Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

El teatre: característiques, estructura i gèneres dramàtics

Llengua i literaturaActualitzat el 2,88 KB

El Teatre: Definició i Elements Clau

El teatre és l'art de la representació d'esdeveniments protagonitzats per personatges en un lloc i temps concrets, davant d'un públic.

Característiques del Text Teatral

El text teatral es presenta principalment en forma de diàleg. Existeixen diverses formes de text dialogat:

  • Col·loqui: Conversa entre diversos interlocutors amb discursos sovint contraposats.
  • Soliloqui: Discurs d'un personatge amb si mateix.
  • Monòleg: Una persona parla sola, però en presència d'altres (a diferència del soliloqui).
  • Apart: Diàleg o petit monòleg que, convencionalment, els altres personatges no perceben.
  • Apel·lació: Discurs adreçat directament als espectadors.

Les Acotacions

Les acotacions són indicacions de l'autor, i...

Continua llegint "El teatre: característiques, estructura i gèneres dramàtics" »

Diccionari de prefixos i sufixos grecs i llatins: etimologia i significat

GrecActualitzat el 6,8 KB

Diccionari de Prefixos i Sufixos Grecs i Llatins

Etimologia i Significat de les Arrels

Aquesta llista recull una selecció de prefixos, sufixos i arrels d'origen grec i llatí, fonamentals per comprendre la formació de moltes paraules en català i altres llengües romàniques. Cada entrada inclou el terme i el seu significat principal.

aer
aire
agon
lluita
àlgia
dolor
al·lo
altre
a/an
no
andros
home
antropo
ésser humà
aristo
òptim
arquia
poder
astro
astre
auto
mateix
bari
greu
bíblio
llibre
bio
vida
caco
lleig
cal·li
bell
càrdio
cor
cèfal
cap
cibern
pilot
cidi
assassinat
coma
cabellera
cràcia
poder
crono
temps
dàctil
dit
demo
poble
dermis
pell
di
dos
dipso
set
dromo
cursa
ego
jo
epi
sobre
epo
discurs
eros
amor
ètimo
paraula
fàgia
menjar
fília
amistat
filo
amor
fisis
natura
flebo
vena
fòbia
por
fònic
veu
fono
so
foto
llum
frater
germà
gastro
estómac
geno
raça
geo
terra
gero
vellesa
gine
dona
glota
llengua
gluco
sucre
gògia
conducció
gonia
naixement
grafia
escriptura
grama
dibuix
helio
sol
hemato
sang
hemera
dia
hemo
sang
hepat
fetge
hepta
set
hexa
sis
hidro
aigua
híper
molt
hipno
son
hipos
cavall
hipo
sota
homo
igual
iàtre
que
...
Continua llegint "Diccionari de prefixos i sufixos grecs i llatins: etimologia i significat" »

Paraules simples i compostes en català: determinants, pronoms i guionet

Llengua i literaturaActualitzat el 2,55 KB

Les paraules en català es poden classificar en simples o compostes. Les paraules simples estan formades per una sola paraula, mentre que les paraules compostes estan formades per dues o més paraules.

Paraules derivades

Les paraules derivades són aquelles que s'obtenen afegint un prefix o un sufix a una paraula existent.

Determinants

Els determinants són paraules que s'utilitzen davant d'un substantiu per indicar el seu gènere, nombre i si és conegut o desconegut. Hi ha determinants articles determinats (el, la) i indeterminats (un, una), així com determinants demostratius (aquest, aqueix, aquell) i possessius (meua, teua).

Numerals

Els numerals són paraules que indiquen una quantitat exacta o inexacta. Hi ha numerals cardinals (quatre, dos)...

Continua llegint "Paraules simples i compostes en català: determinants, pronoms i guionet" »

Verbs purs, incoatius i correlació verbal en català

Llengua i literaturaActualitzat el 3,71 KB

Verbs Purs i Incoatius: Conjugació de la Tercera Conjugació

Verbs Purs

Els verbs purs afegeixen a l'arrel verbal o lexema les terminacions o morfemes gramaticals regulars de la tercera conjugació (acabats en -ir), per exemple: -o, -es, -a, -em, -eu, -en.

Llista de Verbs Purs Comuns

Són verbs purs:

  • ajupir, bullir, collir, consentir, cosir, cruixir, dormir, escopir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, presentir, pudir, ressentir, retrunyir, sentir, sortir, tossir (i els seus derivats i compostos).

Verbs Incoatius

Són els que, entre l'arrel i la terminació, presenten l'increment -EIX- en les següents formes:

  • 1a, 2a i 3a persona del singular del present d'indicatiu.
  • 3a persona del plural del present d'indicatiu.
  • Tot el present de subjuntiu.
...
Continua llegint "Verbs purs, incoatius i correlació verbal en català" »

L'aigua: molècula polar, ponts d'hidrogen i àcids i bases

QuímicaActualitzat el 7,13 KB

L'aigua, molècula polar

L'aigua és un compost constituït per molècules formades per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen, units covalentment.

La molècula d'aigua és un dipol elèctric. L'oxigen atreu amb més força que l'hidrogen els electrons compartits en els enllaços covalents. Els electrons es tendeixen a situar a prop de l'oxigen, que esdevé un pol elèctric negatiu (-) i lluny dels àtoms d'hidrogen, que conformen un pol elèctric positiu (+).

