Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Química

Conceptes Clau de Química: Àcids, Bases, Equilibri i Espectroscòpia

Química4,35 KB

Àcids i Bases

Àcids Forts

Àcids que es dissocien completament en aigua. Exemples: HNO₃, H₂SO₄, HClO₄, HCl, HBr, HI.

Exemple de dissociació: HCl → H⁺ + Cl⁻

Bases Fortes

Bases que es dissocien completament en aigua, generalment hidròxids de metalls alcalins i alcalinoterris. Exemples: NaOH, KOH.

Exemple de dissociació: NaOH → Na⁺ + OH⁻

Àcids Febles

Àcids que no es dissocien completament en aigua.

Exemple: CH₃COOH + H₂O ⇌ CH₃COO⁻ + H₃O⁺

Bases Febles

Bases que no es dissocien completament en aigua, com les amines.

Exemple: NH₃ + H₂O ⇌ NH₄⁺ + OH⁻

Neutralització

Reacció entre un àcid i una base per formar una sal i aigua.

Exemple: NaOH + CH₃COOH → NaCH₃COO + H₂O

Principi de Le Chatelier

Sistema en Equilibri

Un...

Continua llegint "Conceptes Clau de Química: Àcids, Bases, Equilibri i Espectroscòpia" »

Teoria atòmica i models atòmics

Química2,56 KB

Segons la teoria atòmica de Dalton:

- La matèria està formada per àtoms, partícules indivisibles de massa i volums diminuts.

- Cada element químic està format per àtoms d'un tipus diferent.

- Cada tipus d'àtoms té unes propietats físiques i químiques característiques.

- En funció de les seves propietats químiques, els àtoms poden establir enllaços químics entre ells i formar agrupacions estables.

Característiques i estructura dels àtoms.

1 àtom és elèctricament neutre. No té càrrega neta perquè té tants protons com electrons.

Na = àtom neutre

Na+ = té més protons que neutrons.

Na- = té més electrons que protons.

Característiques de l'àtom.

- Nombre atòmic = nombre de protons.

- Nombre massa = suma de protons i neutrons....

Continua llegint "Teoria atòmica i models atòmics" »

L'Enllaç Químic: Tipus i Propietats

Química3,12 KB

L'enllaç químic

Els àtoms no acostumen a estar aïllats, i la norma general és que s'uneixen per formar agregats atòmics mitjançant enllaços químics, prou estables com per considerar-los una espècie química independent.

Els àtoms s'atrauen i es mantenen units per una força d'enllaç d'origen electrostàtic. L'energia de l'agregat atòmic és menor que la suma de l'energia de cada àtom per separat. Quan s'allibera més energia en la seva formació, és més estable.

Existeixen diferents tipus d'enllaços químics: covalent, iònic i metàl·lic.

Enllaç covalent

Dos nord-americans van ser els primers a proposar aquest tipus d'unió. Al 1916, G. N. Lewis (1875-1946) va establir la teoria de l'enllaç químic per compartició de parells...

Continua llegint "L'Enllaç Químic: Tipus i Propietats" »

Energia d'ionització i configuració electrònica

Química3,14 KB

7a. Concepte d'energia d'ionització

Definició

L'energia d'ionització és l'energia que cal subministrar a un element en estat gasós per arrencar un electró:

A(g) → A+(g) + 1 e- (primera energia d'ionització)

Justificació de l'energia d'ionització entre un gas noble i l'element alcalí següent

En el gràfic s'observa que els gasos nobles, per exemple, l'He o el Ne, tenen molta més energia d'ionització que l'element alcalí següent (Li o Na). Els gasos nobles, en l'estructura electrònica, tenen plena la darrera capa: ns2, np6; l'element alcalí següent té un electró més que se situa en la següent capa: ns2, np6, (n+1)s1.

Els gasos nobles, pel fet de tenir el darrer orbital complet d'electrons, fa que costi molt arrencar-ne un i,...

Continua llegint "Energia d'ionització i configuració electrònica" »

Naturalesa elèctrica de la matèria: càrrega, àtoms i models

Química2,48 KB

La naturalesa elèctrica de la matèria

Tales de Milet va descobrir l'electricitat. Els fenòmens d'electrització es justifiquen mitjançant una propietat de la matèria anomenada càrrega elèctrica. La quantitat de càrrega elèctrica és una magnitud física i la seva unitat és el coulomb.

Tipus de càrregues elèctriques

En la matèria hi ha dos tipus de càrregues elèctriques. Un cos és neutre quan té la mateixa quantitat de càrregues positives i negatives. Un cos només pot adquirir càrrega elèctrica si guanya o perd càrregues negatives.

Electrons i protons

Els fenòmens d'electrització coneguts a finals del segle XIX van posar de manifest que l'àtom era divisible, ja que tenia càrregues negatives i positives.

