Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Psicologia i sociologia de Universitat

Adolescència: Transició i Canvis Vitals

1. Definició i Fases

• Etapa de transició entre la infància i l’edat adulta, marcada per importants canvis biològics, cognitius, emocionals i socials.
• Fases de l’adolescència:
  • Primerenca: 11-14 anys
  • Mitjana: 15-18 anys
  • Tardana: 18+ anys

2. Canvis Biològics

• Pubertat: Desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris.
• Poda neuronal: El cervell s’organitza i optimitza, eliminant connexions neuronals innecessàries.
• Canvis en la son: El ritme circadià s’endarrereix, provocant la tendència a dormir i llevar-se tard.

3. Canvis Cognitius

Segons Piaget, l’adolescent entra en l’etapa del pensament formal:

• Capacitat per raonar de forma abstracta.
• Pot fer hipòtesis, entendre metàfores i el sarcasme.

Desenvolupament...

Plantejaments educatius i tractament de la diversitat

Plantejament educatiu obligatori

L'etapa educativa obligatòria s'estén des dels 6 o 7 anys fins als 16. Així mateix, també es recomana l'escolarització en l'etapa dels 0 als 3 anys.

Plantejament selectiu

En aquest model, un alumne amb discapacitat pot quedar seleccionat o, fins i tot, pot quedar fora del sistema educatiu (expulsat). És un sistema que marca uns objectius determinats: si l'alumne hi dona resposta i els supera, progressa dins del sistema; en el moment en què, per raons diverses, no s'hi arriba, el sistema l'exclou.

Temporització i repetició de curs

En aquest plantejament, el nen pot necessitar més hores, fet que comporta la repetició de curs. El decret vigent dona un marge...

• Orientar l'activitat d'aprenentatge i l'esforç per aprendre: Ajudes a la representació personal i compartida de l'activitat i de la tasca per part dels estudiants. Es fomenta una visió evolutiva dels objectius com a element clau de regulació i autoregulació del seu compliment.
• Elicitar les experiències i els coneixements previs rellevants: Donar suport perquè els estudiants identifiquin els seus coneixements personals i experiències necessàries per dur a terme la tasca, aprenent a diferenciar-los d'aquells que no són rellevants.
• Explorar l'abast del significat i la presa de consciència: Suport perquè els estudiants explorin el grau d'elaboració dels seus significats previs. Això els ajuda a anticipar les necessitats de completar,

Estructures del Llenguatge i Desenvolupament Infantil

1. Les principals estructures bàsiques del llenguatge són: la fonologicofonètica, la lexicosemàntica, la morfosintàctica i la pragmàtica. (V)
2. Estructura morfosintàctica i estructura gramatical són termes semblants. (V)
3. L'etapa lingüística d'ús de la paraula-fase s'anomena etapa HOLOPRÀSTICA.
4. L'infant de 2 anys i mig domina entre 400 i 500 paraules. (V)
5. No hi pot haver en llengua catalana o castellana una síl·laba si no hi ha una vocal. (V)
6. La fórmula general de les matrius sil·làbiques és: C-3 + C-2 + C-1 + V + C1 + C2. (Correcció: C-2 + C-1 + V + C1 + C2 + C3)
7. Els sons oclusius són els que presenten més dificultat de pronunciació als infants. (F: fonemes líquids)
8. Un tipus d'

Què és el Treball Comunitari (TC)?

El Treball Comunitari (TC) és una forma d'intervenció professional en un espai social, formal o informal, que genera canvis en els individus que hi pertanyen. Alhora, satisfà les necessitats d'aquest espai social, posant al seu abast els recursos socials i organitzatius fins a aconseguir una certa autonomia.

Objectiu del Treball Comunitari

L'objectiu principal és que cada ciutadà participi en les inquietuds i necessitats del seu entorn. Per això, és necessari suggerir temes i maneres de fer que l'ajudin a desenvolupar la seva dimensió col·lectiva.

