Crisi Econòmica Internacional (1973-1983) i Impacte a Espanya

Desencadenant: Shock del Petroli

Altres factors que van desestabilitzar les economies de l'OCDE:

• Enfonsament del SMI de Bretton Woods. Final dels tipus de canvi fixos.
• Competència dels nous països industrialitzats (Japó).
• Augment de les rigideses i ineficiències de les economies europees i el seu Estat del Benestar.
• Pressions inflacionistes provocades per mobilitzacions obreres i augments salarials.

Particularitats de l'Economia Espanyola

Condicionants Econòmics i Polítics

Condicionants Econòmics:

1. Economia molt depenent de l'exterior per equilibrar la balança de pagaments.
2. Especialització en la producció de béns amb alt consum energètic.
3. Règim dictatorial llarg que es liquida a mitjans dels anys 1970.

Condicionants Polítics (Cronologia):

• 12/1973: Assassinat de Carrero Blanco.
• 11/1975: Mort de Franco.
• 06/1977: Primeres eleccions democràtiques. Guanya UCD. Adolfo Suárez.
• 12/1978: Aprovació de la Constitució per referèndum.
• 04/1979: Segones eleccions democràtiques. Debilitat del govern.
• 02/1981: Intent de cop d'Estat.
• 10/1982: Eleccions democràtiques: Guanya PSOE. Felipe González.
• 06/1985: Signatura del Tractat d'adhesió a la CEE.

Situació de l'Economia Espanyola:

A partir de 1974, gran augment dels preus dels hidrocarburs + Recessió. Reacció lenta i insuficient a causa de la manca de legitimitat social. No es van repartir els costos d'una crisi econòmica greu.

• La Hisenda va assumir el sobrepreu, amb una disminució dels impostos sobre els hidrocarburs.
• Estímul a la instal·lació d'indústria altament consumidora d'energia.

Programa Econòmic del Primer Gabinet de la Democràcia

Política d'Ajust amb l'Objectiu de Frenar l'Augment de Preus:

1. Control més rigorós de la quantitat de diner (final del diner barat).
2. Política de rendes per contenir l'augment dels salaris reals.

A nivell intern:

• Canvi en el mètode d'indexació dels salaris en els convenis laborals (d'inflació passada a prevista).

A nivell extern:

• Devaluació (20% respecte al dòlar) + flotació de la moneda.

Política de Reforma:

Objectiu de distribució equitativa dels costos de la crisi.

• Reforma fiscal: IRPF, IS, IVA (1986). Augment dels ingressos de la Seguretat Social. Augment de la pressió fiscal de la Seguretat Social.
• Polítiques estructurals en l'àmbit energètic i del sector empresarial.
• Liberalització del sistema financer:
  • Permís per a la instal·lació de banca estrangera.
  • Fi de la divisió entre banca industrial i comercial (bancs i caixes d'estalvis).
  • Expansió territorial lliure.
  • Fixació del tipus d'interès lliure (efectes sobre passius i actius).

Resultats:

Política d'ajust: resultat acceptable.

• Es trenca l'espiral alcista dels preus (desinflació gradual).
• Superàvit en la balança per compte corrent.

Política de reforma:

• Efecte important sobre les finances públiques.
• PERÒ: Segon shock del petroli anul·la la resolució dels desequilibris que suposaven els Pactes de la Moncloa.
• No es va reaccionar enèrgicament per corregir la situació fins que el PSOE va arribar al poder el 1982.

A partir de 1975 s'utilitzarà el Pressupost per dur a terme la intervenció pública (augment de la despesa):

• Depressió econòmica: augment dels subsidis, augment de les despeses (famílies i empreses).
• Formació de l'Estat del Benestar (endarreriment respecte a Europa): Cobrir prestacions socials, proveir béns i equipaments bàsics.
• Augment del cost de capital de la indústria espanyola:
  • Augment dels costos de producció absorbits gràcies a l'endeutament (1975-1977) (tipus d'interès real negatiu).
• Agreujant de l'atur a Espanya:
  • Coincidència amb el baby-boom (1957-1978).
  • Interrupció de l'emigració exterior.
  • Augment de la desocupació al sector agrícola modernitzat.

Reindustrialització:

Potenciar activitats dinàmiques en les zones on es concentraven les empreses dels sectors industrials més madurs, els que tenien majors probabilitats de tancament.

Accions Sectorials Específiques:

• Siderúrgia.
• Mineria.
• Construcció naval.
• Branca de fertilitzants.
• Electrodomèstics de línia blanca.
• Fabricació de grans béns d'equipament.

Reconversió:

Poc èxit com a estratègia de sanejament financer:

• Disminució de les pèrdues de forma transitòria.
• Tancament de plantes.
• Augment de la conflictivitat social.
• Augment dels recursos de la Seguretat Social cap a les zones afectades.

Sanejament del Sector Financer:

Major cost que el sanejament del sector industrial. Es creen dues institucions: Fons de Garantia de Dipòsits i Corporació Bancària.

Objectius:

1. Ajudar, comprar i liquidar bancs amb dificultats.
2. Atorgar garanties absolutes als dipositants.