Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Secundària

Evolució constitucional del Regne Unit: de la Carta Magna al sufragi universal

HistòriaActualitzat el 6,02 KB

Regne Unit: Característiques Constitucionals

El sistema constitucional del Regne Unit es distingeix per les següents característiques:

  • Històrica: Basada en l'evolució i la tradició.
  • Individualista: Centrada en els drets i llibertats de l'individu.
  • Anti-estatista: Amb una tendència a limitar el poder de l'Estat.
  • Parcialment escrita: No codificada en un únic document, sinó en diverses lleis i documents històrics clau, com ara:
    • La Carta Magna (1215)
    • La Petition of Right (1629)
    • L'Habeas Corpus (1679)
    • El Bill of Rights (1689)
  • Flexible: Adaptable als canvis sense necessitat de procediments rígids de reforma.
  • Mixta: Combina elements monàrquics, aristocràtics i democràtics.

Història Constitucional Britànica

El Segle XVII: Conflictes i Revolucions

El...

Continua llegint "Evolució constitucional del Regne Unit: de la Carta Magna al sufragi universal" »

Història de la notació musical: dinàmica, neumes i pentagrama

MúsicaActualitzat el 3,41 KB

Expressions d'intensitat (Dinàmica)

Són aquelles que expressen la força amb què hem d'interpretar la música. S'indiquen amb expressions en italià, sovint abreujades.

Intensitat estable

  • PP (pianissimo): Molt suau
  • P (piano): Suau
  • MP (mezzo piano): Mig suau
  • MF (mezzo forte): Mig fort
  • F (forte): Fort
  • FF (fortissimo): Molt fort

Intensitat variable

  • Cresc. (crescendo): Augment gradual d'intensitat.
  • Dim. (diminuendo): Disminució gradual de la intensitat.

La música a Sumèria i Egipte

No se sap amb exactitud quan es va començar a escriure la música. El testimoni musical escrit més antic podria pertànyer als sumeris.

A l'Antic Egipte s'utilitzava la quironomia, que consistia en un sistema de representació de notes musicals mitjançant gestos fets amb...

Continua llegint "Història de la notació musical: dinàmica, neumes i pentagrama" »

Resum de recursos expressius, gramàtica i gèneres literaris

Llengua i literaturaActualitzat el 7,84 KB

Recursos Expressius i Gramàtica

Recursos de la Llengua Oral

Varietat d'Entonacions:

  • L'exclamativa expressa emoció intensa, sorpresa, enuig.
  • L'enunciativa, seguretat.
  • La interrogativa, interès, curiositat o dubte.
  • L'exhortativa expressa una ordre.

Si aixequem el to de veu, pretenem cridar l'atenció. El ritme és la velocitat amb què pronunciem les frases.

Interjeccions: Ajuden a donar més expressivitat a allò que es diu.

Frases Inacabades: S'indiquen amb punts suspensius. Donen dubte, sorpresa, reserva, temor...

Alteració de l'Ordre Normal de les Frases: Dóna un ritme més viu al diàleg.

També s'utilitzen els gestos per donar informació al receptor. Tipus de gestos:

  • Oberts: Representen alegria.
  • Tancats: Tristesa.
  • Cap Endavant: Decisió.
  • Cap Enrere:
...
Continua llegint "Resum de recursos expressius, gramàtica i gèneres literaris" »

Treball i marc normatiu laboral: definició i jerarquia de fonts

Formació i orientació laboralActualitzat el 2,32 KB

El Treball

1 Definició de Treball

El treball és el conjunt de tasques i activitats que les persones desenvolupen dins de l'empresa. És l'aportació de l'element humà a l'empresa, un factor productiu necessari i fonamental.

2 Característiques de l'Activitat Laboral

Segons la normativa laboral, per tal que una activitat laboral es consideri treball ha de complir les quatre característiques següents:

  • A) Voluntarietat: La persona decideix si treballa, on ho fa i de quina manera.
  • B) Per compte d'altri: Treballa per a una altra persona i li compensa pagant-li un salari.
  • C) Retribució: El treball ha de ser remunerat.
  • D) Subordinació: Dins de l'activitat laboral, el treball de la persona està sotmès a les decisions de l'empresari.

El Marc Normatiu

...
Continua llegint "Treball i marc normatiu laboral: definició i jerarquia de fonts" »

La comèdia a Roma: Plaute, Terenci i l'estructura del teatre romà

LlatíActualitzat el 4,92 KB

La Comèdia a Roma

Orígens i Influència Grega

La comèdia entra a Roma per influència grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però Plaute va compondre un tipus de comèdia d'esperit romà. A Roma convivien la fabula palliata (comèdia a la manera grega, l'acció es desenvolupava a Grècia i els personatges vestien el pallium) i la fabula togata (acció a Roma i els actors vestien la toga).

Plaute: Vida i Obres

Plaute va néixer a Sarsina el 250 a.C. i es va traslladar a Roma, on es va dedicar al teatre i va formar part d'una companyia de còmics. Després d'un període de dificultats econòmiques, va decidir escriure i representar obres. Plaute es va dedicar a la fabula palliata. Se li atribueixen 130 comèdies,...

