Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Química

Nombre atòmic (Z), nombre màssic (A) i forces nuclears de l'àtom

QuímicaActualitzat el 3,81 KB

L'Estructura de l'Àtom: Protons, Neutrons i Electrons

Rutherford va descobrir que al nucli de l’àtom hi ha protons, partícules carregades amb càrrega positiva. S'anomena nombre atòmic (Z) el nombre de protons del nucli. Aquest nombre serveix de «carnet d'identitat» dels àtoms; és a dir, tots els àtoms d'un element tenen sempre el mateix nombre de protons al nucli. Així, tots els àtoms d'hidrogen tenen un únic protó al nucli, els d'heli dos i els de liti tres. Si un àtom té quatre protons al nucli, no pot ser de cap d'aquests elements, sinó d'un altre element químic, en aquest cas el beril·li.

Z i la Neutralitat Elèctrica de l'Àtom

És el nombre amb què estan ordenats els elements a la taula periòdica, de manera que quan...

Continua llegint "Nombre atòmic (Z), nombre màssic (A) i forces nuclears de l'àtom" »

Most concentrat, xaptalització i acidificació en enologia

QuímicaActualitzat el 3,61 KB

Most Concentrat, Xaptalització i Acidificació en Enologia

Most Concentrat

Enri: Enriquir el most per pujar el grau alcohòlic.

MC (Most Concentrat): Most concentrat extret per vaporització del most, deshidratant l'H2O perquè quedin els sucres més concentrats (sucres, àcids i tots els altres components del most). Qualsevol mètode menys foc directe. Concentra els sucres a 500-600 g/l. Addició: Inici de la fermentació alcohòlica (FAL), en fase exponencial.

MCR (Most Concentrat Rectificat): Most concentrat rectificat. S'extreuen tots els components, es deshidrata i quedarà aigua, glucosa i fructosa.

Procés: Agafar el most, treure-li el color i l'olor que li sobra mitjançant carbó actiu. Llavors queda l'acidesa, Fe/Cu, on aplicarem unes...

Continua llegint "Most concentrat, xaptalització i acidificació en enologia" »

Fusió, solidificació i ebullició: lleis, àtoms i massa molecular

QuímicaActualitzat el 4,86 KB

Lleis de la Fusió i la Solidificació

  1. Quan una substància pura es fon, ho fa a una temperatura determinada anomenada temperatura de fusió.
  2. Mentre dura la fusió, la temperatura es manté invariable.
  3. Tots els líquids purs prou freds s'acaben solidificant, i ho fan a la mateixa temperatura que es fonen.
  4. Mentre dura la solidificació, la temperatura es manté invariable.
  • La temperatura de fusió i la de solidificació d'una substància pura són idèntiques.
  • Una substància que té una temperatura que varia durant un canvi d'estat no es pot considerar una substància pura.
  • El pas de l'estat líquid al gasós s'anomena vaporització. Es pot produir per evaporació o per ebullició.
  • La velocitat d'evaporació depèn de diversos factors: la classe de
...
Continua llegint "Fusió, solidificació i ebullició: lleis, àtoms i massa molecular" »

Reaccions químiques: energia, tipus i reaccions redox

QuímicaActualitzat el 4,84 KB

La química i nosaltres

Les reaccions químiques es produeixen contínuament a la natura de forma espontània. La indústria química és inevitable per a nosaltres; gràcies a ella podem complir les nostres necessitats bàsiques. Tots els productes estan formats mitjançant processos químics.

L'energia de les reaccions químiques

Les reaccions químiques produeixen energia.

Energia química

És la quantitat d'energia determinada emmagatzemada a l'interior dels compostos químics. Aquesta energia pot ser alliberada i utilitzar-se amb diferents finalitats.

L'intercanvi d'energia en les reaccions

Hi ha dos tipus principals d'intercanvi d'energia:

  • Reacció amb absorció d'energia (Endotèrmica): Es produeix quan l'energia química dels reactius és menor
...
Continua llegint "Reaccions químiques: energia, tipus i reaccions redox" »

Mescles i dissolucions: tipus, separació i propietats

QuímicaActualitzat el 2,66 KB

Mescles i Solucions

La major part de la matèria al nostre planeta són mescles de diferents substàncies. Les mescles homogènies de dues o més substàncies reben el nom de solucions.

Tipus de Mescles

  • Homogènia: No es poden diferenciar els components a simple vista. Exemple: sucre dissolt en aigua.
  • Heterogènia: Es poden diferenciar els components. Exemple: minerals o aigua i sucre sense dissoldre.


Dissolucions

Una dissolució és una mescla homogènia de dues o més substàncies. Aquestes substàncies es classifiquen en:

  • Dissolvent: Substància que es troba en major proporció.
  • Soluts: Substàncies que es troben en menor quantitat (pot haver-hi un o diversos).

