Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Universitat

Funcions i valors del joc i les activitats recreatives

• Funció educativa: Com a mitjà per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat (sobretot a nivell físic, però també psicològic i social).
• Funció de salut pública: Combatre certes malalties i preservar la salut i la qualitat de vida.
• Funció social: Promoure una societat més tolerant, lluitar contra situacions de racisme, violència, marginació i desigualtat.
• Funció cultural: Conèixer els jocs com un element més de la pròpia cultura i conèixer elements d'altres cultures a través del joc.
• Funció recreativa: Mai s'ha de perdre la finalitat última i intrínseca del joc: la diversió.

El rol de l'animador

L'animador ha de ser: obert, observador, creatiu, espontani, planificador...

Els impostos sobre consums específics

La imposició sobre consums específics implica el gravamen de les vendes (imposició indirecta) de determinats béns que, d'aquesta forma, són discriminats en relació amb d'altres.

Efectes sobre l'eficiència i l'equitat

Quins efectes cal esperar d'aquests impostos respecte a l'eficiència i l'equitat, i a través de quines tècniques tributàries es posen en pràctica en l'actualitat? La resposta a la primera pregunta ens portarà, a més, a presentar les possibles justificacions per a la discriminació fiscal que impliquen aquests impostos.

Anàlisi de l'eficiència: equilibri parcial

Els efectes en l'eficiència d'un impost específic sobre el consum es poden analitzar mitjançant una senzilla anàlisi...

Impacte de l'Impost de Societats (IS)

L'Impost de Societats (IS) disminueix el benefici disponible, dificulta la capacitat d'autofinançament de les societats i disminueix el potencial inversor.

Afecta qualsevol impost sobre la renda de persones o societats i és el conegut efecte desincentivador del treball i la inversió d'aquesta mena de tribut.

Arguments a favor de l'Impost de Societats

• Els seus defensors argumenten que, si l'IS es trasllada als preus, finalment no gravarà dues vegades els socis de l'empresa, sinó que l'últim serà com un impost indirecte que suporten els consumidors finals.
• Les societats són un important centre d'acumulació de recursos i de poder econòmic i, per tant, resulta molt desitjable disposar d'un instrument per

L'Època de la Restauració Borbònica

El 1874, Martínez Campos va fer un cop d'estat que va ser ben acollit per l'exèrcit i les forces polítiques conservadores. Antonio Cánovas del Castillo (polític cabdal del moment) va assumir la regència fins al gener del 1875, quan va tornar el rei.

Els conservadors van donar suport a la restauració de la dinastia borbònica perquè esperaven que la monarquia retornaria l'estabilitat política i que posarien fi a qualsevol intent de revolució democràtica o social.

El nou sistema polític de Cánovas

Cánovas va crear un nou sistema polític en el qual va elaborar la Constitució de 1876 (basada en el liberalisme doctrinal i inspirada en els valors històrics de la monarquia, la religió i la propietat)...

Xenofont: vida i context

Xenofont (430–355 aC): família benestant; influència de Sòcrates; els Trenta Tirans; Ciro el Jove; Anàbasi; mort de Sòcrates.

Postura i temes

Postura conservadora i tradicional; filòsof amb simpaties espartanes; interessat pel hel·lenisme, les relacions entre grecs i bàrbars i l'estudi pràctic dels governs i la guerra.

Obres principals d'Xenofont

• Anàbasi: relat personal i diari de viatge (a la tornada després de la rebel·lió de Ciro el Jove). Menciona Ciro i Artaxèrxes, la batalla de Cunaxa, Tisafernes, l'expedició, el Bòsfor (estada de 6 mesos) i la influència d'aquesta experiència en la seva obra.
• Hel·lèniques: crònica de la Guerra del Peloponès i dels fets grecs posteriors.
• Ciropèdia: obra històrica

Crítica als valors de la cultura occidental

Crítica als valors de la cultura occidental: la cultura occidental és decadent perquè està oposada als instints i a la vida; només valora la racionalitat. La cultura occidental es presenta com una mentida mil·lenària, viciada des dels seus orígens. Els valors de la filosofia, la moral i la religió són símptomes d'aquesta decadència.

