Evaluació de la intel·ligència: tests, teories actuals i intel·ligència emocional
(2) Avaluació de la intel·ligència
Un test és un instrument utilitzat per mesurar la intel·ligència, constituït per una sèrie de preguntes o tasques que s'administren a un individu per comprovar si posseeix capacitat o coneixement determinat.
A) Tests d'intel·ligència
Alfred Binet va desenvolupar la primera escala de Binet per mesurar capacitats intel·lectuals i predir el rendiment escolar. Pensava que l'aptitud mental augmentava amb l'edat. Aquesta mesura incloïa la capacitat verbal, el raonament numèric, el raonament abstracte-visual i la memòria a curt termini.
Wechsler va dissenyar una altra prova de CI (WAIS-R) amb dues parts: verbal i no verbal.
Les proves per mesurar la intel·ligència han de reunir:
- Fiabilitat: si s'aplica diverses vegades, produeix el mateix resultat.
- Validesa: si mesura realment el que afirma mesurar.
B) Limitacions dels tests
Alguns psicòlegs qüestionen la validesa dels tests, ja que són bons predictors de l'aprenentatge acadèmic. Una de les crítiques més comunes és que les proves basades en la psicometria es preocupen només per un camp petit del pensament humà: informen del coneixement i les destreses d'un individu sense tenir en compte els processos cognitius ni el procés que porta el subjecte a donar una resposta. La creativitat o la intuïció no s'inclouen en el test de CI.
Teories actuals
A) Teoria del processament de la informació
La psicologia cognitiva concep la ment com un sistema de processament d'informació simbòlica i estudia els processos cognitius que utilitza un individu. Robert Sternberg defineix la intel·ligència com l'activitat mental que ens serveix per adaptar-nos o conformar els entorns del món. La intel·ligència està formada per la interacció de tres aspectes:
- Components (analítica): implica la direcció conscient de processos mentals per analitzar i avaluar idees. És una intel·ligència modificable.
- Experiencial (creativa): capacitat per afrontar tasques noves, formular idees i combinar experiències.
- Contextuals (pràctica): implica adaptació, selecció o modificació de l'entorn de l'individu. Distingeix tres tipus d'accions pròpies de la intel·ligència pràctica: adaptació ambiental, selecció ambiental i conformació del medi.
B) Intel·ligència emocional
La raó es va convertir en la facultat intel·lectual més important. Daniel Goleman ressalta el poder dels sentiments i les emocions. La intel·ligència emocional és la forma d'interactuar amb el món i engloba habilitats com l'impuls, la motivació, la perseverança i l'empatia. Destaca cinc habilitats:
- Consciència de un mateix.
- Autocontrol emocional.
- Automotivació.
- Reconeixement d'emocions alienes.
- Control de les relacions.
La vida emocional s'origina en una àrea del cervell anomenada sistema límbic (amígdala), mentre que al neocòrtex es processen els senyals interiors o exteriors. Les nostres accions depenen de dues ments: l'emotiva i la racional.