Descobriment dels

...
Continua llegint "Naturalesa elèctrica de la matèria: càrrega, àtoms i models" »

Models Atòmics: Evolució Històrica i Conceptes Clau

Química2,33 KB

Models Atòmics

Demòcrit (Segle IV a.C.)

Demòcrit va ser el primer a postular un model atòmic. Deia que els àtoms eren homogenis, eterns, indivisibles, invisibles i incomprensibles, i que tenien característiques internes diferents.

Aristòtil (384 a.C. - 322 a.C.)

Aristòtil va defensar la idea que la matèria era contínua i estava formada per quatre elements: terra, aigua, aire i foc.

Thompson (1904)

Thompson pensava que l'àtom era una esfera de càrrega positiva amb electrons de càrrega negativa incrustats.

Rutherford (1909)

Segons Rutherford, l'àtom té un nucli central on es concentren la càrrega positiva i pràcticament tota la massa. Hi ha tants electrons a l'escorça com protons al nucli, per la qual cosa el conjunt de l'àtom és...

Continua llegint "Models Atòmics: Evolució Històrica i Conceptes Clau" »

Filosofia Grega Antiga: Àtoms, Canvi i Realitat

Química3,99 KB

Examen de Filosofia: Conceptes Clau

1. La Filosofia de Demòcrit sobre la Natura

Demòcrit sostenia que les transformacions de la natura no es deuen al fet que les coses canvien en la seva essència.

Va assumir que tot està fet de peces molt petites, invisibles, indivisibles i immutables. Va anomenar àtom a cadascuna d'aquestes petites partícules.

Aquestes petites peces no podien haver sorgit del no-res; per tant, havien de ser eternes.

2. Conceptes Fonamentals

a) Què són els àtoms?

Els àtoms són partícules que no es poden dividir.

b) Per què els àtoms són eterns?

Aquestes petites peces de la natura havien de ser eternes perquè no podien haver sorgit del no-res.

3. L'Atomisme de Demòcrit: Composició i Canvi

Demòcrit afirmava que tot estava...

Continua llegint "Filosofia Grega Antiga: Àtoms, Canvi i Realitat" »

L'aigua: propietats i funcions en els éssers vius

Química2,96 KB

L'aigua: la biomolècula essencial per a la vida

L'aigua és la biomolècula més abundant en tots els éssers vius. A temperatura ambient, l'aigua és líquida, a diferència d'altres molècules de pes molecular similar com el CO2, NO2 o SO2, que són gasos. Aquest comportament peculiar es deu al fet que les molècules d'aigua són dipolars i tenen una gran facilitat per establir enllaços d'hidrogen entre elles. Aquests enllaços originen grups de moltes molècules unides, que assoleixen pesos moleculars alts i provoquen que l'aigua es comporti com un líquid a temperatura ambient.

Característiques fonamentals de l'aigua

  • Elevada força de cohesió i elevada tensió superficial: La força que manté units els àtoms d'una substància és la
...
Continua llegint "L'aigua: propietats i funcions en els éssers vius" »

Tipus de Substàncies i Mètodes de Separació

Química2,84 KB

Tipus de Substàncies

  • Substàncies homogènies: Són aquelles en què visualment no es distingeixen els seus components i totes les parts de la substància comparteixen les mateixes propietats (uniforme).
    Exemple: Mineral de quars.
  • Substàncies heterogènies: Són aquelles en què visualment es distingeixen diversos components.
    Exemple: Granit.
  • Substàncies pures: Materials formats per una única substància.
    Exemple: Aigua destil·lada (sense minerals ni altres substàncies).
  • Mescles: Materials que s'obtenen de la combinació física de dues o més substàncies.
    Exemple: L'aigua del mar.
  • Suspensions: Són un tipus de mescles heterogènies en les quals hi ha petites partícules sòlides que es troben suspeses en el líquid durant una estona.
    Exemple:
...
Continua llegint "Tipus de Substàncies i Mètodes de Separació" »

Fotons, àtoms d'hidrogen i espectres: conceptes bàsics

Química3 KB

T.1

Una font de 8 mW que emet fotons en una banda contínua de longituds d’ona entre 90 i 150 Angstroms pot ionitzar àtoms d’hidrogen en estat fonamental.

Els fotons infrarrojos d’una font de 10 mW de potència poden ionitzar un àtom d’hidrogen en estat fonamental.

Un fotó en la zona visible de l’espectre pot ionitzar un àtom d’hidrogen en estat fonamental.

En l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen, es pot trobar una ratlla d’energia a 10,2 eV.

En l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen, es pot trobar una ratlla de longitud d’ona 12 Angstroms.

En l’efecte Compton, part de l’energia del feix incident passa a un feix dispersat.

En l’efecte fotoeléctric, no hi ha emisión d’electrons ja que toda la...

Continua llegint "Fotons, àtoms d'hidrogen i espectres: conceptes bàsics" »