Continua llegint "La comèdia a Roma: Plaute, Terenci i l'estructura del teatre romà" »

La descolonització: causes, etapes i neocolonialisme

Ciències socialsActualitzat el 2,83 KB

Causes i etapes de la descolonització

Causes principals de la descolonització

  • Desig d'independència: Les colònies havien de fer front a una metròpoli que havia imposat les seves formes de vida i cultura.
  • Moviments nacionalistes: Es van enfrontar activament als colonitzadors.
  • Disminució del prestigi de les potències colonials: Les colònies havien vist les metròpolis derrotades per l'Eix i el Japó. Això va posar fi a la llegenda de superioritat de la raça blanca i les potències europees "imbatibles".
  • Opinió internacional contrària al colonialisme: Manifestada a través de la Carta de l'Atlàntic, la Declaració de l'ONU i la Declaració dels Drets Humans, que van disposar el dret d'autodeterminació.
  • Suport de les dues grans potències
...
Continua llegint "La descolonització: causes, etapes i neocolonialisme" »

ADN i àcids nucleics: estructura, funcions i processos

BiologiaActualitzat el 3,17 KB

ADN

ADN: és la molècula que permet el traspàs d'informació entre éssers vius, amb capacitat d'autoduplicar-se i de fer còpies de si mateixa. Conté la informació genètica que codifica com serà el nou individu i pertany al grup dels àcids nucleics.

Àcid nucleic

Àcid nucleic: biomolècula formada per una llarga cadena on s'emmagatzema la informació genètica i que s'estructura a partir de la repetició d'unitats anomenades nuclòtids.

Nuclòtids

Nuclòtids: tant en l'ADN com en l'ARN consten de tres elements:

  1. Base nitrogenada
  2. Sucre (desoxiribosa en l'ADN; ribosa en l'ARN)
  3. Fosfat

Bases nitrogenades

Bases nitrogenades: adenina, timina, citosina i guanina. En el cas de l'ARN, la timina és substituïda per l'uracil. Les parelles complementàries...

Continua llegint "ADN i àcids nucleics: estructura, funcions i processos" »

Mecanismes de transmissió i transformació de moviment: tipus i relació de transmissió

TecnologiaActualitzat el 10,02 KB

Tipus de Mecanismes segons la Transmissió de Moviment

Segons el tipus de transmissió de moviment, tenim els mecanismes següents:

  • Transmissió directa
  • Rodes de fricció
  • Engranatges
  • Transmissió per corretja o cadena

Elements de Mecanismes de Transmissió Directa

Els elements dels mecanismes de transmissió directa són:

  • Eix: suport generalment fix que subjecta altres elements mecànics.
  • Arbre de transmissió: barra cilíndrica que transmet el moviment de gir.
  • Acoblament: element que uneix dos arbres o eixos per transmetre el moviment.

La junta de Cardan (o junta universal) s'utilitza en els automòbils per transmetre el moviment de la caixa de canvis a l'eix de les rodes, permetent variacions angulars.

Rodes de Fricció

Les rodes de fricció són corrons...

Continua llegint "Mecanismes de transmissió i transformació de moviment: tipus i relació de transmissió" »

Espill de Jaume Roig: resum, estructura i temes de l'obra

Llengua i literaturaActualitzat el 2,98 KB

Jaume Roig: Espill o Llibre de les Dones

Propòsit i Gènere de l'Obra

La seva única obra, l'Espill o Llibre de les Dones, pot tenir l'objectiu d'únicament fer riure o bé adoctrinar. L'autor imita els predicadors, per la qual cosa podria considerar-se una paròdia d'un sermó.

El tema de les dones és important, sobretot el debat dels filogins i els misògins. Les obres que portaven el títol d'«Espill» (mirall) eren tradicionalment moralitzadores. En aquest cas, l'«espill» serveix perquè els homes s'hi mirin.

L'obra està escrita en primera persona, tot i que el narrador no correspon amb l'autor. La idea principal és que els homes s'apartin de les dones, per tant, és misògina. Pot ser que l'únic objectiu de l'autor sigui fer riure...

Continua llegint "Espill de Jaume Roig: resum, estructura i temes de l'obra" »

Literatura catalana popular i culta a l'Edat Moderna: romanços, teatre i corrents

Ciències socialsActualitzat el 2,58 KB

Literatura popular: el poble es manté fidel a la llengua

Entenem per literatura popular la literatura del poble de transmissió oral i d’autor anònim que passa de generació en generació. Mentre que la literatura culta durant l’Edat Moderna, per diverses causes (polítiques, socials i culturals), viu el seu moment de decadència, la literatura popular viurà el seu moment de màxima vitalitat.

Si conservem aquesta literatura, que és un tresor per al poble, és gràcies a escriptors i filòlegs inspirats en el Romanticisme del segle XIX, que van recollir tota aquesta literatura popular en el llibre: El Romancer Català.

El Romancer Català i els romanços

El Romancer Català acull romanços, cançons, llegendes i rondalles:

  • Romanços: Van
...
Continua llegint "Literatura catalana popular i culta a l'Edat Moderna: romanços, teatre i corrents" »