Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Universitat

Escepticisme Cartesià i el Principi de Tancament: Respostes Filosòfiques

Filosofia i ètica27,4 KB

L'Argument de l'Escepticisme Cartesià i el Principi de Tancament

Diversos filòsofs contemporanis consideren que l'argument de l'escepticisme cartesià es basa en l'ús d'hipòtesis escèptiques combinades amb el Principi de Tancament. Aquí, pensem en una hipòtesi escèptica associada a una proposició 'p' i un subjecte 's'. Aquesta hipòtesi té la característica que, si fos veritable, implicaria dues conseqüències: primer, que S no coneixeria p; i segon, que S tampoc seria capaç de distingir aquesta situació d'una en la qual sí que coneix p. Un exemple clàssic és el geni maligne de Descartes, que té el poder d'enganyar qualsevol subjecte en gairebé qualsevol proposició. Per exemple, el geni maligne pot fer que el subjecte experimentés...

Continua llegint "Escepticisme Cartesià i el Principi de Tancament: Respostes Filosòfiques" »

Les 8 Etapes del Desenvolupament Psicosocial d'Erikson

Psicologia i sociologia2,29 KB

Les 8 etapes del desenvolupament psicosocial

1. De 0 a 18 mesos

Les relacions psicològiques radicals s’estableixen amb la mare, i d’elles depèn la gènesi de les actituds bàsiques: confiança versus desconfiança.

2. De 18 mesos a 3 anys

El radi de les relacions s’amplia als dos pares. Es formen estructures personals d’autonomia i domini de si mateix, o d’inseguretat i conformisme: autonomia vs. vergonya i dubte.

3. De 3 a 6 anys

La família bàsica intervé en la definició dels objectius vitals i en el foment de la iniciativa o dels sentiments de culpabilitat: iniciativa vs. sentiment de culpa.

4. De 6 a 11 anys

L’àmbit de les relacions s’amplia a l’escola i els veïns. La competició, la cooperació, el saber i els sentiments...

Continua llegint "Les 8 Etapes del Desenvolupament Psicosocial d'Erikson" »

Autonomia i Heteronomia de la Voluntat: Kant i l'Imperatiu Categòric

Filosofia i ètica2,97 KB

Autonomia i Heteronomia de la Voluntat

La distinció fonamental en l'ètica moral es troba entre l'heteronomia i l'autonomia de la voluntat en relació amb la llei moral.

Quan la voluntat busca la llei fora de les seves pròpies màximes, en l'aptitud dels seus objectes, esdevé heterònoma. En aquest cas, la llei no emana de la pròpia voluntat, sinó de l'objecte amb el qual es relaciona. Aquesta dinàmica es basa en els imperatius hipotètics, que estan condicionats per les inclinacions o les representacions de la raó.

L'Imperatiu Categòric: La Llei Universal

D'altra banda, l'imperatiu moral, que és categòric, afirma una llei universal que no depèn de cap objecte en particular. No està condicionat per les inclinacions o les preferències...

Continua llegint "Autonomia i Heteronomia de la Voluntat: Kant i l'Imperatiu Categòric" »

Constitució, drets i revolucions europees (1789–1840)

Història2,58 KB

Drets i deures de la Constitució

Drets i deures de la Constitució:

- llibertat d’expressió i pensament (igualtat)

Lleis complementàries i impostos

La Constitució s’acompanya de dues lleis més:

· Pagant IVI i IVA (el nou govern necessita diners): es ven en subhasta als burgesos que volen invertir al camp. Amb aquests diners van pagant els deutes i deures i s’organitza un exèrcit fidel a la Constitució (guerra nacional — 50.000 soldats; són pocs). Però entra Napoleó Bonaparte, jove estudiant (de baixa estatura i que no sabia francès).

1791–1792: la fugida del rei

1791–1792: el rei amb la família intenten fugir de París. La fugida fracassa i la tornada és un escàndol.

Napoleó i Waterloo

Napoleó serà vençut a la batalla...

Continua llegint "Constitució, drets i revolucions europees (1789–1840)" »

L'inici de la Revolució Francesa: Dels Estats Generals a la Constitució

Història3,17 KB

L'inici del canvi (1788)

El rei necessitava diners per als cereals, i una solució era apujar els impostos. Un ministre intel·ligent li va proposar que cobrés un petit impost als privilegiats. Aquests s'hi van negar i van demanar que convoqués una reunió de les corts, els Estats Generals. El procés per escollir els diputats de les corts va durar set mesos.

Mentre duraven les eleccions, els pobles i les ciutats de França van enviar per carta els problemes o les demandes que tenien i que haurien de ser tractades a les corts, en els anomenats Quaderns de Queixes.

La reunió de les corts i la disputa pel vot

El 5 de maig de 1789 es van inaugurar les corts. Des d'aquell dia fins al 20 de juny, l'assemblea va discutir sobre un tema clau: la forma...

