Política Monetària: Expansiva i Contractiva
Una política monetària expansiva desplaça la corba de demanda agregada cap a la dreta i fa que augmentin la renda nacional i el nivell general de preus. Una política monetària contractiva desplaça la corba de demanda agregada cap a l'esquerra i redueix la renda nacional i els preus.
(operacions de mercat obert) si el Banc Central Europeu vol reduir la quantitat de diners, porta a terme la política contractiva, és a dir, ven bons a les entitats financeres en el mercat interbancari i recull diners. Si vol augmentar la quantitat de diners, porta a terme la política expansiva, és a dir, compra bons en el mercat a canvi de diners, amb la qual cosa impedeix que pugin els tipus d'interès. (facilitats permanents) són operacions amb les quals el Banc Central Europeu permet als bancs i a la resta d'entitats financeres ajustar la seva liquiditat. La facilitat marginal de crèdit permet a les entitats obtenir crèdit a un dia a un tipus d'interès predeterminat. La facilitat de dipòsit permet que les entitats facin dipòsits a un dia remunerats a un tipus d'interès predeterminat. (reserves mínimes obligatòries) són els dipòsits que les entitats de contrapartida han de mantenir en els bancs centrals nacionals; són un instrument de política monetària que afecta les necessitats estructurals de liquiditat del mercat i permet estabilitzar els tipus d'interès a curt termini.
El BCE i la política monetària única: l'objectiu del SEBC és l'estabilitat dels preus. Cal dissenyar una política monetària per assolir aquest objectiu. El SEBC defineix l'estabilitat dels preus com un creixement de l'índex harmonitzat de preus de consum de la zona euro inferior al 2%, però pròxim a aquest objectiu. L'objectiu és evitar caure en la deflació, és a dir, la baixada de preus de béns i serveis. A llarg termini, seguiment d'una àmplia sèrie d'indicadors monetaris i reals amb l'objectiu d'estabilitzar els preus. A curt termini, operacions de mercat obert, facilitats permanents, coeficient de caixa amb l'objectiu de subministrar liquiditat i ajustar els tipus d'interès a curt termini. Multiplicador monetari indica quant varia la quantitat de diners per cada euro de variació en la base monetària (quantitat de diners = multiplicador de diners * base monetària). Relació existent entre l'oferta monetària i la base monetària: si el multiplicador monetari és superior a la unitat, l'oferta monetària és un múltiple de la base monetària.
El banc central pot incidir sobre l'oferta monetària: alterant la base monetària. Si vol augmentar l'oferta monetària, portarà a terme unes operacions de mercat obert comprant títols a canvi de bitllets de nova emissió, la qual cosa incrementarà l'oferta monetària. O modificant el coeficient de reserves; si el banc central vol incrementar la quantitat de diners, reduirà el coeficient de reserves i els bancs podran utilitzar els actius ara excedents per a concedir més crèdits i així incrementarà l'oferta monetària. Les operacions de mercat obert són les compres i vendes de títols públics que fa el banc central per reduir o incrementar la quantitat de diners. Venent o comprant títols de l'estat en el mercat obert, el banc central pot reduir o augmentar les reserves dels bancs i, amb això, la liquiditat del sistema bancari. Aquestes operacions de mercat obert constitueixen l'instrument estabilitzador més important de què disposa un banc central.