Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Universitat

L'Atenció: Concepte i Funcions Essencials

L'atenció és el mecanisme cognitiu mitjançant el qual controlem de forma voluntària la nostra activitat perceptiva, cognitiva i conductual. Aquest mecanisme activa/inhibeix i organitza les diferents operacions mentals que es requereixen per arribar a un objectiu.

Funcions Essencials de l'Atenció

1. Selecció d'informació: Mitjançant l'atenció ens centrem en l'anàlisi d'una part de la informació que rebem contínuament com un flux incessant. No només selecciona informació procedent del medi, sinó que també selecciona la informació interna al propi sistema de processament, en forma de conceptes, imatges o plans d'acció.
2. Mantenir l'estat d'alerta (Atenció Sostinguda): Mantenir l'estat d'alerta

Emocions

Ser capaç de governar les emocions, anant més enllà d'elles sense quedar-hi atrapat. "Un cirurgià que intervé un familiar, com el seu pare, i té emocions negatives cap a ell, pot ser un perill" o "quan estàs enamorat i ho suspens tot".

Amor

Una cosa és estimar els teus pares o germans, i l'altra és superar el límit: l'altruisme. Això inclou:

• ONG i entitats d'ajuda.
• Transcendir amb l'amor obrint-se a aquells que no són "els meus".
• Exemples: Anar a l'Àfrica a ensenyar a escriure, treure nenes de la prostitució (com a Sonrisas de Bombay), o anar a l'Índia a donar menjar als pobres (com la Mare Teresa de Calcuta).

El fenomen sectari

Justificació (Programació i desplegament)

Els psicòlegs realitzen la funció de desprogramar persones....

Thomas Kuhn i La Revolució Copernicana

El present comentari és un fragment que es troba dins el llibre La revolució copernicana (1957), concretament a les pàgines 182-183.

Biografia de Thomas Kuhn

Kuhn va néixer el 1922 a Cincinnati, Estats Units, i va morir el 1996 també als Estats Units. Va viure en una família amb una posició econòmica acomodada i va rebre una educació de nivell, a més de progressista. Va estudiar Física a Harvard i, després de la Segona Guerra Mundial, va continuar els seus estudis de postgrau. Va ser en aquest moment on va començar a participar en un projecte que li va despertar un gran interès per la història de la ciència.

A partir d'aquí, es va especialitzar de ple en la ciència i l'any 1957 va publicar...

Correcció d'Assentaments Comptables

Deutors per Arrendaments

• Deutors a ingressos per arrendaments / Bancs a deutors + ingressos per arrendament

Bancs i Arrendaments

• Bancs a ingressos per arrendaments / Ingressos arrendaments a ingressos anticipats

Primes d'Assegurança

• Prima asseg a Bancs / Despeses anticipades a prima asseg / Prima asseg a despeses anticipades
• Prima asseg a creditora per prestació de serveis / Creditora + prima a Bancs
• Prima asseg a despeses anticipades / Amortitzacions: preu de cost – valor residual / anys

Amortització d'Inversions

• Amortització inversió material a amortització acumulada (Es posa l'amortització normal amb els anys generals)

Càlcul de Pèrdues i Tresoreria

• Tresoreria + amortització acumulada o pèrdues: amortització

Producte d'una recerca

Fonts de variació

Nota: VD = variable dependent; VI = variable independent.

• Sistemàtica primària: variabilitat de la VD que atribuíem a la VI.
• Variable error: variabilitat observada en la VD que no podem controlar i és deguda a variabilitat dels subjectes.
• Sistemàtica secundària: si la variabilitat observada en la VD es deguda a una variable estranya que confon l'efecte de la VI.

Teories: regles d'una teoria

• R. sintàctiques: vincles entre elements d'una teoria (lleis, lògiques).
• R. semàntiques: vinculen un concepte amb el món empíric (abstracte-concret).
• R. pragmàtiques: especifiquen condicions i restriccions d'una regla semàntica.

Models

Models: representació d'una parcel·la de la realitat (imatge mental).

