Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Química

Gestió i Control de Qualitat del Generador 99Mo/99mTc

Química4,88 KB

Generador de Radionúclids: Requisits i Funcionament

Requisits del Generador 99Mo/99mTc

Els requisits clau per al generador inclouen:

  • Semivida (T1/2) molt diferent entre el radionúclid pare i el fill.
  • Propietats fisicoquímiques diferents per facilitar la separació.
  • Radionúclid (RN) fill innocu i emissor gamma amb un nivell d'energia òptim (al voltant de 150 keV) per a la marcació.
  • El fàrmac s'ha d'adaptar a la zona d'estudi.
  • L'accés al RN pare ha de ser senzill i econòmic.

Funcionament i Manteniment del Generador 99Mo/99mTc

El generador de 99Mo/99mTc es canvia cada setmana. El 99Mo es desintegra, produint 99mTc (en un 88% dels casos). Aquest sofreix una transició isomèrica, emetent radiació gamma de baixa energia, considerada inofensiva....

Continua llegint "Gestió i Control de Qualitat del Generador 99Mo/99mTc" »

Tècniques de Radiologia Diagnòstica: Esofagograma i Projeccions Portàtils

Química3,43 KB

Esofagograma: Tècnica i Diagnòstic de Patologies Esofàgiques

L'esofagograma és l'estudi de patologies esofàgiques, sempre que no es pugui realitzar endoscòpia. Aquesta prova és molt útil per diagnosticar:

  • Diverticles
  • Estenosis esofàgiques
  • Hèrnies de hiat

Esofagografia: Introducció del Contrast

L'esofagografia consisteix en la introducció de contrast per via oral per opacificar la llum de l'esòfag i poder obtenir imatges amb finalitats diagnòstiques.

Projeccions Bàsiques i Posicionament

S'utilitzen dues projeccions bàsiques: AP i Lateral esquerre.

  • Posicionament en bipedestació: Per aconseguir millor incidència del raig i evitar la superposició de la columna amb el cor.
  • També es pot posicionar en decúbit pron.

Tècniques de Contrast

Es...

Continua llegint "Tècniques de Radiologia Diagnòstica: Esofagograma i Projeccions Portàtils" »

Resum de Termoquímica i Cinètica Química: Conceptes Clau

Química5,94 KB

Teoria cineticomolecular

La matèria està formada per partícules petites, considerades puntuals, unides entre si per forces de cohesió de diferents intensitats. Aquesta teoria es basa en tres postulats principals:

  1. La matèria està formada per petites partícules unides entre elles per forces de cohesió d'intensitat variable.
  2. Les partícules de la matèria estan en moviment constant, i la seva velocitat depèn de la temperatura.
  3. Les partícules xoquen elàsticament entre elles, de manera que l'energia cinètica total es conserva.

Teoria de les col·lisions

Perquè una reacció química tingui lloc, les partícules han de xocar complint dues condicions fonamentals:

  1. Tenir una energia cinètica mínima perquè el xoc sigui eficaç, anomenada energia
...
Continua llegint "Resum de Termoquímica i Cinètica Química: Conceptes Clau" »

Comparació de Mitjanes i Proporcions Aparellades en Estadística

Química1,93 KB

Comparació de mitjanes aparellades:


Hipòtesi nul·la (Ho): mu1 = mu2

Hipòtesi alternativa (Ha): mu1 diferent a mu2

d = x1 - x2; Ho població: mu d = 0

t = (d - 0) / (Sd / arrel de n); ho compares amb tn-1, alfa

Condicions: N > 10n; n ≥ 30; sense valors atípics

Comparació de proporcions aparellades (McNemar):

Hipòtesi nul·la (Ho): pi1 = pi2

Quan varia la mida de la mostra a n’: Ho: piB’ = piC’ = 0.5

Z = (Pc’ - 0.5) / (√(Pc’(1 - Pc’) / n))

Condicions: població infinita o finita gran amb mostreig aleatori simple o sistemàtic; n’ ≥ 30; n’Pb ≥ 5; n’Pc ≥ 5

QUALI-QUALI

Condicions: població infinita o finita gran amb mostreig aleatori simple o sistemàtic; mostra gran (n ≥ 30); freqüències esperades ≥ 5.

Hipòtesi...

Continua llegint "Comparació de Mitjanes i Proporcions Aparellades en Estadística" »

Models Atòmics i Propietats Periòdiques: Thomson, Rutherford i Tendències

Química6,6 KB

Model Atòmic de Thomson: Descobriment de l'Electró

J.J. Thomson va descobrir els electrons l'any 1897 mentre estudiava els raigs catòdics. Aquest descobriment va refutar la idea que l'àtom era indivisible.

Segons el seu model, l'àtom està format per una matèria carregada positivament, en la qual s'incrusten partícules de càrrega negativa (els electrons), com les panses en un púding. El conjunt de l'àtom és elèctricament neutre.

Thomson va observar l'existència d'ions positius i negatius, i va demostrar la presència de càrregues elèctriques en la matèria. No obstant això, el seu model no diferenciava entre nucli i escorça, i no podia explicar per què la massa i les càrregues positives estaven concentrades en el nucli, un aspecte...

