Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

El Teatre: Definició i Elements Clau

El teatre és l'art de la representació d'esdeveniments protagonitzats per personatges en un lloc i temps concrets, davant d'un públic.

Característiques del Text Teatral

El text teatral es presenta principalment en forma de diàleg. Existeixen diverses formes de text dialogat:

• Col·loqui: Conversa entre diversos interlocutors amb discursos sovint contraposats.
• Soliloqui: Discurs d'un personatge amb si mateix.
• Monòleg: Una persona parla sola, però en presència d'altres (a diferència del soliloqui).
• Apart: Diàleg o petit monòleg que, convencionalment, els altres personatges no perceben.
• Apel·lació: Discurs adreçat directament als espectadors.

Les Acotacions

Les acotacions són indicacions de l'autor, i...

Diccionari de Prefixos i Sufixos Grecs i Llatins

Etimologia i Significat de les Arrels

Aquesta llista recull una selecció de prefixos, sufixos i arrels d'origen grec i llatí, fonamentals per comprendre la formació de moltes paraules en català i altres llengües romàniques. Cada entrada inclou el terme i el seu significat principal.

aer

aire

agon

lluita

àlgia

dolor

al·lo

altre

a/an

no

andros

home

antropo

ésser humà

aristo

òptim

arquia

poder

astro

astre

auto

mateix

bari

greu

bíblio

llibre

bio

vida

caco

lleig

cal·li

bell

càrdio

cor

cèfal

cap

cibern

pilot

cidi

assassinat

coma

cabellera

cràcia

poder

crono

temps

dàctil

dit

demo

poble

dermis

pell

di

dos

dipso

set

dromo

cursa

ego

jo

epi

sobre

epo

discurs

eros

amor

ètimo

paraula

fàgia

menjar

fília

amistat

filo

amor

fisis

natura

flebo

vena

fòbia

por

fònic

veu

fono

so

foto

llum

frater

germà

gastro

estómac

geno

raça

geo

terra

gero

vellesa

gine

dona

glota

llengua

gluco

sucre

gògia

conducció

gonia

naixement

grafia

escriptura

grama

dibuix

helio

sol

hemato

sang

hemera

dia

hemo

sang

hepat

fetge

hepta

set

hexa

sis

hidro

aigua

híper

molt

hipno

son

hipos

cavall

hipo

sota

homo

igual

iàtre

que

Les paraules en català es poden classificar en simples o compostes. Les paraules simples estan formades per una sola paraula, mentre que les paraules compostes estan formades per dues o més paraules.

Paraules derivades

Les paraules derivades són aquelles que s'obtenen afegint un prefix o un sufix a una paraula existent.

Determinants

Els determinants són paraules que s'utilitzen davant d'un substantiu per indicar el seu gènere, nombre i si és conegut o desconegut. Hi ha determinants articles determinats (el, la) i indeterminats (un, una), així com determinants demostratius (aquest, aqueix, aquell) i possessius (meua, teua).

Numerals

Els numerals són paraules que indiquen una quantitat exacta o inexacta. Hi ha numerals cardinals (quatre, dos)...

Verbs Purs i Incoatius: Conjugació de la Tercera Conjugació

Verbs Purs

Els verbs purs afegeixen a l'arrel verbal o lexema les terminacions o morfemes gramaticals regulars de la tercera conjugació (acabats en -ir), per exemple: -o, -es, -a, -em, -eu, -en.

Llista de Verbs Purs Comuns

Són verbs purs:

• ajupir, bullir, collir, consentir, cosir, cruixir, dormir, escopir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, presentir, pudir, ressentir, retrunyir, sentir, sortir, tossir (i els seus derivats i compostos).

Verbs Incoatius

Són els que, entre l'arrel i la terminació, presenten l'increment -EIX- en les següents formes:

• 1a, 2a i 3a persona del singular del present d'indicatiu.
• 3a persona del plural del present d'indicatiu.
• Tot el present de subjuntiu.

L'aigua, molècula polar

L'aigua és un compost constituït per molècules formades per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen, units covalentment.

La molècula d'aigua és un dipol elèctric. L'oxigen atreu amb més força que l'hidrogen els electrons compartits en els enllaços covalents. Els electrons es tendeixen a situar a prop de l'oxigen, que esdevé un pol elèctric negatiu (-) i lluny dels àtoms d'hidrogen, que conformen un pol elèctric positiu (+).

