Competència, Política Fiscal i Estat del Benestar a Espanya

Defensa de la Competència i Mercats

L’entorn competitiu incentiva les empreses a millorar la qualitat dels seus productes i serveis, i a ajustar-ne els preus. Però la falta de competència o una situació de competència imperfecta condueix a pràctiques abusives per part de les empreses en la fixació de preus o en les quantitats de producte que s'ofereix al mercat, de manera que la satisfacció de les necessitats dels consumidors passa a un segon pla. La Comissió Nacional de la Competència és l’encarregada de defensar la competència com una prioritat pública. Aquest organisme té com a funció la instrucció i resolució dels procediments en matèria de defensa de la competència; l’arbitratge, les competències consultives i les tasques de promoció de la competència en els mercats; el foment de la transparència de les seves actuacions i la responsabilitat enfront de la societat; i l’elaboració d’informes sobre la situació de competència als mercats, i l'anàlisi i l'avaluació dels efectes de la concessió d’ajudes públiques.

Intervenció Pública i Desigualtats Econòmiques

En el sistema d’economia, les persones amb rendes altes representen un percentatge mínim en el conjunt de la societat, de manera que, si el sector públic no intervingués, el mercat només satisfaria les necessitats dels que tenen més i s’accentuarien les desigualtats econòmiques. Aquesta situació ha portat que s'exigeixi al sector públic que intenti corregir aquesta desigualtat i, en aquest cas concret, el principi invocat és la solidaritat. En aquest sentit, n’és un bon exemple la solidaritat entre comunitats autònomes que deriva d’allò que estableix la llei de lleis espanyola: la Constitució.

Política Fiscal i Redistribució de la Renda

La política econòmica no només persegueix estabilitzar l’economia per minimitzar els efectes negatius de les seves fluctuacions. Un altre dels seus objectius importants és reduir les desigualtats en la distribució personal o geogràfica de la renda, establint lleis i mesures per redistribuir-la. Aquest objectiu s’articula, principalment, mitjançant la política fiscal, que s’expressa cada anys en els Pressupostos Generals de l’Estat o PGE. La política fiscal gestiona la seguretat social, pensions, beques, subvencions, subsidis i ajudes, entre d'altres, així com les despeses i els ingressos públics. D’acord amb el principi d’equitat, el sosteniment de les despeses que possibiliten l’acció correctora de l’estat ha de ser finançat per tots els seus ciutadans segons la seva capacitat econòmica. Aquest finançament o captació de fons es produeix, fonamentalment, mitjançant els impostos que paguem tots els ciutadans, però no tots paguem el mateix. En un sistema democràtic que persegueix un millor repartiment de la renda, la majoria dels impostos són progressius, és a dir, paga més impostos qui té més riquesa. Un cop recaptats els fons, l’estat decideix quina serà la seva destinació en funció d’una sèrie de prioritats. La redistribució de la renda és com es coneix el procés mitjançant el qual l’estat torna a distribuir, d’acord amb el principi d’equitat, fons que prèviament van ser assignats pel mercat a ciutadans amb alta capacitat econòmica.

Altres Mesures Correctores

Altres mesures aplicades pel sector públic per a distribuir millor la renda són les lleis de salari mínim, les subvencions per a la creació d’empreses o la política social. Aquesta última partida és la més elevada dins les despeses públiques, com sol ocórrer en els sistemes d’economia mixta i en què el grau de protecció social és alt; així passa a l’Estat espanyol i en els altres països europeus. En el capítol social dels PGE, es detallen les quantitats assignades a la Seguretat Social, l’actualització de les pensions, els subsidis d’atur, les mesures per afavorir la contractació de treballadors i les beques d’estudi, entre d'altres.

L'Estat del Benestar a Espanya

L'Estat del Benestar és un sistema d'economia mixta caracteritzat pel reconeixement d'una sèrie de drets bàsics per a tota la població. A Espanya centra les seves ofertes en:

Pilars de l'Estat del Benestar

• Salut: Amb independència del seu nivell d'ingressos, qualsevol persona a Espanya té dret a rebre assistència sanitària.
• Educació: A més d'un dret, és obligatòria fins als 16 anys.
• Habitatge: Tothom té dret a tenir un habitatge digne.

Tipus de Prestacions Socials

Atenent a qui en són els beneficiaris, es distingeixen tres grups de prestacions:

• Prestacions universals: S'ofereixen a tota la població gratuïtament; només cal sol·licitar-les (p. ex., sanitat o educació).
• Prestacions contributives: Gaudides per aquells que han cotitzat durant un temps determinat.
• Prestacions socials: Són les més solidàries, ja que els seus beneficiaris són col·lectius amb recursos nuls o escassos. Es destinen a ajudes com menjadors socials, habitatges de protecció social, etc.

Finançament de les Prestacions

El finançament per a totes aquestes prestacions és mixt: d'una banda, les cotitzacions dels treballadors i, de l'altra, els impostos que paguem tots els ciutadans.