Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Universitat

Arquitectura Barroca a Roma: Bernini i Borromini (Sant Pere i San Carlino)

Art i humanitats3,17 KB

Columnata de Sant Pere del Vaticà

Dades Tècniques

Arquitecte:
Bernini
Cronologia:
1656-1667
Localització:
Ciutat del Vaticà
Estil:
Barroc
Sistema Constructiu:
Arquitravat

Funció i Context

La plaça havia d'acollir un gran nombre de pelegrins, permetent una visió perfecta del Papa durant la benedicció Urbi et Orbi que es fa al balcó. Va haver de superar els desnivells de terreny existents.

Anàlisi Formal

L'obelisc egipci va ser situat davant de l'eix de la basílica, lleugerament inclinat per superar el desnivell del terreny. A continuació dels braços rectes s'obre una gran el·lipsi, el centre de la qual és l'obelisc, secundat per dues magnífiques fonts.

  • L'el·lipsi està formada per dues mitges circumferències els centres de les quals estan
...
Continua llegint "Arquitectura Barroca a Roma: Bernini i Borromini (Sant Pere i San Carlino)" »

El Feudalisme: Orígens, Estructura i Societat

Ciències socials2,96 KB

Orígens del Feudalisme

Després de la mort de Carlemany, l'Imperi Carolingi es va enfonsar en lluites contínues entre els successors i a causa de les invasions dels musulmans, normands, hongaresos i búlgars. Aquesta situació va donar lloc al feudalisme.

Els comtes i ducs de l'Imperi Carolingi, davant la feblesa dels monarques, van acabar com a amos de les terres. Després van transmetre el poder als seus fills.

Davant del desordre provocat per les guerres i les lluites entre nobles poderosos, el rei no podia protegir els pagesos perquè no disposava de prou exèrcit.

Els pagesos van acudir al senyor feudal per refugiar-se al seu castell. Es van convertir en els seus serfs.

El Feu

Gran extensió de terra (latifundi) propietat d'un senyor feudal,...

Continua llegint "El Feudalisme: Orígens, Estructura i Societat" »

Guerra Freda: Bipolarització, OTAN i Pacte de Varsòvia (1946-1955)

Història2,75 KB

Inici de la Guerra Freda i la Subordinació Econòmica Europea

Entre el 1946 i el 1949, els Estats Units (EEUU) van fer tot el possible per atraure l'Europa capitalista, principalment a través de dues vies:

  • El diktat que exigia l'expulsió dels ministres comunistes dels governs europeus.
  • El filantropisme, que amagava un evident interès econòmic buscant la subordinació de les economies europees.

Amb la creació de l'OTAN a l'abril de 1949, la potència capitalista va aconseguir que Europa depengués d'ella, tant militarment com econòmicament.

Reacció Soviètica i Doctrines enfrontades

La reacció del bloc soviètic a la Doctrina Truman va ser el discurs de Jdanov a la Conferència fundacional del Kominform al setembre de 1947. En aquest discurs,...

Continua llegint "Guerra Freda: Bipolarització, OTAN i Pacte de Varsòvia (1946-1955)" »

Guia d'Estratègia i Anàlisi d'Estats Financers

Economia4,64 KB

L'Empresa i la seva Estratègia Financera

L'empresa es defineix com una organització eficient des de dos punts de vista:

  • Cartera de valor: El negoci s'entén com una unitat bàsica d'estratègia orientada al flux de caixa i a la maximització del valor.
  • Conjunt de recursos: Enfocament en la creació de valor, l'estratègia, els avantatges competitius, les capacitats i els recursos.

Objectius i Planificació Financera

Els objectius financers bàsics són la maximització del valor i la minimització del cost, la rendibilitat (econòmica i financera), la solvència i la liquiditat. La planificació financera inclou la definició d'objectius a curt i llarg termini (CT-LLT), les estratègies i els procediments per cada estratègia.

Els estats financers...

Continua llegint "Guia d'Estratègia i Anàlisi d'Estats Financers" »

L'educació i les capacitats segons Martha Nussbaum

Filosofia i ètica3,33 KB

Pregunta III: L'educació i l'enfocament de les capacitats

L’afirmació sosté que, en l’àmbit educatiu, és legítim limitar la llibertat d’elecció dels infants exigint no només que tinguin capacitats, sinó que les desenvolupin efectivament; és a dir, que arribin a certs “funcionaments”. Això implica que no n’hi ha prou amb oferir oportunit oportunitats educatives, sinó que cal garantir que els infants realment les aprofitin, fins i tot mitjançant l’obligatorietat. Aquesta idea s’inscriu en la filosofia de Martha C. Nussbaum i el seu enfocament de les capacitats.

Segons Nussbaum, la justícia social no s’ha de mesurar només en termes de recursos o llibertats formals, sinó en funció de les capacitats reals per desenvolupar...