Continua llegint "Models Atòmics i Propietats Periòdiques: Thomson, Rutherford i Tendències" »

Teoria de l'enllaç de valència i propietats dels sòlids metàl·lics

Química3,11 KB

Teoria de l'enllaç de valència

La TEV pretén explicar amb més detall la formació d'enllaços covalents i donar resposta a alguns casos que no s'expliquen per Lewis.

Formació molècula H2

Variació de l'Ep vs dist.

Quan arriba al mínim energètic, els 2 orbitals 1s de l'H s'han superposat i els 2 electrons emparellats: compartició d'electrons (-)

Condicions:

  • Espins antiparal·lels
  • Orbitals superposats parcialment desocupats

Tipus enllaç covalent:

  • Enllaç sigma, ????: encavalcament total entre orbitals al pla axial. Enllaç fort. Ex: entre 2 orbitals s
  • Enllaç pi, ????: encavalcament entre orbitals al pla nodal. Intensitat enllaç menor, enllaç més feble. Ex: entre 2 orb p

Hibridació dels orbitals atòmics

1931 Pauling (The nature of the chemical...

Continua llegint "Teoria de l'enllaç de valència i propietats dels sòlids metàl·lics" »

Enllaços Químics i Forces Intermoleculars: Guia Completa

Química6,17 KB

Enllaç Iònic: Propietats i Característiques

L'enllaç iònic es forma entre un metall (M) i un no-metall (NM).

  • Són sòlids a temperatures ordinàries.
  • Tenen punts d'ebullició i fusió elevats.
  • Són durs però fràgils.
  • Molts són solubles en dissolvents polars. Quan estan dissolts, són conductors del corrent elèctric.

Enllaç Covalent: Característiques i Tipus

L'enllaç covalent es forma entre no-metalls (NM). El diamant és un exemple de cristall covalent.

  • Generalment són gasos (alguns líquids) a temperatures ordinàries.
  • Tenen punts de fusió i ebullició baixos.
  • Són majoritàriament insolubles en aigua.
  • Són mals conductors de l'electricitat (aïllants del corrent elèctric).
  • Les substàncies apolars són solubles en dissolvents apolars.
  • Les
...
Continua llegint "Enllaços Químics i Forces Intermoleculars: Guia Completa" »

Proves Bioquímiques Bacterianes: Indol i Fermentació de Glucosa

Química3,74 KB

Anàlisi Bioquímica Bacteriana: Indol i Fermentació

La Prova de l'Indol: Detecció de Triptofanasa

Els bacteris poden utilitzar el triptòfan com a font de matèria i energia per via aeròbica. No obstant això, si hi ha glucosa, utilitzen preferentment aquest sucre com a font de matèria i energia. En aquesta situació, es produeix una repressió enzimàtica de la síntesi de l'enzim triptofanasa, que degrada el triptòfan.

Objectiu de la Prova de l'Indol

La prova de l'indol té com a objectiu detectar si el bacteri produeix l'enzim triptofanasa. Aquest enzim degrada l'aminoàcid triptòfan a indol, que és excretat al medi. La prova detecta la presència de l'indol produït pels bacteris en cultivar-los en condicions aeròbiques en aigua de

...
Continua llegint "Proves Bioquímiques Bacterianes: Indol i Fermentació de Glucosa" »

Formulació i Càlculs Químics: Guia Completa

Química4,09 KB

Formulació i Nomenclatura Química

Compostos Binaris

  • Òxid: Òxid + element combinat (E₂Oₐ)
  • Peròxid: Peròxid de "nom element"
  • Hidrur: Hidrur de "nom element" / "nom element"-ur d'hidrogen / nom específic (amoníac NH₃, metà CH₄...)
  • Compost binari: "Nom element"-ur de "nom element"
  • Hidròxid: Hidroxil de "nom element"

Àcids i Oxosals

  • Àcid: Àcid "nom element"-hídric / prefix-hidrogen (prefix-òxid-prefix-nom element-at)
  • Oxosal: Prefix-(prefix-òxid-nom element-at) de prefix- nom element
  • Sal binària: -ur / oxosal -at / sal àcida - hidrogen... -at

Reaccions Químiques

Com establir l'equació global d'un procés de reaccions consecutives

  1. Ajustar reaccions.
  2. Identificar substàncies intermèdies.
  3. Igualar coeficients estequiomètrics de les substàncies
...
Continua llegint "Formulació i Càlculs Químics: Guia Completa" »

Història de la Física Quàntica: Thomson, Curie, Planck i Bohr

Química2,58 KB

Història de la Física Quàntica

Thomson: Introdueix una roda i aquesta gira. No són ones, està format per partícules. Són partícules en massa amb càrrega elèctrica negativa i tendeixen a anar al pol +.

Neutró: Hi ha d’haver càrregues neutres perquè les partícules positives no es repel·leixin i, per tant, el nucli desapareix.

Becquerel: Descobreix la radioactivitat.

Matrimoni Curie: Radiació alfa, beta i gamma. Número atòmic (Z), massa total de protons i neutrons.

Einstein: E=mc²

Llums: Radiacions electromagnètiques.

Espectroscòpia: Llum que emeten i absorbeixen els diferents àtoms.

Ona: Pertorbació en l’espai que transporta energia.

La llum que veiem és una barreja de moltes radiacions. L’espectroscòpia separa les radiacions,...

Continua llegint "Història de la Física Quàntica: Thomson, Curie, Planck i Bohr" »