Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Psicologia i sociologia de Altres cursos

Temps Lliure i Oci: Definició i Tipologies

Què és el Temps Lliure i l'Oci?

S’entén per temps lliure el referent temporal restant a tota obligació (laboral, estudis, fisiològica, etc.).

Podem definir l’oci com l’actitud per afrontar el temps lliure d’una manera autònoma i satisfactòria.

Tipus d'Ocupacions del Temps Lliure

El temps lliure es pot dedicar a ocupacions autoimposades o deixar-se com a temps lliure pròpiament dit. El primer es caracteritza per un alt grau de compromís respecte a alguna instància aliena a nosaltres mateixos:

• Activitats religioses.
• Dedicació voluntària a alguna activitat de caràcter social (la militància política, la participació en associacions).

Ocupacions No Autotèliques vs. Autotèliques

Les ocupacions...

Paràmetres i Tipus de Signes en Llengua de Signes

Paràmetres Formatius dels Signes

• Quirema: configuració de la mà.
• Toponema: lloc on s'articula el signe.
• Kinema: moviment de la mà.
• Kineprosema: direcció del moviment de la mà.
• Queirotropema: orientació del moviment de la mà.
• Prosoponema: expressió de la cara.

Tipologia de Signes

• Signes icònics: tenen semblança amb allò que representen.
• Signes díctics: assenyalen referents temporals o personals.
• Signes arbitraris: no tenen cap semblança amb allò que representen.

Sistemes de Comunicació Oralistes

Dispositius d'Ajuda Auditiva

• Audiòfons intraauriculars: se situen al conducte auditiu extern.
• Audiòfons retroauriculars: es col·loquen rere el pavelló auricular.
• Implant coclear: és un dispositiu

Condicionament Clàssic vs. Operant

Estrès

Estrès: estat d'ansietat que sentim davant la pressió del món exterior o de l'interior d'un mateix.

Conseqüències: Alteracions fisiològiques, emocionals, cognitives, conductuals i relacionals.

Comunicació

• Elements comunicació: Emissor, receptor, codi, canal, missatge i feedback.
• Tipus comunicació: Verbal o lingüística i no verbal.
• Funcions llenguatge: Representativa, expressiva, apel·lativa, fàtica, metalingüística i poètica.
• Trastorns llenguatge: Afàsia, dislèxia, dislàlia, quequesa,

Adquisició del llenguatge infantil

Naixement -> La mare és la principal font d'estímuls. Amb una comunicació afectiva, la mare satisfà les necessitats de l'infant. Aquestes relacions faciliten l'adquisició del llenguatge. Els estímuls auditius són clau, i la veu crea atracció. Els nounats reconeixen la veu de les persones properes perquè l'han rebut durant la vida fetal. La comunicació no verbal mare-fill és clau per construir una representació mental.

2 mesos -> Protoconverses: l'infant emet sons per captar l'atenció de l'adult. Quan té l'atenció de l'adult, deixa d'emetre sons perquè així l'adult contesti. Després, l'infant torna a emetre sons, simulant un diàleg. En aquestes edats, l'adult fa com si l'infant sabés...

Nivells de Raonament Prosocial (Eisenberg)

• N. hedonista: etapa infantil i primària. Els infants se centren en si mateixos, i en aquest nivell el nen tindrà una conducta d'ajuda que li proporciona beneficis.
• N. orientat a les necessitats: primària. El nen presenta sentiment de culpabilitat si no col·labora, però en el moment que té una conducta prosocial d'ajuda, col·labora.
• N. orientat a l'aprovació: l'infant desenvolupa aquesta conducta per obtenir l'acceptació i el respecte de les persones amb què es relaciona.
• N. fortament interioritzat: secundària. Justifiquen les accions basant-se en valors, responsabilitats, etc.
• N. empàtic: primària i secundària. Són capaços de manifestar empatia, demostren sentiments de culpabilitat i de

Pierre Bourdieu: Habitus, Camp i Capital

Pierre Bourdieu intenta superar l’oposició entre les teories que expliquen la conducta a partir de les estructures socials i aquelles que destaquen exclusivament la llibertat individual. Per fer-ho, desenvolupa els conceptes d’habitus, camp i capital, que permeten entendre la relació entre estructura i acció.

