Economia de Guerra i Postguerra a Espanya: 1936-1959
B. Models Econòmics dels dos Bàndols
Economia de Guerra
Mobilització de recursos productius per a:
- Obtenció de béns essencials per a la població
- Producció/adquisició de material bèl·lic suficient per a guanyar
Element clau: forma de finançament
Avantatges respecte al bàndol republicà
- Millor organització militar
- Control de les principals regions agrícoles
- Recolzament de la majoria d'empresaris
- Recolzament de potències feixistes: Portugal, Alemanya i Itàlia
- Desenvolupament d'una PE encertada
Avantatges del bàndol republicà (recursos)
- Major quantitat de població (grans ciutats)
- Tenia indústria i agricultura exportadores
- Reserves en or i gran part de l'estalvi nacional
Objectiu: Construir una economia NO capitalista en lloc de guanyar la guerra
Factors que van impedir aprofitar els recursos
- Pèrdua de l'empresariat
- Dificultats d'abastiment
- Desconnexió de zones republicanes
- No recolzament de democràcies occidentals
2. L'organització del “Nuevo Estado”
Règim dictatorial corporativista
Recuperació de la propietat per part de terratinents i empresaris
Model autoritari de relacions laborals
- Prohibició de sindicats lliures i vagues
- Salaris fixats
∇ salari real fins a principis 1950's
- ∇ salari real
- ∇ consum privat
- ∇ demanda de productes manufacturats
- Δ Demanda de béns de luxe
- ∇ Productivitat industrial
- Reagrarització de l'economia espanyola
Situació econòmica agreujada per
- Problemes amb el control de la inflació (molt variable)
- Δ dèficit públic (per exemple: despesa militar)
Agents econòmics que surten beneficiats: banca, especuladors, etc.
Resultat macro: dècada 1940 = estancament i misèria
Intervencionisme que afecta a
- Formació de preus (fixació administrativa)
- Assignació de recursos (racionament)
Distorsions en el funcionament del mercat
- ∇ de la producció
- Eliminació d'incentius a Δ capacitat productiva
- Mercat negre
GUERRA FREDA
A. ∇ Aïllament internacional: ONU
Però: Espanya no pot participar en institucions multilaterals (FMI, BM, etc.) no pot afavorir-se de:
- Xarxes de liberalització de comerç
- Cooperació econòmica
- Facilitats en compensacions de pagaments exteriors
B. Recolzament econòmic dels EUA (bases militars)
Ingressos 800M$ (Donatius i préstecs)
B. Recolzament econòmic dels EUA (1951-1953)
Es finançà el dèficit comercial: compra de matèries primeres, béns d'equipament i aliments
Introducció de nova tecnologia que fa augmentar la productivitat
C. Reducció de l'intervencionisme a partir de 1950
- Supressió d'assignació centralitzada de béns escassos
- ∇ Nombre d'aliments subjectes a control de preus
A partir de 1950
Objectiu: Construir una indústria pròpia potent
Aconseguir el desenvolupament econòmic
Mecanisme: Fomentar indústries per a abastir el mercat intern
- Inflació
- Dèficit de la balança comercial
Èxit efímer. Causes: Inflació amb origen en:
- Eliminació de controls de preus
- Δ massa monetària:
- Dèficit del Sector Públic (Despesa, INI, deute, BE)
- Crèdit a empreses privades
Èxit efímer. Causes: Dèficit de la balança comercial:
- Δ Importacions regular > Δ PIB
- Δ Exportacions estancades
- Valor de les compres > valor de les vendes
2. La industrialització substitutiva d'importacions (ISI)
Amb ISI: Creació d'“empreses nacionals” públiques
Capital nacional i públic
3. Augment de la renda i canvi estructural
Δ Consum nacional privat 4,9%
Δ Demanda de béns finals (manufacturats)
Δ Activitat de béns de consum
Δ activitat de béns d'equipament
AUTARQUIA
PLAN DE ESTABILIZACIÓN
Febrer 1957: seriós deteriorament de la situació econòmica:
- Acceleració de la inflació
- Δ dèficit públic
- Δ dèficit exterior
Nou govern opta per:
- Δ tipus d'interès
- Supressió de la facultat d'emissió autònoma de deute públic per la banca
- Reforma fiscal (Δ ingressos)
- Devaluació de la pesseta
Pla estabilitzador
- Corregir el dèficit de la balança comercial
- Impedir crisis de pagaments
Pla liberalitzador
- Obrir l'economia a l'exterior
- Introduir competència
- Substituir la intervenció pel mercat
Pla estabilitzador
- Supressió de l'emissió de deute públic pignorables automàticament
- Δ tipus d'interès
- Restringir el crèdit al sector privat
- Restringir la despesa pública
- Δ pressió fiscal i ingressos públics (Δ tarifes de transport, telèfon, etc.)
- Imposició de dipòsit obligatori del 25% del valor de les importacions a l'importador
- Establiment d'un únic tipus de canvi