La naturalesa polar de les molècules d'aigua explica moltes de les seves propietats.

Ponts d'hidrogen

En estat líquid, les molècules d'aigua estableixen una xarxa d'enllaços entre elles que anomenem ponts d'hidrogen. Aquests enllaços són conseqüència de la naturalesa polar de l'aigua:...

Diferències entre el català occidental i l'oriental

El català es divideix principalment en dos blocs dialectals: l'occidental i l'oriental. A continuació, es detallen les principals diferències entre aquests dos blocs:

Català occidental (Dialecte nord-occidental i valencià)

• Distinció clara en l'articulació de les vocals àtones.
• Major presència del so é pel fet de mantenir en algunes paraules el mateix so del llatí vulgar.
• Manteniment del diftong -ua final.
• Pronunciació de la i en el grup ix darrere vocal.
• Recuperació de la n etimològica darrere vocal àtona en fer el plural d'algunes paraules.

Català oriental (Dialecte septentrional o rossellonès, central, balear i alguerès)

• Confusió en l'articulació de les vocals àtones.
• Major

Definició i Característiques dels Actes Administratius

Els actes administratius són declaracions unilaterals de voluntat, coneixement, judici o desig que fa l’Administració.

Característiques principals

• Són dictats per l’Administració amb subjecció al Dret administratiu.
• Són dictats en virtut d’una potestat administrativa.
• Es produeixen per l’òrgan competent i s’ajusten al procediment establert.
• No poden vulnerar la Constitució o les lleis.
• Seran objecte de publicació.
• Els seus continguts s’han d’ajustar a l’Ordenament Jurídic.
• Les resolucions i actes no poden vulnerar allò que estableix una disposició de caràcter general.

Classes d'Actes Administratius

Segons l'exteriorització de la voluntat

• Acte exprés: Declaració de

El Dorífor de Policlet

Obra, Autor i Cronologia

Obra: Dorífor
Autor: Policlet el Vell
Cronologia: Aproximadament entre el 480 i el 420 aC

Localització i Context Històric

Localització: Museo Archeologico Nazionale a Nàpols.

Context històric: Època clàssica. Durant les guerres mèdiques, l'Acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després de les guerres mèdiques, Atenes lidera la Lliga de Delos, màxima esplendor d'Atenes. Atenes gasta diners en obres públiques per demostrar el seu poder i la seva grandesa. Després s’iniciaren les guerres del Peloponès, que va ser l'enfrontament de les diferents polis gregues contra la supremacia d’Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses a un rei...

Fenòmens Fonètics del Català

Elisió i Sinalefa

Elisió: Supressió de la pronúncia d'un so vocàlic en contacte amb un altre so vocàlic de la paraula precedent o següent. Exemple: Una amiga, Quina hora és?

Sinalefa: Formació d'un diftong amb les vocals extremes de dues paraules contigües. Exemple: Cantar i ballar, i ara què fem?

Sonorització i Ensordiment

Sonorització/Ensordiment: Un so oclusiu fricatiu a final de mot, no en contacte amb cap altre so, sempre serà sord. Si va seguit d'un so consonàntic sonor a la paraula següent, el sonoritzem. Això també passa si la síl·laba següent comença amb so consonàntic. Exemple: Sant Esteve, anant-hi.

Ensordeixen els fonemes oclusius en posició final absoluta, seguits de consonant sorda...

Anàlisi del Poema "A un Auró" (Josep Carner)

Mètrica i Estructura Formal

• El poema consta de 8 estrofes, cadascuna de 4 versos.
• Els versos són decasíl·labs, excepte l'últim vers de cada estrofa, que és hexasíl·lab.
• Combina art major i menor.
• La rima és consonant en els versos parells, mentre que la rima és lliure en els versos senars.

Context Literari i Etapa

El poema pertany al llibre Arbres (1953). En aquesta obra, Carner vol transmetre que els arbres són tan essencials com els llibres.

Aquesta composició s'emmarca en la quarta etapa de Josep Carner (1939-1957), caracteritzada per l'aprofundiment de la poètica postsimbolista durant els anys de la postguerra.

Tema Principal: Saviesa i Reflexió Existencial

El tema central és l'observació...