Bartomeu Rosselló-Pòrcel i l'Ideari del Noucentisme

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)

Biografia i Formació

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 - Osona, 1938) estudià batxillerat al Ramon Llull de Palma, fou deixeble de Gabriel Alomar. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va rebre el mestratge de Carles Riba. Morí de tuberculosi. Pertany a la Generació del 1936. La seva obra coincideix amb la de Palau i Fabra, Celia Viñas, Bonet, Vidal i Alcover.

Obra i Influències

Va traduir la Història del soldat del poeta Ramuz, i començà la traducció de les Verrines de Ciceró. A Madrid va escriure un assaig sobre la poesia mallorquina. Molts crítics han assenyalat l’afiliació a la poesia pura dels poetes de l’entorn de Mallarmé i Valéry. També fou influenciat per la poesia castellana, per la poesia culteranista i barroca de Góngora.

L’obra de R. Pòrcel significa una innovació total. La seva influència es fa evident a Catalunya, a la immediata postguerra. La seva obra es publica en 3 opuscles:

• Nou poemes
• Quadern de sonets
• Imitació del foc (publicat poc després de la seva mort)

A l’obra trobem elements contradictoris.

Característiques de l'Obra

• Influència del surrealisme.
• Trets de la poesia pura, derivada del simbolisme.
• Influència de la línia neobarroca.

Rosselló-Pòrcel és el símbol de la generació perduda.

Concepció de la Vida i l'Estil

La concepció de la vida i de les coses de R. Pòrcel: la imatge del foc seria l’exacta metàfora del caràcter efímer de la vida. Ell representa a Catalunya la consumació de la poesia pura. Obedients als postulats d’aquesta escola, sotmet les paraules a una profunda elaboració i metamorfosi fins a esdevenir, a produir tot l’efecte d’allò mateix que pretenia de dir, el foc.

La seva poesia és de visions: paisatges i records. Malgrat el seu rigor formal i estilístic, la poesia de R. Pòrcel produeix un efecte impressionista. La decisiva varietat i llibertat la trobem a Imitació del foc, on empra tota una gamma de formes que van des de la dècima fins a les composicions en vers lliure.

Com a conseqüència de tots aquests mestratges i influències que pesen damunt la seva obra, l’autor tenia una idea molt clara del que era l’elaboració del vers. L’entenia com un exercici rigorós. Les seves obres breus però denses signifiquen una innovació total. L’autor va esdevenir el símbol de la generació perduda amb la Guerra Civil.

Altres Dades

Va tenir de professor a Gabriel Alomar. Va aparèixer una Antologia de poetes mallorquins en traducció castellana, on Rosselló havia fet el pròleg i part de la traducció. El 1935, publicats els seus dos primers llibres de poemes, es trasllada a Madrid per cursar el doctorat; allà va escriure un assaig sobre la poesia de Guillem i un altre sobre la de Quevedo.

Ideologia i Ideari del Noucentisme

Bases Ideològiques

Les bases ideològiques del Noucentisme: literàriament, partien del rebuig de tot allò que tingués a veure amb el Modernisme, però en salvaven l’Escola Mallorquina i la prosa de Joaquim Ruyra; defensaven l’artificiositat davant l’espontaneisme modernista. L’ideòleg del Noucentisme va ser Eugeni d’Ors.

Trià el que havia aportat el Modernisme al Noucentisme: potencià els interessos de la classe social hegemònica, la burgesia, i en va bandejar el que li eren contraris. Va establir la ideologia del nou moviment, que es basava a considerar la raó i l’intel·lecte per damunt del sentiment i de l’instint, i el principi de la realitat per damunt del principi del plaer; s’havien de defugir les postures extremes i es defensa l’acomptament i la laboriositat més que el geni creador. Aquests pressupòsits es concretaven en l’exaltació del present i la revisió del passat. Aquests postulats ideològics són la base de la formulació de l’ideari.

Conceptes Clau de l'Ideari

• Intervenció: va aplicar aquest mot a l’acció que s’havia de dur a terme perquè tots els afers públics funcionessin correctament. Es tractava d’intervenir activament per canviar les coses.
• Imperialisme: era una manera de no haver de fer servir el mot nacionalisme, subratllava el caire antiseparatista del catalanisme burgès i recollia l’aspiració de la burgesia d’enderrocar l’estat oligàrquic i reemplaçar-lo per un estat burgès modern.
• Arbitrarisme: va aplicar un mot que es contraposava a l’espontaneisme: el dret i el deure del creador d’intervenir en la seva obra per dominar-la i ordenar-la amb voluntat transformadora.
• Classicisme: en el Noucentisme es converteix en una consigna d’ordre, envolcallada amb la preceptiva estètica adient, per crear un sistema regulador de la vida social i política.
• Mediterranisme: aporta la claror del paisatge mediterrani, com a contraposició a les boires nòrdiques del Modernisme. Retorna als orígens i significa el llegat del classicisme pel que fa a l’organització política de les ciutats estratègiques. La ciutat és el centre entorn del qual s’estructura la societat burgesa, en contra de la influència que encara exercia el món rural.
• Civilitat: La ciutat era el marc ideal per demostrar que l’home havia de tendir a la civilitat com a model de vida europeu perfecte.
• Obra ben feta: realment el que pretenien els noucentistes amb tot aquest ideari era vetllar per la perfecció com a objectiu final.