Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Química

Experiment de Cinètica Química: Tiosulfat i HCl

Materials Necessaris

• Tiosulfat de sodi (Na₂S₂O₃), 0,1 M
• Àcid clorhídric (HCl), 2 M
• Erlenmeyer de 250 ml
• Probeta de 100 ml
• Pipeta
• Vas de precipitat de 50 ml

Procediment Experimental

S'afegeixen 50 ml de dissolució de tiosulfat de sodi i es posen dins l’Erlenmeyer. Sota de l’Erlenmeyer s’ha marcat una creu.

S’afegeixen 6 ml de HCl i, al mateix temps, es posa el cronòmetre. Agitem l’Erlenmeyer a intervals regulars.

Es mira la creu marcada a través de la dissolució i quan es deixi de veure (a causa de la precipitació de sofre) es para el cronòmetre, anotant el temps transcorregut.

Repetició de l'Experiment

Es repeteix el procediment, prenent quantitats més petites de tiosulfat de sodi...

Fórmules de Funcions Matemàtiques

Descobriment de l'Electró

Descobriment de l'electró: Càtode (negatiu) + Raig catòdic (format per partícules amb càrrega elèctrica negativa).

Taula de Partícules Subatòmiques

Models Atòmics

Model de Thompson

Model de Thompson: "Pastís de panses" - Làmina d'or. En un bloc de Pb es va col·locar urani que produïa raigs alfa. Els raigs arribaven a la làmina d'or. La majoria...

Fases de l'Extracció

El procés d'extracció de principis actius es pot dividir en tres fases principals:

1. Contacte

En aquesta fase, el dissolvent entra en contacte amb la substància que conté el principi actiu. Hi ha diversos mètodes de contacte:

• Senzill: Poc usat, ja que no permet la recuperació total del solut.
• Múltiple: Es divideix el dissolvent en diverses parts i es tracta successivament l'alimentació amb cadascuna d'elles.
• Múltiple a contracorrent: És més eficaç. L'aliment i el dissolvent discorren en sentit contrari, d'aquesta forma el dissolvent pur és capaç d'extreure les darreres traces de principi actiu que poguessin quedar.
• Diferencial a contracorrent: En columna, de forma que el més dens baixa i el més lleuger puja,

Mètodes d'aïllament per sembra per esgotament

Aquests mètodes es basen a arrossegar amb la nansa de Kolle un nombre cada cop més petit de microorganismes sobre un medi sòlid en placa de Petri. L'objectiu és aconseguir colònies aïllades.

Sembra en estria simple o ziga-zaga

1. Esterilitzar la nansa de Kolle i deixar-la refredar al costat del fogonet.
2. Prendre una alíquota del cultiu (líquid o sòlid) amb la nansa de sembra.
3. Realitzar la sembra en estria simple o ziga-zaga sobre la superfície del medi.
4. Esterilitzar la nansa.
5. Incubar la placa en posició invertida.

Sembra en estria múltiple

1. Esterilitzar la nansa de Kolle i deixar-la refredar al costat del fogonet.
2. Prendre una alíquota del cultiu (líquid o sòlid) amb la nansa de sembra i sembrar

Enllaç químic: diferents classes de forces que mantenen units els àtoms en les substàncies

Els elements busquen la màxima estabilitat al nivell energètic més baix possible per omplir la regla de l'octet.

Enllaç iònic i enllaç metàl·lic

Els enllaços iònics i metàl·lics són tipus d'enllaços entre àtoms d'elements diferents o del mateix tipus.

Enllaç covalent entre àtoms

Enllaç covalent entre àtoms, en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons.

Enllaços intermoleculars: forces de Van der Waals i ponts d'hidrogen

Les molècules s'uneixen mitjançant enllaços intermoleculars, com les forces de Van der Waals i els ponts d'hidrogen.

Enllaç iònic

L'enllaç iònic és el resultat de les forces electrostàtiques entre...

