurídics. A continuació, es presenten alguns exemples:

  • Convocatòria de beques i la seva adjudicació
  • Multa o sanció administrativa
  • Llicències, permisos, autoritzacions
  • Liquidacions tributàries
  • Convocatòria d'un contracte
  • Nomenament d'un funcionari
  • Jubilació d'un funcionari
  • Ordre de circular en un sentit determinat
  • Prohibició de vendre un producte tòxic
  • Ordre de desallotjament
  • Proclamació de ruïnes
  • Nota d'un examen
  • Certificat dels estudis realitzats

Actes Administratius Interns

Aquests actes tenen un abast més intern dins de l'estructura administrativa:

  • Decisió d'avocar un assumpte o de delegar competències
  • Decisió
...
Continua llegint "Actes administratius: tipus, exemples i diferència entre actes definitius i de tràmit" »

La Generalitat de Catalunya: Institucions, Competències i Administració

DretActualitzat el 7,13 KB

Les institucions actuals de la Generalitat

  • El Parlament de Catalunya

    • Vetlla pel bon govern de la nació; crea i manté el Govern; elegeix entre els membres la persona que ha d'exercir la Presidència de la Generalitat, i aprova i sosté el programa de govern que aquella proposa.
    • Està constituït pels diputats, que són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
    • El grup parlamentari és la traducció parlamentària del partit polític i té la funció de convertir el programa polític d'aquests en iniciatives parlamentàries i en programa de govern.
    • El president té la representació de la Cambra; estableix i manté l'ordre de les discussions i del debat, d'acord amb el Reglament, i vetlla per mantenir l'ordre dins del Parlament.
...
Continua llegint "La Generalitat de Catalunya: Institucions, Competències i Administració" »

Expressions Catalanes: Modismes de Cap, Mà i Ortografia

Llengua i literaturaActualitzat el 3,83 KB

Expressions Fetes Catalanes sobre el Cos Humà

Modismes amb la paraula "Cap"

  • Tocar totes les tecles: Recórrer a tots els mitjans.
  • No tocar quarts ni hores: No tenir el coneixement clar.
  • Posar el cap com un timbal: Atabalar a força de parlar.
  • Cap de turc: A qui es fa responsable de l'acció d'un grup i paga per ell.
  • No tenir ni cap ni peus: No tenir sentit.
  • Cap de brot: Persona eminent.
  • Escalfar-se el cap: Fatigar-se lentament (o preocupar-se molt).
  • Anar amb el cap baix: Resignar-se al parer o voler d'altri.
  • Anar amb el cap sota l'ala: Tenir seny.
  • De cap a peus: De dalt a baix.
  • Pujar els fums al cap: Tenir molta vanitat.
  • Tenir el cap espès: No tenir claredat mental.
  • Posar el cap: Posar-hi seny.
  • Lligar caps: Fer entenedor o connectar idees.
  • Tants caps tants
...
Continua llegint "Expressions Catalanes: Modismes de Cap, Mà i Ortografia" »

Béns públics: tipus, adquisició, règim jurídic i protecció

DretActualitzat el 4,38 KB

Béns Públics

Els béns públics són els béns (mobles o immobles) que pertanyen a diverses administracions públiques.

Tipus de Béns Públics

Diferenciem:

  • Domini públic / demanial: Són els destinats a l’ús públic o a un servei públic, per exemple: camins, canals, rius... El seu règim jurídic és important pel que fa a: l’afectació del seu destí, la seva protecció i la seva utilització. Els béns de domini públic quan deixin d’estar destinats a l’ús general o a les necessitats de la defensa del territori, passen a formar part dels béns de propietat de l’Estat.
  • Béns comunals: Són aquells que pertanyen generalment a les administracions locals, destinats a l’aprofitament comú o comunal per part dels ciutadans que resideixen
...
Continua llegint "Béns públics: tipus, adquisició, règim jurídic i protecció" »

Òrgans Administratius: Classificació, Competència i Relacions

DretActualitzat el 6,7 KB

L'Òrgan Administratiu: Concepte i Definició

Segons Entrena Cuesta, l'òrgan administratiu es defineix com una unitat administrativa integrada per una esfera de competències i un conjunt de mitjans materials pertanyents a l'ens públic en el qual s'integra l'òrgan, que són exercitats i utilitzats, respectivament, per una o diverses persones que es troben adscrites a aquesta unitat.