L’habitus és un sistema de disposicions incorporades a través de la socialització que orienta la manera de pensar, percebre i actuar. Es forma principalment en la família i l’escola i fa que determinades pràctiques semblin naturals, tot i tenir un origen social. El camp és un espai social relativament autònom (educatiu, artístic, polític, científic, etc.) on individus i grups...

Conceptes Bàsics del Bilingüisme

Bilingüisme. El bilingüisme es fonamenta en diversos conceptes clau:

• Competència subjacent comuna: les llengües comparteixen una base cognitiva comuna.
• Transferència: els coneixements d’una llengua ajuden a aprendre l’altra.
• Interferència: les diferències entre llengües poden provocar errors.

Lectura de Vila: Principis del Bilingüisme

1. El bilingüisme és una competència única, no dues llengües separades.
2. Hi ha una competència subjacent comuna: el que s'aprèn en una llengua ajuda l’altra.
3. Existeix una desigualtat entre llengües (dominant vs. minoritzada).
4. L’escola ha de compensar aquesta situació potenciant la llengua minoritzada.
5. La immersió lingüística permet aprendre la llengua i els continguts

Fons i Correig: Desfem tòpics sobre la lectura

L'objectiu principal d'aquesta lectura és qüestionar les creences tradicionals sobre l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.

• Tòpic 1: "Arribar a primer sabent llegir és millor" ❌. L'aprenentatge de la lectura i l'escriptura és un procés llarg (que dura entre 4 i 7 anys) on cada infant segueix el seu propi ritme. El més important són les experiències positives, la motivació i el contacte amb la cultura escrita.
• Tòpic 2: "Primer cal descodificar i després comprendre" ❌. La lectura implica processos de baix nivell (grafema-fonema, reconeixement de paraules) i d'alt nivell (hipòtesis, inferències, interpretació i comprensió). La descodificació és necessària però insuficient;

Competències professionals de l'acompanyament

Emocionals: Empatia, autoregulació i resiliència.

Comunicatives: Assertivitat, escolta activa i claredat.

Ètiques: Respecte, confidencialitat i professionalitat.

Pedagògiques: Capacitat per guiar processos d’aprenentatge i adaptació al ritme de l’acompanyat.

• Vincles de confiança mitjançant:
  • Assertivitat
  • Escolta activa
  • Empatia
• Tècniques útils:
  • Validació emocional
  • Contacte visual
  • Preguntes obertes

Rols i límits en l’acompanyament

• Rol de l’acompanyant: Facilitador, observador, guia i referent.
• El que NO és: Terapeuta, amic íntim o autoritat.
• Riscos: Sobreimplicació i confusió de rols.
• Límits necessaris:
  • Temps i espais definits
  • Comunicació adequada
  • Distància professional

Models d'acompanyament

Directiu:

Què implica la perspectiva de gènere en un projecte?

• Garantir la participació i la veu d'homes i dones.
• Assegurar la igualtat efectiva de l'equip.
• Preveure mecanismes de cura, si són necessaris.
• Evitar rols i estereotips de gènere en les eines i mètodes de treball.
• Garantir que l'equip tingui expertesa en gènere.

Per què és important incorporar-la?

• Si el disseny no té perspectiva de gènere, el projecte es quedarà a mig camí del seu potencial de canvi.
• Dissenyar amb perspectiva de gènere no és afegir feina, és plantejar-la de manera diferent.
• La fase de disseny ha de ser coherent amb la diagnosi prèvia. Si no s'hi ha fet una bona anàlisi de gènere, cal revisar-la: sense comprendre el problema no podem pensar en bones solucions.

Què