Protocol de treball respiratori: fases, respiració i mobilitzacions

Resum

Document que descriu el protocol de treball respiratori en una sessió de relaxació: el contacte inicial, la identificació i l'ensenyament de les tres respiracions (clavicular, costal i diafragmàtica) i la manera d'acompanyar l'usuari cap a una respiració completa. També recull la gestió de bloquejos estructurals amb massatge, mobilitzacions i estiraments, i conceptes com l'estirament, la mobilització, la pressa i la contrapresa.

Punts clau

El tractament comença amb les mans a nivell lateral del crani, per generar un efecte sedant i de contacte total.
Un contacte a la part frontal i un altre sobre l'abdomen estimulen la respiració abdominal o diafragmàtica.
Cal observar quin tipus de respiració practica l'usuari i ensenyar les tres respiracions si no fa la completa: clavicular, costal i diafragmàtica.
La respiració s'ha de fer inspirant pel nas i expirant per la boca, amb consciència corporal.
Els bloquejos estructurals es tracten amb massatge, mobilitzacions i estiraments, amb l'objectiu a curt termini de relaxar l'usuari física i mentalment.
L'estirament passiu consisteix en l'aplicació d'una força externa controlada en direcció, intensitat, velocitat i durada.
La contrapresa és una pressa a l'extrem distal del segment, amb la mateixa intensitat i direcció que la pressa inicial però en sentit contrari.

Posa't a prova

Protocol de Treball Respiratori

Fases del Tractament Respiratori

Acomodació de l'usuari/a.
Primer contacte: Col·locarem les mans a nivell lateral del crani (entre el front i la sien). D'aquesta manera fem un efecte sedant i de contacte total amb la persona.
Segon contacte: Col·locarem una mà a nivell frontal (al front) i l'altra sobre l'abdomen (melic), per tal de crear un estímul a nivell de la respiració abdominal/diafragmàtica.
Mentre realitzem els passos 2 i 3, observarem el tipus de respiració que realitza l'usuari/a, per tal d'identificar quina de les tres respiracions es practica i poder acompanyar cap a una respiració completa si és necessari.
Si es dona el cas que l'usuari/a no realitza la respiració completa, haurem de començar per ensenyar la primera (clavicular), la segona (costal) i la tercera (diafragmàtica/abdominal).
Li explicarem que ha d'inspirar pel nas i expirar per la boca, portant un nivell de consciència corporal a la respiració, per tal de facilitar la seva integració i poder assolir una sensació de relaxació plena. (Ens podem ajudar amb altres tècniques complementàries com aromateràpia o ambientació de la cabina per afavorir un ambient relaxant).

Gestió de Bloquejos Estructurals

En el cas que observem un bloqueig estructural, podem ajudar a pal·liar-lo mitjançant massatge, mobilitzacions i estiraments per tal de relaxar la musculatura i, indirectament, les estructures adjacents (diafragma, caixa costal, musculatura intercostal, pectorals, espatlles, vísceres intestinals...). L'objectiu a curt termini és que l'usuari es relaxi mentalment i físicament.

Per finalitzar la sessió, acompanyarem igual que a l'inici, amb un contacte final (a nivell cranial) per crear una degradació regulada (ja que ens podem trobar que cada persona manifesti situacions diferents a l'hora de relaxar-se i hem de saber mediar/regular certes situacions).

Conceptes Complementaris

Concepte d'Estirament

L'estirament és una tècnica que manté o millora l'amplitud de moviment d'una articulació o d'un conjunt d'articulacions, per una acció d'allargament i tracció de les estructures que sol·licita. Suposa una tècnica per cuidar, prevenir, i mantenir o desenvolupar les capacitats de cada individu.

Els estiraments passius (músculs/tendons) consisteixen en l'aplicació d'una força externa, que controla:

La direcció
La intensitat
La velocitat
La duració de l'estirament i mobilització (PARÀMETRES)

Així, les articulacions augmenten la flexibilitat dels músculs.

Concepte de Mobilitzacions

Conjunt de tècniques terapèutiques aplicades de forma passiva a diferents estructures per tal de millorar i mantenir la mobilitat.

Definicions de Pressa

Pressa: Són les subjeccions que fa el professional amb les seves mans sobre el cos de l'usuari per tal que la maniobra sigui efectiva.
Contrapresa: És un tipus de pressa. És la subjecció que es fa a l'extrem més distal del segment a desplaçar, sent la intensitat i direcció de la força iguals a les de la pressa inicial, però en sentit contrari.

Preguntes freqüents

Quines són les tres respiracions que s'han d'ensenyar?

La clavicular, la costal i la diafragmàtica o abdominal. Si l'usuari no fa la respiració completa, s'han d'ensenyar per aquest ordre.

Com ha de respirar l'usuari durant el tractament?

Ha d'inspirar pel nas i expirar per la boca, portant consciència corporal a la respiració per facilitar la relaxació.

Què és una contrapresa?

És un tipus de pressa que es fa a l'extrem més distal del segment a desplaçar, amb la mateixa intensitat i direcció que la pressa inicial però en sentit contrari.