Continua llegint "L'inici de la Revolució Francesa: Dels Estats Generals a la Constitució" »

Atributs i Gèneres de la Notícia: Guia Completa

Dret3,62 KB

Atributs de la notícia: criteris segons Carl Warren. Intel·lectuals (novetat, proximitat, notorietat, raresa, conflicte, suspens, interès humà i magnitud de la transcendència de l’esdeveniment). Tècnics (especificitat del mitjà, recursos del mitjà, competència entre els mitjans, vincle amb l’empresa i tempestivitat). Criteris complementaris de Miquel Rodrigo inspirats en Galtung i Ruge (freqüència, llindar, absència d’ambigüitat, imprevisió, continuïtat, composició). Criteris de Llorenç Gomis que complementen els altres (comentaris i conseqüències) també afegeixen 4 punts que menciona Albert Saez (resultats, aparicions, desplaçament i explosions).

Font: allò que ens proporciona la informació.

Citació: directa (poses...

Continua llegint "Atributs i Gèneres de la Notícia: Guia Completa" »

Glossari de Comunicació: Conceptes Clau d'Identitat i Reputació

Psicologia i sociologia2,98 KB

Conceptes Fonamentals de Comunicació i Identitat

Comunicació Institucional

Disciplina i procés de gestió que integra les parts interessades (stakeholders), que aspira a una major presa de consciència, comprensió i activitat comunicativa de l’organització. Estima la seva identitat i els seus principis fonamentals. Estableix relacions amb els públics, adquirint una notorietat social i una imatge pública adequada als seus fins i activitats.

Comunicació Institucional (Àmbit)

Es preocupa per la imatge que l’administració projecta a la societat i l’opinió que aquesta en té.

Comunicació Corporativa

Es desenvolupa dins de l’organització. Dona a conèixer les estratègies i processos per al millor funcionament de l’organització....

Continua llegint "Glossari de Comunicació: Conceptes Clau d'Identitat i Reputació" »

Mausoleu de Gal·la Placídia: Simbolisme, Llum i Arquitectura Paleocristiana

Art i humanitats3,34 KB

Al·legoria de l'Ésser Humà en l'Església Cristiana

Explica en termes de material i construcció per què podem entendre l’església cristiana com una al·legoria de l’ésser humà. Detalla les teves explicacions en l’exemple del mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna (S. IV).

El Mausoleu de Gal·la Placídia: Material i Simbolisme

El Mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna és un edifici de caràcter funerari i martirial (ja que es va dedicar a Sant Llorenç) i té una planta centralitzada amb forma de creu grega. La seva aparença exterior i interior contrasten fortament, reflectint la dualitat de l'ésser humà (cos i ànima).

Característiques Constructives i Decoratives

  • Exterior: Presenta un model clàssic amb un aspecte sobri. El
...
Continua llegint "Mausoleu de Gal·la Placídia: Simbolisme, Llum i Arquitectura Paleocristiana" »

El Segon Teorema de l'Economia del Benestar i l'Equitat

Economia2,38 KB

Segon teorema de l'economia del benestar: Equitat i mercat

El segon teorema de l'economia del benestar s'ocupa dels temes relacionats amb l'equitat:

Quan els individus o la societat no estan d'acord amb la distribució de la renda que resulta del lliure funcionament de l'economia de mercat, l'Estat ha de canviar la dotació inicial de recursos existent en la societat, però sense interferir en el lliure funcionament dels mercats competitius.

  • Això acabaria donant lloc a una distribució equitativa del benestar des del punt de vista social.
  • En la pràctica, la redistribució que proposa aquest teorema és gairebé impossible d'executar.
  • L'Estat acaba realitzant redistribucions ex post a través d'impostos i despesa pública, en lloc de fer redistribucions
...
Continua llegint "El Segon Teorema de l'Economia del Benestar i l'Equitat" »

Guia per Motivar la Lectura a Primària: Abans, Durant i Després

Psicologia i sociologia2,49 KB

Activació de Motivacions: El Descobriment del Text

És fonamental tractar amb molta delicadesa els moments de descobriment d’un text. Els primers contactes i les primeres impressions, plenes d’expectatives, marcaran molt la qualitat del treball posterior.

Aquesta és una bona ocasió per poder activar coneixements previs per tal que els alumnes puguin cercar els referents d’altres lectures.

El paper del mestre en la motivació inicial

En aquests primers moments, cal que els mestres estiguin atents per poder ressaltar la importància d’aspectes que envolten el text literari triat.

L’etapa d’educació primària es caracteritza per l’interès innat que els infants tenen per interpretar el món que els envolta. Els mestres han d'estar...

Continua llegint "Guia per Motivar la Lectura a Primària: Abans, Durant i Després" »