Proteccionisme i mesures proteccionistes: avantatges i desavantatges

Proteccionisme i mesures proteccionistes

El proteccionisme és el conjunt d’actuacions que tenen com a objecte restringir l’entrada de productes estrangers per protegir la indústria pròpia.

• La protecció d’indústries considerades estratègiques per a l’interès públic: relacionades amb la defensa nacional.
• El foment de la industrialització i la creació d’ocupació: substituir productes estrangers per nacionals i augmentar la renda nacional mitjançant beneficis i salaris dels treballadors.
• El desenvolupament d’indústries emergents: són factors competitius que necessiten un temps de desenvolupament.
• La recaptació de diners.

Mesures per frenar les importacions

• Gravar amb impostos les importacions. Els impostos de duanes sobre les importacions s’anomenen aranzels i tenen com a objectiu encarir els productes estrangers per fer-los més difícil competir amb els nacionals.
• Fixar quotes o contingents limitats de productes estrangers. Consisteix en establir límits a les quantitats que es poden importar de determinats béns.
• Establir polítiques comercials i industrials que afavoreixin les industries nacionals i la seva expansió.
• Barreres no aranzelàries: posen traves a les importacions però no amb impostos.

Arguments a favor del lliure comerç

• Més eficiència dels recursos productius. Especialitzar-se en aquells béns que els reporten un avantatge comparatiu sobre la resta de països.
• Increment i foment de la competència. Com a conseqüència de l’entrada al mercat nacional de competidors estrangers, les empreses del país hauran de tornar-se més eficients si no volen perdre quota de mercat.
• Més varietat i quantitat de béns i serveis. Sense el comerç internacional, determinats productes no existirien o serien escassos.
• Èxit d’economies d’escala. L’aprofitament de les economies d’escala exigeix mercats molt amplis, ja que cal augmentar la producció per reduir costos.

Sistemes monetaris i els utilitzats actualment

Són maneres de fixar el tipus de canvi, és a dir, de fixar cotització o el preu de les divises. Els sistemes monetaris que s’utilitzen actualment poden ser:

• De flotació lliure: és el sistema més usual. La característica principal és que l’autoritat monetària no intervé. La cotització de la divisa està determinada per l’oferta i la demanda del mercat de divises.
• De flotació bruta: és una variant de l’anterior. També es deixa actuar el mercat, però en determinats casos l’autoritat monetària intervé comprant divises estrangeres a canvi de la pròpia per devaluar-la, i viceversa.
• Ajustable: s’assembla al sistema de flotació lliure regit per l’oferta i la demanda i al de flotació bruta, en que de vegades s’intervé en el mercat. La diferència és que la intervenció està subjecta a uns límits mínim i màxim prèviament fixats.
• Fix: consisteix a establir una divisa de referència respecte a la qual es fixa la cotització de la pròpia. Normalment s’escull una moneda forta. Es lliga la quantitat de la divisa pròpia a la d’una economia forta per atribuir-li una confiança que en principi no inspira.