La naturalesa polar de les molècules d'aigua explica moltes de les seves propietats.

Ponts d'hidrogen

En estat líquid, les molècules d'aigua estableixen una xarxa d'enllaços entre elles que anomenem ponts d'hidrogen. Aquests enllaços són conseqüència de la naturalesa polar de l'aigua:...

Continua llegint "L'aigua: molècula polar, ponts d'hidrogen i àcids i bases" »

Català occidental i oriental: diferències fonètiques i dialectals

Llengua i literaturaActualitzat el 3,84 KB

Diferències entre el català occidental i l'oriental

El català es divideix principalment en dos blocs dialectals: l'occidental i l'oriental. A continuació, es detallen les principals diferències entre aquests dos blocs:

Català occidental (Dialecte nord-occidental i valencià)

  • Distinció clara en l'articulació de les vocals àtones.
  • Major presència del so é pel fet de mantenir en algunes paraules el mateix so del llatí vulgar.
  • Manteniment del diftong -ua final.
  • Pronunciació de la i en el grup ix darrere vocal.
  • Recuperació de la n etimològica darrere vocal àtona en fer el plural d'algunes paraules.

Català oriental (Dialecte septentrional o rossellonès, central, balear i alguerès)

  • Confusió en l'articulació de les vocals àtones.
  • Major
...
Continua llegint "Català occidental i oriental: diferències fonètiques i dialectals" »

Actes administratius: definició, classes i elements essencials

DretActualitzat el 3,29 KB

Definició i Característiques dels Actes Administratius

Els actes administratius són declaracions unilaterals de voluntat, coneixement, judici o desig que fa l’Administració.

Característiques principals

  • Són dictats per l’Administració amb subjecció al Dret administratiu.
  • Són dictats en virtut d’una potestat administrativa.
  • Es produeixen per l’òrgan competent i s’ajusten al procediment establert.
  • No poden vulnerar la Constitució o les lleis.
  • Seran objecte de publicació.
  • Els seus continguts s’han d’ajustar a l’Ordenament Jurídic.
  • Les resolucions i actes no poden vulnerar allò que estableix una disposició de caràcter general.

Classes d'Actes Administratius

Segons l'exteriorització de la voluntat

  • Acte exprés: Declaració de
...
Continua llegint "Actes administratius: definició, classes i elements essencials" »

El Dorífor de Policlet: anàlisi formal i context històric

Art i humanitatsActualitzat el 3,2 KB

El Dorífor de Policlet

Obra, Autor i Cronologia

Obra: Dorífor
Autor: Policlet el Vell
Cronologia: Aproximadament entre el 480 i el 420 aC

Localització i Context Històric

Localització: Museo Archeologico Nazionale a Nàpols.

Context històric: Època clàssica. Durant les guerres mèdiques, l'Acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després de les guerres mèdiques, Atenes lidera la Lliga de Delos, màxima esplendor d'Atenes. Atenes gasta diners en obres públiques per demostrar el seu poder i la seva grandesa. Després s’iniciaren les guerres del Peloponès, que va ser l'enfrontament de les diferents polis gregues contra la supremacia d’Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses a un rei...

Continua llegint "El Dorífor de Policlet: anàlisi formal i context històric" »

Fenòmens fonètics del català: elisió, sinalefa i altres

Llengua i literaturaActualitzat el 2,92 KB

Fenòmens Fonètics del Català

Elisió i Sinalefa

Elisió: Supressió de la pronúncia d'un so vocàlic en contacte amb un altre so vocàlic de la paraula precedent o següent. Exemple: Una amiga, Quina hora és?

Sinalefa: Formació d'un diftong amb les vocals extremes de dues paraules contigües. Exemple: Cantar i ballar, i ara què fem?

Sonorització i Ensordiment

Sonorització/Ensordiment: Un so oclusiu fricatiu a final de mot, no en contacte amb cap altre so, sempre serà sord. Si va seguit d'un so consonàntic sonor a la paraula següent, el sonoritzem. Això també passa si la síl·laba següent comença amb so consonàntic. Exemple: Sant Esteve, anant-hi.

Ensordeixen els fonemes oclusius en posició final absoluta, seguits de consonant sorda...

Continua llegint "Fenòmens fonètics del català: elisió, sinalefa i altres" »

Anàlisi del poema "A un Auró" de Josep Carner (Arbres, 1953)

Llengua i literaturaActualitzat el 3,1 KB

Anàlisi del Poema "A un Auró" (Josep Carner)

Mètrica i Estructura Formal

  • El poema consta de 8 estrofes, cadascuna de 4 versos.
  • Els versos són decasíl·labs, excepte l'últim vers de cada estrofa, que és hexasíl·lab.
  • Combina art major i menor.
  • La rima és consonant en els versos parells, mentre que la rima és lliure en els versos senars.

Context Literari i Etapa

El poema pertany al llibre Arbres (1953). En aquesta obra, Carner vol transmetre que els arbres són tan essencials com els llibres.

Aquesta composició s'emmarca en la quarta etapa de Josep Carner (1939-1957), caracteritzada per l'aprofundiment de la poètica postsimbolista durant els anys de la postguerra.

Tema Principal: Saviesa i Reflexió Existencial

El tema central és l'observació...

Continua llegint "Anàlisi del poema "A un Auró" de Josep Carner (Arbres, 1953)" »