Exemples de Dissolucions

50g de NaCl (sal) + 80g H2O (aigua): Aquesta és una dissolució

...

Continua llegint "Mescles i dissolucions: tipus, separació i propietats" »

Glúcids i lípids: estructura, propietats i classificació

QuímicaActualitzat el 4,93 KB

Què són els glúcids?

Els glúcids, també coneguts com a carbohidrats, són biomolècules orgàniques formades principalment per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O).

Monosacàrids: la unitat bàsica

Els monosacàrids són els glúcids més simples, constituïts per una sola cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica.

Classificació segons el nombre de carbonis

Es classifiquen en cinc grups principals segons el nombre d'àtoms de carboni:

  • Trioses: formats per 3 àtoms de carboni.
  • Tetroses: formats per 4 àtoms de carboni.
  • Pentoses: formats per 5 àtoms de carboni.
  • Hexoses: formats per 6 àtoms de carboni.
  • Heptoses: formats per 7 àtoms de carboni.

Propietats dels monosacàrids

  • Propietats físiques: són sòlids cristal·lins, de color blanc,
...
Continua llegint "Glúcids i lípids: estructura, propietats i classificació" »

Glúcids: homopolisacàrids i heteropolisacàrids (cel·lulosa, quitina, pectina, agar)

QuímicaActualitzat el 4,18 KB

Homopolisacàrids

La cel·lulosa és un homopolisacàrid amb funció estructural propi dels vegetals. És la biomolècula més abundant en la natura i l’element més important en la paret cel·lular. És un polímer de β-glucoses unides per enllaços β(1→4), que el nostre organisme no pot trencar. Dues unitats de glucosa formen una cel·lobiosa. La seva utilitat inclou el paper i el cotó. Els animals no la poden digerir perquè no tenen l'enzim cel·lulasa.

La quitina és un homopolisacàrid. És un component essencial de l’exoesquelet dels insectes i té funció estructural. Presenta enllaç β(1→4). La seva utilitat s'estén a la indústria farmacèutica, alimentària i cosmètica.

Heteropolisacàrids

Els heteropolisacàrids són substàncies...

Continua llegint "Glúcids: homopolisacàrids i heteropolisacàrids (cel·lulosa, quitina, pectina, agar)" »

Diferència entre element i compost químic

QuímicaActualitzat el 1,01 KB

Una materia homogenia constituida per una sola classe de substancia es una substancia pura.

Un compost químic es una substancia pura que es pot descompondre en altres.Esta fornar er la Unió de dos o mes elements.

Un element es una substancia que no es por descompondre.

Metalls?Bons conductors NO-metalls?Mals conductors

Propietats dels metalls ? Brillantor metal·lica, recicable

Propietats dels NO-metalls ? Gasos a temperatura ambient. Densitat Baixa

Un aliatge es un reusltat de solidificar una solució liquida de dos o mes metalls.

El atom es la part me petita d'un element.

Una molecula es un conjunt de dos o mes atoms

Catió-ió positiu Anió- ió negatiu.

Equilibri químic: constants, factors i solubilitat

QuímicaActualitzat el 5,22 KB

Equilibri Químic: Constants, Factors i Solubilitat

L'equilibri químic és un estat en què les concentracions de les espècies reactives i dels productes romanen constants al llarg del temps, tot i que les reaccions continuen produint-se en ambdues direccions. La constant d'equilibri (K) és una quantitat que relaciona les concentracions dels reactius i productes en l'equilibri, expressada com a ràtios de les concentracions elevades als seus respectius coeficients estequiomètrics.

Kp és la constant d'equilibri quan l'equilibri es descriu en termes de pressions parcials de gasos, i la seva fórmula és similar a la de la constant d'equilibri en termes de concentració, però utilitzant les pressions en lloc de les concentracions.

Els coeficients

...
Continua llegint "Equilibri químic: constants, factors i solubilitat" »

Tècniques de separació de mescles: decantació, filtració, destil·lació i més

QuímicaActualitzat el 2,88 KB

Tècniques de Separació de Mescles

Una tècnica de separació és un procediment per separar els components d'una mescla.

Decantació

Permet separar un sòlid mesclat heterogèniament amb un líquid en el qual és insoluble, o bé dos líquids immiscibles de densitat diferent.

Decantació d'un Sòlid

Si el sòlid és prou dens i gros, potser es dipositarà al fons del recipient. Podrem separar el líquid o sobrenedant, abocant-ho en un altre recipient sense que caigui el sòlid o sediment.

Decantació d'un Líquid

Per separar líquids immiscibles, fem servir un embut de decantació i deixem que reposi fins que els líquids se separin en dues capes.

Filtració

Consisteix a fer travessar la mescla per un filtre. El filtre permet el pas del líquid o...

Continua llegint "Tècniques de separació de mescles: decantació, filtració, destil·lació i més" »