Crítica a la filosofia i origen en el món grec

La crítica a la filosofia: l'origen d'aquesta cultura es troba en el món grec, on es manifesten dos valors principals:

• Valor de la raó (apol·lí): representat per l'esperit apol·lí: racionalitat, ordre, mesura, seny i serenitat. S'expressa en la pintura i l'escultura.
• Valor de la vida (dionisíac): caràcter

Si qui diuen que aquesta doctrina “està sembrant la llavor de la rebel·lió”

1. Idees principals sobre la resistència

En aquest text de John Locke, autor del segle XVII, el tema principal és el dret a la rebel·lió. Es distingeixen 3 idees subordinades:

• En primer lloc, l'autor esmenta que hi ha gent contrària al dret de resistència. Locke respon que dir-li al poble que no es pot oposar a un govern injust és el mateix que dir-li a un home honest que no es pot oposar a un lladre.
• En segon lloc, ens diu que els desastres d'una rebel·lió són responsabilitat del govern injust. La rebel·lió la comença el govern que no compleix les seves obligacions.
• Finalment, Locke es pregunta: ¿hem de desitjar la pau a qualsevol preu? Aquesta pau

L'utilitarisme de John Stuart Mill: felicitat i virtut

Resulta palmari que les persones sí que desitgen coses que, en el llenguatge quotidià, associem al benestar.

1. La felicitat com a fi últim

L'autor argumenta que la felicitat és l'únic fi últim. Sobre aquest tema podem trobar tres idees subordinades:

• En primer lloc, l'autor s'objecta a si mateix, ja que per a molts la felicitat no és l'únic fi. Molts desitgen la virtut per si mateixa, sense ser un mitjà cap a la felicitat.
• En segon lloc, el filòsof defensa que tal objecció no nega l'utilitarisme. Respon que està d'acord que la virtut sí que és desitjada com a fi únic.
• Finalment, Mill argumenta que la virtut és desitjada per si mateixa, no com un mitjà, però sí com a part de

Evolució dels ordinadors

L'ordinador ha revolucionat la manera en la que ens relacionem, viatgem, juguem, treballem. Afecta a les nostres vides i ha ajudat a guanyar guerres i solucionar problemes. Els ordinadors poden ser utilitzats per simular els efectes de les bombes, poder modelar molècules per dissenyar els experiments i entendre els resultats.

Al final del segle XIX, es va produir una nova revolució de l'ordinador. Holidays va crear una màquina per poder controlar el cens de la població més fàcilment, aquest canvi en la societat va fer que el món de la informàtica comencés a avançar. Equeri i Moclin van formar una companyia i van començar a treballar en un ordinador dissenyat per resoldre problemes científics i militars (IUNIBAC)...

Origen, Inserció, Acció i Relació del Pectoral Major

El múscul Pectoral Major presenta:

• 3 porcions: clavicular, esternocostal i abdominal.
• Inserció: a la cresta subtroquiteriana de l'húmer.
• Acció: antepulsió.

Origen, Inserció, Acció i Relació del Dorsal Ample

El múscul Dorsal Ample presenta:

• 4 porcions: vertebral, ilíaca, costal i escapular.
• Inserció: a la corredora bicipital de l'húmer.
• Acció: retropulsió i adducció.

Origen, Inserció i Acció dels Músculs de la 2a i 4a CC

(Contingut no especificat en el document original)

Origen, Inserció i Acció dels Músculs del Túnel Carpià

A continuació es detallen els principals músculs flexors que passen pel túnel carpià:

• Flexor comú profund dels dits
  • Origen: apòfisi coronoides i membrana