Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Anàlisi de la Música en el Cinema

Gèneres Cinematogràfics i la Música

El gènere de la pel·lícula influeix en l'elecció musical:

• Aventura / Ciència Ficció / Fantàstic / Acció
• Musical
• Western
• Animació
• Terror

Elements Clau per a l'Anàlisi Temàtica i Sonora

1. Estructuració Temàtica de les Escenes

Cal determinar de què va l'escena que s'està analitzant.

2. Funció de la Música de Fons

La música de fons ambienta les escenes cinematogràfiques. Tot i no ser estrictament necessària, crea una atmosfera determinada.

3. Música de Pantalla

Forma part integral de l'escena que es representa, fins al punt que sense música perdria el sentit.

4. Tema Principal

Cançó que té com a finalitat identificar la música amb la pel·lícula, independentment...

Introducció

Després de la invasió napoleònica (1808-1814) i de la mort de Ferran VII, es va instaurar a Espanya el liberalisme.

La Crisi de l'Antic Règim

El 1807, Espanya signa amb França el Tractat de Fontainebleau, en el qual s'autoritzava l'exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal. Bona part de la població no hi va estar d'acord i va esclatar el Motí d'Aranjuez. Carles IV va abdicar i Ferran VII va ser nomenat rei, però Napoleó va fer abdicar Ferran VII i va nomenar el seu germà Josep Bonaparte nou rei d'Espanya. El 2 de maig el poble de Madrid es va aixecar contra els francesos. El 1813 Ferran VII va recuperar la corona i els francesos van abandonar el país. Quan Ferran VII va tornar, va haver de jurar la Constitució

Deformació de les roques

7. Deformació de les roques

El desplaçament de les plaques i els moviments de la litosfera formen estructures degut a forces tectòniques que les estiren o comprimeixen. Els estrats rocosos, com a conseqüència, es deformen i originen estructures diferents a les que tenien abans. Es produeixen plecs, falles i diàclasis.

7.1 Trencament de les roques, falles i diàclasis

Les falles són fractures produïdes en roques dures i rígides amb desplaçaments de blocs. Poden donar lloc a terratrèmols. Tenim dos tipus de falles:

• Falla normal: una de les dues parts de la falla s'enfonsa per distensió (estirament)
  1. Imaginem un tros de litosfera amb diferents estrats rocosos.
  2. Suposem que està afectada per forces d'estirament (distensió)

Examen de Filosofia: Plató

1. Idees Principals del Text de Plató (40-80 paraules)

Plató defensa que aquell qui no coneix la idea del bé i que es guia només per l’opinió i per l’aparença més que per la ciència no pot governar. A través de l’educació, especialment a través de la dialèctica, la més noble de totes les disciplines, s’aprèn a raonar correctament, a conèixer la idea del bé i dirigir, així, la comunitat.

2. Significat de Termes Clau (5-15 paraules)

• «El bé en si»: Idea suprema que il·lumina i dóna sentit a la resta d’idees.
• «Opinió»: Fals saber fonamentat en l’aparença sensible. Contrari al saber veritable o ciència.

3. La Dialèctica com a Mètode Suprem en Plató

Plató parteix de la base que només...

L'expansió de la Corona d'Aragó

Jaume I, fill de Pere I, va dur a terme una política expansionista: el 1229 va ocupar Mallorca, el 1238 València i el 1266 Múrcia. Els successors de Jaume I van continuar l'expansió pel Mediterrani: Pere II va vèncer els francesos i va ocupar Sicília. Més tard, altres reis van ocupar Sardenya, Còrsega, Nàpols i, al segle XIV, els almogàvers van ocupar Atenes i part de l'Imperi bizantí.

Institucions fonamentals

• Les Corts: Eren assemblees amb representants de la noblesa, l'Església i la burgesia de les ciutats. Sense la seva autorització, el rei no podia promulgar lleis ni augmentar els impostos.
• La Generalitat: Era una assemblea que promulgava les lleis i normes que s'havien aprovat.
• El Consell de Cent:

Déus romans i atributs (llatí / grec)

• Júpiter/Zeus — Poder suprem sobre els déus i sobre els homes / àguila, ceptre, llamp
• Juno/Hera — Esposa i germana de Zeus. Matrimoni / paó reial, diadema
• Minerva/Atena — Saviesa, arts i oficis, victòria a la guerra / òliba, olivera, casc, escut
• Apol·lo/Apol·lo — Bessó d’Àrtemis. Bellesa física i belles arts / lira, fletxes
• Diana/Àrtemis — Castedat, caça / arc, carcassa (carcai), lluna creixent
• Mercuri/Hermes — Missatger dels déus i de les ànimes. Comerç, eloqüència / sandàlies, barret alat i caduceu
• Vulcà/Hefest — Marit d’Afrodita. Foc, metall / martell, tenalles, enclusa
• Mart/Ares — Amant d’Afrodita. Guerra / casc, armes
• Venus/Afrodita — Segons una versió, nasqué

Els Complements Verbals Essencials

Complement Directe (CD)

És el complement verbal que està relacionat directament amb el verb. Respon a la pregunta Què?

Formes del Complement Directe

• Sintagma Nominal (SN): La infermera atén els malalts.
• Sintagma Preposicional (SPREP): El detingut insultava a tothom (ús poc freqüent).
• Oració Subordinada: El periodista ha denunciat que l'enganyin.

Pronominalització del CD

El CD es pronominalitza amb:

• Formes definides (el, la, els, les): Si el CD és definit (articles definits, possessius, demostratius: el, la, els, les).
• Formes indeterminades (en): Si el CD és indefinit (articles indefinits, numerals, quantitatius: molt, poc, alguns). Exemple: Els pagesos en regalen.
• Formes neutres (ho): Si el CD és un concepte

VOCABULARI (TEMA 1,2,3)

Societat estamental  designa un tipus d'organització social en el que els individus pertanyen a diferents classes socials o estaments, ordenades jeràrquicament i que designa quines son les seves limitacions polítiques o a que s'han de dedicar.

Economia senyorial es una economia d'autosuficiencia de les terres. Els pagesos treballaven les terres mentre el monarca s'emportava els diners explotatn a la gent que treballava a les terres.

Absolutisme es un corrent polític, genetalment associat a la monarquia, en el qual el cap d'estat té el poder absolut, és a dir, sense límits. Els monarques absolutistes controlaven els 3 poders, l'absolutiu, el executiu i el judicial.

Centralització el poder està centralitzat, o sigui,

Diftongs

diftongs creixents: diftong que comença per una semiconsonant (i, u) i va seguida d'una vocal forta →  i, u + a, e, o.

1.  en els grups qua, qüe, qüi, quo / gúa, güe, güi, guo (observa que la dièresi només s'escriu quan aquests grups van acompanyats de les vocals e, i)

Exemples: qüestió, quota, pingüí, paraigua, pasqües, llengua, llengües

2.  quan ens trobem la vocal dèbil entre dues vocals. En aquest cas el diftong el produeixen les dues últimes vocals.

Exemples:  cauen, joia, noies, iaió

3.  en el cas que trobem una vocal dèbil + una forta però únicament a principi absolut de paraula.

Exemples: iógurt, ióde, ióga, iarda, iaia, iót, hiat, hieràtic, hiena (com la h no sona és com si no hi fos)

Diftongs decreixents:...

- El vessant Àrtic: comprèn rius llargas i cabalosos.