Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Química de Universitat

Elements i substàncies moleculars

En aquest document es descriuen les propietats i classificació dels elements i substàncies moleculars.

Elements

• Alcalins: grup de metalls de color platejat i molt tous, molt reactius. Reaccionen amb no-metalls molt rapidament i energeticament, poden provocar explosions.
• Alcalinoterris: grup de metalls força radiactius que reaccionen ràpid amb els no-metalls.
• Metalls de transició: són més rígids, tenen punts de fusió més elevats i la seva reactivitat és limitada.
• Grups 13-16: inclouen metalls i no metalls. Les seves propietats físiques són molt diferents, però les químiques són familiars.
• Halògens: no metalls molt reactius que atrauen electrons.
• Gasos nobles: químicament inerts, difícil que reaccionin.

Determinació de Peròxids i Productes d'Oxidació Lipídica

Índex de Peròxids: Determina els peròxids o productes de l’oxidació de lípids. Aquests són productes de reacció primaris formats en les fases inicials de l’oxidació i donen una indicació del procés d’oxidació lipídica.

Productes Primaris d'Oxidació

Iodometria

Es dissol la mostra d’oli o greix en un dissolvent orgànic adequat i s’hi afegeix àcid acètic. S'afegeix un excés de iodur de potassi que reacciona amb els peròxids i allibera iode. Es valora la dissolució amb tiosulfat de Na normalitzat amb indicador de midó.

Diens Conjugats

Com a conseqüència de l’oxidació, els dobles enllaços es transfereixen a formes conjugades. Presenten absorció a 232 nm....

Cendres Totals: Obtenció i Procediment

Les cendres totals s'obtenen per calcinació. Les substàncies orgàniques incinerades, l'aigua i els components volàtils es volatilitzen, donant lloc a CO₂ i òxids de nitrogen. També queden elements inorgànics (òxids, sulfats, clorurs, etc.) i es produeix una pèrdua de volàtils.

Procediment per a la Determinació de Cendres Totals

1. Pesada de l’aliment amb un gresol tarat.
2. Dessecar prèviament la mostra en un dessecador.
3. Incineració en forn de mufla (escalfament progressiu fins a 500ºC).
4. Refredar la mostra dins el forn de mufla fins a 200ºC i treure el gresol.
5. Refredar-lo totalment en un dessecador.
6. Pesada i càlcul:
   • % Cendres Totals = % en matèria seca.

Consideracions Especials

Si la mostra presenta...

Propietats dels compostos covalents

Propietats generals:

• Estan formats per molècules aïllades unides per forces intermoleculars.
• Punt de fusió (P.F.) i punt d'ebullició (P.E.) baixos — solen ser líquids o gasos a temperatura ambient.
• Són tous.
• Són, en general, mals conductors d'electricitat.
• Compostos polars: són solubles en solvents polars (aigua, alcohols, etc.) i presenten punts de fusió i ebullició més elevats.
• Compostos apolars: són solubles en solvents apolars (cloroform, benzè, tetraclorur de carboni) i tenen punts de fusió i ebullició molt baixos.

Sòlids covalents (sòlids atòmics)

Són estructures formades per àtoms units tridimensionalment per enllaços covalents (per exemple SiO₂ (sílice), C (grafit), C (diamant)). El...

Determinació de la Composició de Triacilglicèrids

Mètode: HPLC (baixa volatilitat) amb fase inversa C18.

Detectors: refractòmetre o difusió lluminosa i espectròmetre de masses (MS).

La separació depèn de la polaritat (nombre de dobles enllaços i longitud de les cadenes). Aquest mètode no detecta la posició dels àcids grassos (AG).

Determinació de la Posició dels Àcids Grassos

Aquesta anàlisi és crucial per caracteritzar i diferenciar olis i greixos d’origen diferent.

El procés implica:

• Separació de les fraccions lipídiques per TLC (cromatografia de capa fina) utilitzant gel de sílice G i un dissolvent adequat.
• Separació de les dues fraccions resultants.
• Determinació de la composició d’AG de la fracció 2 (sn-2) mitjançant

Propietats de les dissolucions i estructura atòmica

Punt de congelació i fusió

El punt de congelació o fusió d'una dissolució és inferior al del dissolvent. Al afegir un solut no volàtil a una dissolució, en disminueix la temperatura de congelació.

Osmosi

L'osmosi: Quan enfrontem dues dissolucions de diferent concentració separades per una membrana semipermeable, es produeix el pas del dissolvent des de la dissolució menys concentrada a la de més concentració, fins que les dues dissolucions equilibren les concentracions.

Descobriment de l'electró

Descobriment de l'electró: William Crookes va posar en un tub de vidre amb gas a pressió molt baixa, es posen dos elèctrodes, i se'ls aplica una diferència de potencial elevada, apareix...

Estructura i Organització dels Elements Químics

Es coneixen 118 elements, dels quals 92 són naturals i la resta són artificials. Aquests elements es distribueixen en:

• 7 files horitzontals, anomenades períodes.
• 18 columnes, anomenades grups o famílies. Les famílies tenen un nom propi.

Els elements químics estan ordenats per ordre creixent del seu nombre atòmic (Z).

El Nombre Atòmic (Z)

Z és el nombre de protons que té un àtom. Tots els àtoms del mateix element químic tenen el mateix nombre atòmic.

Classificació dels Elements per Estat Físic (a Temperatura Ambient)

• Líquids: Mercuri (Hg), Brom (Br).
• Gasos: Hidrogen (H), Nitrogen (N), Oxigen (O), Fluor (F), Clor (Cl), Heli (He), Neó (Ne).

Els altres elements que heu de conèixer el nom...

Taula de Valències i Estats d'Oxidació

A continuació es presenta una compilació d'elements i les seves valències o estats d'oxidació comuns:

• Metalls Alcalins (+1): Liti (Li), Sodi (Na), Potassi (K), Rubidi (Rb), Cesium (Cs), Franci (Fr).
• Metalls Alcalinoterris (+2): Beril·li (Be), Magnesi (Mg), Calci (Ca), Estronci (Sr), Bari (Ba), Radi (Ra).
• Alumini (+3): Alumini (Al).
• Grup 13 (Bor): Bor (B) (+3, -3).
• Carboni (+2, +4, -4): Carboni (C).
• Grup 14 (Silici i similars): Silici (Si) (+4, -4); Germani (Ge), Estany (Sn), Plom (Pb) (+2, +4).
• Nitrogenoides (+3, +5, -3): Nitrogen (N), Fòsfor (P), Arsènic (As), Antimoni (Sb).
• Bismut (+3, +5): Bismut (Bi).
• Calcògens (+2, +4, +6, -2): Sofre (S), Seleni (Se), Tel·luri (Te).
• Halògens (-1): Fluor (F) (-1).

Geometria molecular i propietats: resum

Formules i definicions

C.F. = (e- valència) - (n.º e- no enllaçats) - (n.º e- enllaçats / 2)

N.E. = (n.º àt. enllaçats) + (n.º parells no enllaçats)

O.E. = (n.º e- enllaçants - n.º e- antienllaçants*) / 2 (O.E. >> : dist. àtom <<, estabil.)

C.L.O.A. --> z < 7       - - : - : -     //   z >= 8     - - - : : -     enllaç + fort

Tipus d'hibridació i geometria