Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Universitat

Causes Remotes de la Primera Guerra Mundial

Rivalitats entre les grans potències

• Tensió entre França i Alemanya pels territoris d'Alsàcia i Lorena.
• Tensió entre els Imperis Austrohongarès i Rus pel control dels Balcans.
• Rivalitats econòmiques entre el Regne Unit i Alemanya.
• Política naval germànica: El Regne Unit veu una amenaça en l'expansionisme alemany.

La formació dels blocs i la cursa d'armaments

• Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
• Triple Entesa: França, Rússia i Regne Unit.
• Cursa d'armaments (1890-1914):
  • Els exèrcits de totes les potències europees (excepte el Regne Unit) van doblar els efectius de terra i mar.
  • Es va establir el servei militar obligatori, que permetia una mobilització massiva de tropes ràpida.

J. M. de Sagarra: Vida i Trajectòria

Josep Maria de Sagarra va néixer a Barcelona el 1894 i va morir el 1981. Era descendent d'una família de l'antiga noblesa catalana. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona (UB).

Inicis Professionals i Obres Clau

• Amb 20 anys (1914), va publicar el seu primer llibre de poemes: "Primer llibre de poemes".
• Quatre anys més tard, va publicar la seva primera obra teatral, "Rondalla d'esparvers".
• Un any després, va publicar la seva primera novel·la, "Paulina Buxareu".

Carrera Periodística

Com a periodista, va exercir de corresponsal a Berlín pel diari El Sol de Madrid l'any 1918. Era amic personal de Gaziel, ja que havien estudiat als Jesuïtes de Casp.

Sagarra va ser l'escriptor i periodista més popular

Estratificació Social, Desigualtat i Mobilitat

El concepte d'estratificació social es refereix al sistema pel qual una societat classifica diferents grups de persones d'una manera jeràrquica.

La desigualtat social al·ludeix a la distribució desigual de recursos, poder, propietat i honors dins d'un grup, una col·lectivitat o una societat.

L'estratificació social persisteix durant generacions i al llarg del temps, encara que hi ha sistemes que poden permetre el fenomen de la mobilitat social. La mobilitat social es defineix com els canvis de posició d'una persona en el sistema d'estrats socials i, per tant, en la jerarquia social.

Tipologies de Sistemes d'Estratificació Social

La tipologia establerta avalua el tipus de dependència entre...

Les assegurances del ram de vida, com a assegurances personals, respecten la seva característica més singular: el seu caràcter no indemnitzador. Això és degut al fet que no és possible determinar objectivament el dany ocasionat, i per tant, no és factible la indemnització del dany. Altres característiques destacades són:

• Gran varietat de cobertures i modalitats: Les possibilitats d'oferta de productes asseguradors del ram de vida són molt nombroses, adaptant-se a les necessitats i possibilitats econòmiques de cada individu.
• Formes de pagament de les primes: Existeixen diverses maneres de fer efectiu el pagament de les primes. Les principals són:
  • Prima única: Es satisfà en el moment de formalitzar el contracte, d'un sol cop.
  • Prima

El problema de l'objectivitat científica

Els estudis de la sociologia de la ciència, disciplina en la qual destaca el britànic Steve Woolgar, presenten en una de les seves obres l'objectivitat científica.

El cientifisme ingenu i la crítica al mètode

Els filòsofs denominen cientifisme ingenu a la idea que la ciència és un tipus de saber objectiu i moralment neutre que cada vegada va descobrint més veritats sobre la realitat. L'aportació del filòsof austríac Paul Feyerabend serà qüestionar el propi mètode científic.

Ciència, tecnologia i societat

Amb el desenvolupament de la ciència ha augmentat considerablement l'impacte de la tècnica i la tecnologia sobre el medi ambient i les societats humanes.

De la tècnica a la tecnologia

Els...

El Dret d'Accés a la Funció Pública: Configuració Legal i Principis

11. El Dret d'Accés a la Funció Pública com a Dret de Configuració Legal

L'article 23.2 de la Constitució Espanyola assenyala que el dret d'accedir en condicions d'igualtat a la funció pública se subordinarà sempre als requisits que assenyalen les lleis.

La facultat de proposar-se com a candidat a una plaça pública estarà subordinada a les condicions d'accés establertes per l'Administració i el legislador. Aquestes condicions garanteixen que ni els òrgans de selecció ni les autoritats puguin actuar de manera discrecional.

12. Límits Positius i Negatius en l'Accés a la Funció Pública

L'Administració i el legislador han de respectar els següents límits:

• Límit

Modulacions del règim personal laboral al servei de l'Administració pública

L'Administració pot actuar com a empresari (de manera peculiar). Aquest règim es modula per cinc factors:

• Primera: Es veu obligada per l'extinció del principi de mèrit en les relacions laborals.
• Segona: Conjunt d'obligacions de conducta dels empleats públics (règim disciplinari del personal).
• Tercera: Principi d'objectivitat; els empleats han d'actuar amb neutralitat social i econòmica.
• Quarta: Drets de llibertat sindical, negociació col·lectiva i vaga.
• Cinquena: L'element orgànic comporta instruments d'ordenació de l'activitat professional que s'apliquen per igual a funcionaris i personal laboral de l'Administració.

Models d'ocupació pública: Estructura tancada

L'actitud filosòfica i la recerca de la veritat

Actitud filosòfica: Es tracta d'una actitud de reflexió (no fer les coses perquè sí) i de ser crític sobre les opinions establertes. Les seves característiques principals són: analítica, crítica i innovadora.

El pas del mite al logos

Positivisme i Neopositivisme

Positivisme

• Deixar enrere la metafísica.
• La ciència com a font de coneixement.
• La ciència és aplicable a qualsevol àmbit.
• Creació d'escoles per fomentar un grup cohesionat.

Neopositivisme

No s'arriba a cap veritat absoluta; es descriuen fets de forma universal.

El Gir Lingüístic i Wittgenstein

Els problemes provenen de no saber expressar-se. Els fets són fets perquè puc expressar-los. (El món, el llenguatge i el pensament són clau per a la construcció de la societat).

Wittgenstein (W) diu que comprendre és interrogar-se sobre alguna cosa, no dominar allò, sinó preguntar-se i comprendre.

El Tractatus Logico-Philosophicus

La filosofia té com a objectiu establir els límits del llenguatge (què podem expressar...

Schleiermacher: Hermenèutica entre Creu, Intuïció i Naturalesa

El Cercle Hermenèutic

Per entendre les parts d'un text, s'ha d'entendre el tot.

Nivells per llegir i comprendre un text:

• Llegir i comprendre frases (fragments).
• Contextualitzar.
• Relacionar totes les parts amb el tot.

Quan intentem comprendre, busquem arribar a certeses.

Hi ha dues maneres de comprendre:

1. Manera racional: Científica i comparativa.
2. Manera intuïtiva: Basada en la creació i la imaginació.

Heidegger: Tres Idees Clau de la Hermenèutica

1. Interpretar i Comprendre

Aquestes accions formen part de la nostra vida i les fem de manera automàtica i contínua. Hem d'interpretar constantment.

2. La Realitat no és Sempre Racional

La realitat no es redueix només a números. Com més...