El Treball Social (TS) en el Treball Comunitari

La intervenció en Treball Social dins del Treball Comunitari és un contínuum d'intervenció en l'individu,...

Què són els models d'intervenció?

Els models són marcs d'actuació teòrics que guien la pràctica i que van més enllà del mètode concret d'intervenció. També són maneres d'interpretar la realitat per actuar-hi.

Hill descriu el model com un concepte que engloba no només el «com», sinó també el «quan», l'«on», el «per a què» i el «perquè». Per aquest motiu, destaca que l'aplicació d'un model o un altre d'intervenció no s'ha de fer de manera arbitrària.

A més, tots es refereixen a fenòmens de l'experiència humana concebuts com a problemàtics, dolorosos o indesitjables. El seu contingut conceptual s'utilitza per descriure i analitzar els problemes de manera sistemàtica, i per determinar els objectius de l'acció professional...

Introducció a l'Estadística i l'Anàlisi de l'Entorn

Els números, les matemàtiques i l'estadística ajuden en l'anàlisi de l'entorn i el context, la seva comprensió i la seva explicació.

• Estadística: ciència encarregada de recollir, analitzar i interpretar les dades numèriques relatives a una sèrie d'observacions realitzades per a la seva aplicació en la presa de decisions.
• Estadística Descriptiva (Dist.Desc): descriure i analitzar una o diverses característiques o propietats d'un determinat col·lectiu conegut com a univers.
• Estadística Predictiva (Dist.Pred): es realitzen estudis en petites parts d'un col·lectiu (mostres).
• Univers: conjunt d'elements sota observació (elements).
• Característica: propietat que tenen tots els individus

Conceptes bàsics de creativitat

• Flow: acte creatiu i domini de la tècnica.
• Mems: canvi produït per una persona creativa, apresos des del principi. Són unitats d'informació perquè la cultura perduri.
• Model de sistemes: sense valoració no es pot saber si un producte és creatiu o no. La creativitat és el resultat de la interacció d'un sistema de tres elements: camp, persona individual i àmbit.
• Talent i destresa: la creativitat es pot aprendre, desenvolupar i aplicar. És una disciplina.
• Pensament lateral: pensament diferent, més tradicional; en la resolució de problemes s'introdueix la imaginació i la creativitat al procés.

El procés creatiu i les seves dimensions

• Procés creatiu: és constant; les tasques creatives són un privilegi

Anàlisi del Procés de Grup: Antons, K. (1981)

Diagnòstic de Problemes de Grup

Els grups estan constantment prenent decisions i resolent problemes. Els problemes més freqüents són:

1. Conflicte

Apareix quan hi ha una disparitat de parers, argumentació amb càrrega afectiva, tensió, impaciència, acusacions, falta de disposició a escoltar i comprometre's, i falta d’acord.

Símptomes Generals del Conflicte

• Els membres es mostren impacients els uns amb els altres.
• S’ataquen les idees.
• Els membres prenen partit i es neguen a cedir.
• No es poden posar d’acord sobre plans i propostes.
• Els arguments s’exposen amb violència.
• S’ataquen els uns als altres de manera subtil.
• Parlar desfavorablement sobre el grup i la seva capacitat.
• Contradir les

Tècniques específiques d'avaluació familiar

Dins de l'estudi del sistema familiar, s'utilitzen eines com el genograma, l'APGAR familiar, el mapa familiar, l'ecomapa i les xarxes socials.

El genograma

Permet representar de manera gràfica l'arbre familiar d'una persona. La recollida de la informació es realitza a través d'una primera entrevista i de sessions posteriors, de manera que el gràfic es va modificant progressivament.

L'APGAR familiar

Es tracta d'una escala per avaluar el funcionament familiar, molt útil per a la identificació de famílies en risc. Aquesta eina mesura cinc dimensions fonamentals:

• Adaptabilitat: Capacitat d'utilitzar recursos per resoldre problemes.
• Cooperació o participació: L'assumpció de responsabilitats, la presa