Classes d'Òrgans Administratius i Òrgans Col·legiats

La doctrina classifica els òrgans administratius atenent a diversos criteris:

Criteris de Classificació Estructural i Funcional

Estructuralment, en funció del nombre d'elements personals, podem parlar de:

  • Òrgans Unipersonals

  • Òrgans Col·legiats

Des del punt de vista funcional, les classificacions bàsiques

...

Continua llegint "Òrgans Administratius: Classificació, Competència i Relacions" »

Guia Completa de Figures Retòriques i Recursos Estilístics en Català

Llengua i literaturaActualitzat el 3,35 KB

Figures Retòriques i Recursos Estilístics

Figures de Dicció

El·lipsi: omissió d’algun element de la frase. Exemple: No diguis mai burro a ningú que no ho sigui més que…

Zeugma: figura retòrica en què una paraula ja dita se sobreentén.

Polisíndeton: fenomen contrari a l’asíndeton, consistent en la utilització de conjuncions innecessàries. Exemple: I va baixar a l’hort, i va collir maduixes, i es va esgarrinxar les cames, i va acabar cansadíssima.

Sinonímia: acumulació de sinònims. Exemple: És covard, baix, rastrer, traïdor.

Epítet: ús d’adjectius que es poden arribar a considerar innecessaris. Exemple: La blanca neu, l’aigua líquida.

Paràfrasi o Amplificació: consisteix a tornar a dir la mateixa cosa de diverses...

Continua llegint "Guia Completa de Figures Retòriques i Recursos Estilístics en Català" »

Conjugació Completa del Verb Escriure en Català

Llengua i literaturaActualitzat el 4,8 KB

Conjugació del Verb Escriure (Model Regular)

A continuació es presenta la conjugació completa del verb escriure en català, incloent-hi els temps simples i compostos de l'Indicatiu, el Subjuntiu, el Condicional i l'Imperatiu.

Mode Indicatiu i Subjuntiu: Temps Present i Perfet

PersonaPresentPerfetPresent (Subjuntiu)Perfet (Subjuntiu)
Joescriche escritescrigui (o escriga)hagi (o haja) escrit
Tuescriushas escritescriguis (o escrigues)hagis (o hages) escrit
Ell/Ella/Vostèescriuha escritescrigui (o escriga)hagi (o haja) escrit
Nosaltresescrivimhem escritescriguemhàgim (o hàgem) escrit
Vosaltresescriviuheu escritescrigueuhàgiu (o hàgeu) escrit
Ells/Elles/Vostèsescriuenhan escritescriguin (o escriguen)hagin (o hagen) escrit

Mode Indicatiu i Subjuntiu:

...
Continua llegint "Conjugació Completa del Verb Escriure en Català" »

Guia Essencial dels Pronoms CD i CI en Català

Llengua i literaturaActualitzat el 3,61 KB

El Complement Directe (CD): Què i Qui?

El Complement Directe (CD) respon a les preguntes què? o qui?. La seva substitució pronominal depèn de la seva naturalesa:

  • CD Determinat: EL, LA, ELS, LES

    Si el CD és un complement determinat (introduït per un article, un demostratiu o un possessiu), se substitueix per EL, LA, ELS, LES.

    Exemple: Veig el nen: El veig.

  • CD Indeterminat: EN

    Si el CD és un complement indeterminat (no porta article, demostratiu ni possessiu, o és precedit d'un numeral, indefinit o quantitatiu), se substitueix per EN.

    Exemple: Busca bolets: En busca.

  • CD Neutre: HO

    Si el CD és un complement neutre (representat pels mots això, allò o una oració subordinada en funció de CD), se substitueix per HO.

    Exemple: Em dius això o no?

...
Continua llegint "Guia Essencial dels Pronoms CD i CI en Català" »