Continua llegint "L'educació i les capacitats segons Martha Nussbaum" »

El Sistema Financer: Estructura, Mercats i Institucions

Economia3,52 KB

Institucions i Organismes Reguladors

  • Banc Central Europeu (BCE): Responsable de la política monetària.
  • Banc d'Espanya: Encarregat de supervisar el sistema bancari espanyol i vetllar per la solvència de les entitats de crèdit.
  • Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV): Supervisa i inspecciona els mercats de valors espanyols.
  • Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA): Realitza funcions similars a la CNMV, però a nivell europeu.

Tipus d'Entitats Financeres

Entitats financeres bancàries

  • Bancs comercials, caixes d'estalvi i cooperatives de crèdit.

Entitats financeres no bancàries

  • Asseguradores, societats i fons d'inversió, fons de pensions i societats de capital risc.

Classificació dels Mercats Financers

  • Mercat monetari: Lletres del Tresor.
...
Continua llegint "El Sistema Financer: Estructura, Mercats i Institucions" »

Prestacions econòmiques i Cartera de Serveis Socials

Altres matèries7,86 KB

Prestacions socials econòmiques (Llei 13/2006)

Prestacions socials de caràcter econòmic:

Les prestacions socials de caràcter econòmic són aportacions dineràries que fa l'Administració pública, tant la Generalitat com els ens locals, amb la finalitat d'atendre situacions de necessitat en què es troben persones que no disposen de recursos econòmics suficients per fer-hi front i que ni estan en condicions d'obtenir-los per altres vies. Aquestes prestacions tenen un caràcter assistencial, estan sotmeses a la comprovació de la situació de necessitat i no formen part del sistema de la Seguretat Social, tot i que són compatibles amb aquest.

Característiques i finalitat

Les prestacions econòmiques busquen garantir la cobertura de necessitats...

Continua llegint "Prestacions econòmiques i Cartera de Serveis Socials" »

Drets de la infància i educació: protecció, inclusió i actuació

Psicologia i sociologia7,02 KB

Convenció sobre els Drets de la Infància (ONU, 1989)

Principis bàsics

  • No discriminació: Tots els infants tenen els mateixos drets.
  • Interès superior de l'infant: Tota decisió ha de prioritzar el seu benestar.
  • Supervivència i desenvolupament: Dret a créixer físicament, mentalment i socialment.
  • Identitat i nacionalitat: Nom, origen i relacions familiars garantits.
  • Expressió i participació: Dret a opinar i a ser escoltat segons la seva maduresa.
  • Educació: Gratuïta i obligatòria a primària, accessible a nivells superiors.
  • Protecció: Contra l'abús, el maltractament, l'explotació i el treball infantil.

Declaració Universal dels Drets Humans — Art. 26

Educació: gratuïta i obligatòria en nivells bàsics. Ha de fomentar els drets humans,...

Continua llegint "Drets de la infància i educació: protecció, inclusió i actuació" »

Creativitat i Innovació: Estratègies i Gestió Empresarial

Economia6,16 KB

Creativitat i Innovació

Concepte i Model de Components

La creativitat i la innovació es defineixen com a processos inseparables i vinculats amb la solució de problemes i la presa de decisions.

  • Creativitat: Consisteix a relacionar coneixements i experiències (no relacionades anteriorment) per generar noves idees.
  • Innovació: És l'aplicació de les noves idees creatives.

Model de components de la creativitat individual (T. Amabile)

  • Coneixements (perícia).
  • Habilitats (pensament creatiu).
  • Motivació intrínseca (implicació en la tasca).

Valors i Etapes del Procés Creatiu

  • Valors: Comprendre el procés i incorporar la rutina organitzativa; relació entre l'esfera emocional i la creativitat; introducció d'irracionalitats en les solucions; flexibilitat
...
Continua llegint "Creativitat i Innovació: Estratègies i Gestió Empresarial" »

Pedagogies Innovadores: Teories i Mètodes Educatius Clau

Psicologia i sociologia168,1 KB

Pedagogs i Teories Educatives Fonamentals

Ovide Decroly (1871-1932)

Ovide Decroly va ser un pedagog belga, fundador de l'escola L'Ermitage. Va desenvolupar el mètode global, basat en la globalització de l'aprenentatge, que inclou les següents etapes:

  1. Observació
  2. Associació
  3. Expressió

Célestin Freinet (1896-1966)

Célestin Freinet va ser un pedagog francès, fundador de l'escola Freinet a Vence.

Principis de la Pedagogia Freinet

  1. Pedagogia popular
  2. Educació del treball
  3. Tempteig experimental
  4. El mètode natural
  5. Eines pedagògiques

Aportacions i Invents de Freinet

  • Fitxes autocorrectives
  • Correspondència interescolar
  • El principi de "fent i desfent s'aprèn" (mètode d'assaig i error)

Perills de les Teories Personalistes

  1. Creure en el determinisme
  2. Impediments innecessaris
  3. Pressió
...
Continua llegint "Pedagogies Innovadores: Teories i Mètodes Educatius Clau" »