• M. analògics/

La fi del govern d'Arias Navarro i l'arribada de Suárez

L'1 de juliol de 1976, el govern d'Arias Navarro va presentar la dimissió a causa de disputes internes, la seva incapacitat per portar a terme la transició i les discrepàncies que mantenia amb el rei.

Adolfo Suárez va ser nomenat nou cap de govern, mostrant una clara voluntat d'obertura i entenent que no hi havia altre camí que la transició. La Llei per a la Reforma Política es va sotmetre a referèndum, que va representar un "sí" a la democràcia. D'un 77% de participació, el 94% va votar a favor.

Principis de la Llei per a la Reforma Política

La llei proposava:

• Defensar la sobirania popular.
• Establir el sufragi universal.
• Garantir els drets individuals i les llibertats públiques.

Principis bàsics del contraatac

• Evitar riscos innecessaris: Mantenir el control de la pilota.
• Amplitud i profunditat: Correcta ocupació de l'espai.
• Fluïdesa: Evitar cops francs del rival que aturin el contraatac.
• Organització: Coordinació de tot l'equip i repartiment de funcions.

Objectius durant el replegament

• Dificultar la primera passada del rival.
• Interceptar la pilota i la progressió dels atacants.
• Recuperar situacions pròximes a l'àrea.
• Tancar espais centrals i la tercera onada.

Principis específics del joc col·lectiu d'atac

• Canvi ràpid a situació atacant.
• Observació constant d'espais lliures.
• Recerca, creació i explotació de situacions de superioritat.
• Canvi de joc d'un extrem a l'altre.
• Mobilització col·lectiva de la defensa i variació

La relació entre mestres i famílies: 5 visions tradicionals

Segons la visió tradicional de Jordi i l'Antoni, que encara és present, la relació entre l'escola i les famílies s'estructura en cinc pensaments:

1. L'escola pertany als mestres. Molts docents consideren que els nens hi són de pas i que els pares es desentenen dels fills en deixar-los a l'escola. Des d'aquesta perspectiva, les famílies no són una part integrant del centre, sinó clients o usuaris. En canvi, les famílies més instruïdes es preocupen per l'educació dels seus fills, els consideren seus i veuen l'escola com un instrument en el qual volen intervenir activament.
2. Culpabilització de les famílies. Els mestres tendeixen a atribuir els problemes dels alumnes a les seves

Tipus d'Intercanvis Comunicacionals

Els intercanvis comunicacionals poden ser tant simètrics com complementaris, depenent de la naturalesa de la relació entre les persones comunicants.

Intercanvis Simètrics

Estan basats en intercanvis igualitaris, on les parts tendeixen a igualar la seva conducta recíproca.

Exemple: El grup A critica fortament el grup B, i el grup B critica fortament el grup A.

Aquest tipus de relació es presenta en éssers d'iguals condicions (germans, amics, amants, etc.).

Intercanvis Complementaris

Estan basats en intercanvis additius, on un i l'altre es complementen, produint un acoblament recíproc de la relació.

Exemple: A es comporta de manera dominant, i B s'até a aquest comportament.

Una relació complementària és...

Variables didàctiques de les situacions additives concretes

• Significat dels nombres: cardinal, ordinal o mesura.
• Grandària dels termes i del resultat de l'operació: de 0 a 10, de 10 a 20, de 20 a 50, de 50 a 100, de 100.000 a 1.000.000 i d'1.000.000 endavant.
• Estructura lògica de la situació:
  • Combinar (part/tot).
  • Canvi (inicial / canvi / final).
  • Comparar (referència / comparada / diferència).
  • Igualar (referència / comparada / diferència).
• Posició de la incògnita: inicial, mitjana o final.
• Sentit del terme mitjà: creixent o decreixent (no existeix en els problemes de combinació).
• Possibilitat de recompte dels termes: amb possibilitat de recompte dels dos termes o només d'un.
• Grau de contextualització:
  • Situació referent a materials o objectes