Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Secundària

Figures Retòriques: Definició i Ús

• Metàfora: Utilitzar una paraula en lloc d'una altra respecte a la qual té un significat semblant.
• Comparació: És la presentació d'un fet real com a idèntic a un altre.
• Metonímia: Figura en què el continent substitueix el contingut.
• Personificació: Consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes.
• Al·literació: Repetició d'un mateix so.
• Paranomàsia: És un joc de paraules amb dos mots que només es distingeixen en un sol fonema.
• Anàfora: Repetició d'una o diverses paraules a l'inici dels versos o de les oracions.
• Hipèrbaton: Inversió de l'ordre de la frase.
• Asíndeton: Eliminació de conjuncions com a lligams entre oracions.
• Polisíndeton: Presència repetida i innecessària de

Recursos explicatius i estructures textuals

Els recursos explicatius permeten precisar i ampliar la informació en un text:

• Aposició: Sintagma nominal o adjectival que va entre comes i amplia la informació.
• Parèntesis explicatius: Són aclariments situats entre parèntesis.
• Reformulacions: Són ampliacions explicatives introduïdes per connectors.
• Exemplificacions: Faciliten la comprensió i remeten als coneixements.
• Oracions explicatives: Van entre comes.
• Notes: Introdueixen una informació complementària al marge o al centre del cos del text.

Eines d'edició i format

• Indexar: Guions, vinyetes, xifres.
• Resaltar: Negretes.

Els connectors lingüístics

Els connectors són expressions lingüístiques per a unir dues unitats textuals:

Connectors segons

La Guerra de Successió Espanyola

L’any 1700, Carles II va morir sense descendència, però designava com a candidat a Felip V (Borbó), qui va jurar el càrrec el 1701. Aquest nomenament va provocar un conflicte greu en l’equilibri de poder entre les potències europees. L’accés de Felip V al tron espanyol enfortia el poder dels Borbó a Europa i, ràpidament, Gran Bretanya, Holanda i Portugal van donar el seu suport a Carles d’Hasburg (Àustria) i van entrar en guerra contra França i Espanya.

A Espanya, la qüestió successòria també havia dividit els territoris peninsulars. Castella es va mostrar fidel a Felip, excepte una part de la gran noblesa, que temia perdre poder. En canvi, a la Corona d’Aragó, les institucions més representatives...

Larga de Guerra Civil

La G.C.E. (1936 - 1939) va ser un conflicte bèl·lic entre el govern de la Segona República, amb suport d'esquerres, i una part de l'exèrcit i dretes. Va acabar amb la victòria dels rebels i la instauració de la dictadura feixista de Francisco Franco.

Govern Giral (juliol - setembre de 1936)

L'aixecament militar va desencadenar una revolució social al bàndol republicà, amb poder a Catalunya i Astúries. Convisqueren el govern republicà i el poder revolucionari de sindicats i partits d'esquerres. També hi hagué un moviment anticlerical i antiburgès.

Govern Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

Es va plantejar un govern unit contra el feixisme, acabant amb els poders paral·lels, per guanyar la guerra. Van formar...

La Química i el Medi Ambient

El medi ambient està format per tots els éssers vius i els objectes que els envolten, juntament amb l'aire i l'aigua en els quals es desenvolupen. De vegades es produeixen canvis en el medi ambient que provoquen un augment o una disminució de la presència d'algunes substàncies. Els canvis mediambientals són deguts a activitats humanes, com ara incendis, indústries, explotacions agropecuàries o l'ús de vehicles; en altres casos, són deguts a activitats naturals, com, per exemple, volcans, tempestes o altres fenòmens meteorològics. De vegades la química ens permet analitzar els canvis per mirar de determinar-ne la causa.

La Pluja Àcida

La pluja és resultat de la condensació de l'aigua que hi ha a l'atmosfera...

Joan Fuster: L'Assagista Valencià Fonamental

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, sens dubte, l’assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra, deixant de banda una dedicació inicial a la poesia, es pot classificar en tres blocs principals:

Obres per Blocs Temàtics

Obres Humanístiques i Generals

• Diccionari per a ociosos (1960)
• Diari 1952-1960
• L’home, mesura de totes les coses (1967)

En aquests llibres, Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana.

Reflexió sobre la Identitat Valenciana

• Nosaltres, els valencians (1962)
• Viatge pel País Valencià (1971)

Aquests són llibres bàsics per a conéixer la nostra...

Definició i Concepte d'Objectius Educatius

Què és un Objectiu?

Segons el diccionari, és la finalitat d’una acció. És tot aquell resultat esperat com a conseqüència d’una acció planificada.

Objectiu Educatiu

És la formulació del resultat esperat al qual es vol arribar després d’un procés d’ensenyament-aprenentatge o educatiu.

Tipus i Classificacions dels Objectius

Tipus Generals

• Metes
• Generals
• Específics
• Operatius

Nivell d'Exigència

• Mínims: Tots els alumnes han d’assumir uns mínims establerts.
• Optatius: Són poc realistes i, per tant, poques vegades s'apliquen.
• D’Ampliació: Per donar una atenció individualitzada als alumnes que estan per sobre de la mitjana.

Nivell de Temporització

• A llarg termini
• A mig termini
• A curt termini

Conceptes

Els metalls: Definició i origen

Els metalls són materials d’origen mineral als quals se'ls ha aplicat un procés industrial de transformació.

Obtenció dels metalls

El procés d'obtenció segueix la següent seqüència:

Escorça de la terra → mineral → metall → producte metàl·lic

• Extracció: mineria
• Obtenció: metal·lúrgia
• Transformació: indústries del metall

Conceptes clau en l'obtenció

• Mena: part aprofitable d’un mineral.
• Ganga: part del mineral que no conté metall i, per tant, no és útil.
• Escòria: residu produït durant la separació de la ganga.
• Metal·lúrgia: activitat industrial per la qual s’obtenen els metalls.

Fases del procés metal·lúrgic

• Concentració de mineral: consisteix a separar de forma mecànica la major quantitat

Tipus d'Agricultura

Agricultura d'Artiga

També s'anomena agricultura d'artigatge. Consisteix a tallar i després cremar la zona boscosa que es vol conrear. Té com a finalitat la subsistència dels pagesos i la seva família; conreen tots els productes que poden. A la sabana, el més extens és el cereals, sobretot el mill i la melca, i a la selva, els tubercles, com ara el nyam, el taro i la mandioca. És una agricultura extensiva i poc productiva, que no permet alimentar una població gaire gran.

Agricultura de la Sabana

Es practica a països de clima tropical de l'Àfrica subsahariana i a zones d'Amèrica i Àsia. És una agricultura de subsistència, extensiva, de secà, poc productiva i que realitza la policultura. La resta de terrenys es...

El Modernisme: Temes i Característiques

La Novel·la Modernista

• El tema principal de la novel·la modernista és la lluita entre l’individu i el seu entorn.
• L’acció se situa en un escenari rural, preferentment a la muntanya, que adquireix un valor simbòlic. El protagonista representa l’artista que es troba enmig d’un entorn físic (simbolitzat per la natura) i social (la gent de camp) hostil, que li impedeix realitzar les seves aspiracions.

Obres Clau de la Novel·la

Els sots feréstecs (1901) de Raimon Casellas, inaugura el període de la novel·la modernista que arriba al punt més alt amb Solitud (1905), de Victor Català.

La novel·la Solitud tracta del conflicte interior d’una dona (La Mila), insatisfeta vitalment, davant un entorn...