Elements Químics: Classificació i Valències

Elements No Metàl·lics

Els elements no metàl·lics inclouen:

• Heli (He)
• Neó (Ne)
• Argó (Ar)
• Criptó (Kr)
• Xenó (Xe)
• Radó (Rn)
• Fluor (F)
• Clor (Cl)
• Brom (Br)
• Iode (I)
• Astat (At)
• Oxigen (O)
• Sofre (S)
• Seleni (Se)
• Tel·luri (Te)
• Arsènic (As)
• Fòsfor (P)
• Nitrogen (N)
• Carboni (C)
• Silici (Si)
• Bor (B)

Elements Metàl·lics

Els elements metàl·lics inclouen:

• Hidrogen
• Liti (Li)
• Sodi (Na)
• Potassi (K)
• Rubidi (Rb)
• Cesi (Cs)
• Franci (Fr)
• Beril·li (Be)
• Magnesi (Mg)
• Calci (Ca)
• Estronci (Sr)
• Bari (Ba)
• Radi (Ra)
• Escandi (Sc)
• Titani (Ti)
• Vanadi (V)
• Crom (Cr)
• Manganès (Mn)
• Ferro (Fe)
• Cobalt (Co)
• Níquel (Ni)
• Coure (Cu)
• Zinc (Zn)
• Gal·li (Ga)
• Germani (Ge)
• Plata (Ag)
• Cadmi (Cd)
• Platí (Pt)
• Or (Au)
• Mercuri (Hg)
• Metà (CH4)

Valències dels Elements

• Grup 1: Li, Na, K, Rb,

Evolució del Model Atòmic

Les primeres idees sobre la composició de la matèria es remunten a Demòcrit i Leucip, que postulaven que la matèria estava formada per àtoms indivisibles. Més tard, Aristòtil va proposar que la matèria estava composta per aigua, terra, foc i aire.

Segle XIX: Dalton i la Revolució Atòmica

Al segle XIX, John Dalton va revifar la teoria atòmica, proposant que els àtoms eren indivisibles. Inicialment, va plantejar que cada àtom d'un element tenia la mateixa massa i propietats. Posteriorment, va rectificar, afirmant que àtoms diferents d'un mateix element podien tenir masses i propietats diferents. La unió d'àtoms donava lloc a compostos, amb masses i propietats definides.

Principis del Segle XX: Thompson,

Teoria cinèticomolecular

La matèria està constituïda per partícules molt petites, pràcticament invisibles. Entre les partícules no hi ha res, és a dir, hi ha espai buit. Entre partícules existeixen forces d'atracció que les mantenen unides. Les partícules estàn en moviment constant en totes direccions.

Densitat

Densitat: massa / volum.

Substància pura: compost i element

Substància pura: compost, element. Té una composició definida i unes propietats característiques, l'oxigen i l'aigua.

Teoria atòmica de Dalton

La matèria està formada per partícules molt petites i indivisibles anomenades àtoms. Els àtoms d'un mateix element químic tenen la mateixa massa i propietats, però diferents de la resta d'elements químics. La formació...

Compostos Binari

Definició

Els compostos binaris són aquells que estan formats per la combinació de dos elements químics diferents.

València

La valència és la capacitat que té un element de combinar-se amb un altre. L'àtom d'hidrogen es pren com a referència, per tant, també la podem definir com el nombre d'àtoms d'hidrogen que es pot combinar amb un àtom de qualsevol altre element. És molt útil per formular compostos binaris.

Exemple: Cl₂O₅: Cl⁺⁵ i O^-2

2 × (+5) + 5 × (-2) = (+10) + (-10) = 0

Substàncies Simples

Les substàncies simples són les que estan constituïdes per àtoms d'un mateix element. Els àtoms d'un element poden presentar-se lliures, és a dir, aïllats els uns dels altres.

Formulació

L'hidrogen, el nitrogen, l'oxigen,...

Estructura de la Matèria: Àtoms, Molècules i Enllaços

Les molècules, les xarxes cristal·lines i els tipus d’enllaç són conceptes clau per entendre com es disposen i mantenen els àtoms en les substàncies.

Molècules: Definició i Tipus

Les molècules són grups d'àtoms units per enllaços covalents, on els àtoms comparteixen electrons per aconseguir estabilitat. Poden ser simples, com l'oxigen (O₂), o complexes, com l’aigua (H₂O). Si els àtoms tenen diferent electronegativitat, es formen enllaços covalents polars, com passa a l’aigua. Les molècules poden ser gasoses, líquides o sòlides, depenent de les interaccions intermoleculars.

Xarxes Cristal·lines: Ordre en Tres Dimensions

Les xarxes cristal·lines són estructures...